Marcel Pujol HamelinkDe RosespediaRevisió de 09:03, 23 set 2026; Pmebe (Discussió | contribucions) Marcel Pujol i Hamelink (Dún Laoghaire, Irlanda, 1965) és un historiador, arqueòleg i professor universitari català, especialitzat en l'arqueologia naval i la història de la construcció naval a l'edat mitjana i moderna. El febrer de l'any 2026 va ser guardonat amb la Dracma de Plata de la vila de Roses en reconeixement a la seva tasca de recerca històrica i conservació del patrimoni local. ContingutTrajectòria acadèmica[modifica]Nascut a Irlanda el 1965, es va llicenciar en Història i posteriorment es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la tesi La construcció naval a la Catalunya baixmedieval. Concepció, gestació, vida i mort dels vaixells segons la documentació escrita, arqueològica i iconogràfica, dirigida per Ramon Martí i Éric Rieth. Aquesta investigació li va valdre el Premi Extraordinari de Doctorat concedit el 2018.Compta amb una extensa formació de postgrau que inclou:Diploma d'Estudis Avançats (DEA) en Arqueologia Medieval per la Universitat de París I Panthéon-Sorbonne.Màster en Gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic per la Universitat de Barcelona (UB).Màster en Arxivística per la Universitat de Girona (UdG).Màster en Ceràmica Medieval i Postmedieval per la UB.Màster en Direcció de Museus i Centres Patrimonials per la UdG.En l'àmbit docent, exerceix com a professor d'Història de l'Art i dels Béns Culturals a l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC). Recerca i arqueologia subaquàtica[modifica]Iniciat en les campanyes d'excavació l'any 1983, ha combinat la recerca de camp terrestre i subaquàtica en aigües marines, fluvials i lacustres de Catalunya, Menorca, França i els Països Baixos. Com a especialista en arqueologia naval de les èpoques medieval i moderna, ha estudiat, documentat i intervingut en prop d'una vintena de vaixells històrics enfonsats. Entre les seves direccions arqueològiques més destacades hi ha la del navili de línia del segle XVIII Triunfante, enfonsat a la badia de Roses. Vinculació amb Roses i l'Alt Empordà[modifica]La seva activitat investigadora manté un estret lligam amb la comarca de l'Alt Empordà. Entre 1992 i 1994 va assumir la direcció de les excavacions arqueològiques de la vila medieval a l'interior del recinte de la Ciutadella de Roses, aportant dades fonamentals per a la comprensió de l'urbanisme històric de la població. També ha format part dels investigadors vinculats a la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona. L'any 2026, amb Xavier Aguelo, van descobrir el cenobi de Magrigul, situat a la vall de Montjoi. Obres i publicacionsLlibres i monografies[modifica]
Referències[modifica]
|