Josep Maria Barris Ruset

Josep Maria Barris Ruset

Nascut a Salt el 2 de gener de 1966 és historiador i arxiver. Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat Història Moderna i Contemporania per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989) i Màster en Arxivística per la mateixa universitat (1993). El seu treball de recerca es titulà Projecte de creació d´un sistema de gestió de documents administratius per a l'Ajunta­ment de Roses, avaluat amb Matrícula d'Honor.

Trajectòria professional

L'any 1991 es va fer càrrec de l'Arxiu Municipal de Roses, i esdevingué, d'aquesta manera, en el primer arxiver titulat de la Corporació. La seva primera publicació va ser L'origen i evolució de l'Arxiu Municipal de Roses (Roses, 1996), basat en una part del treball d'investigació del Màster en Arxivística. Fou membre també del consell de redacció de la revista Lligall de l'Associació d'Arxivers de Catalunya (2001-2010).

En l'àmbit de la història ha realitzat nombrosos articles i col·laboracions, bàsicament lligades a la història de Roses. Cal destacar la publicació "Roses o la recerca de la zona grisa" (Roses, 2008), un recull dels seus articles sobre Roses publicats al Diari de Girona entre els anys 1999 i 2008. És també autor de "Roses, imatges i records" (1996) i coautor de "Roses, 1875-1975. Del model comercial a la revolució turística" (2001) i "A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833" (2009). També ha publicat, conjuntament amb Pol Meseguer, "Els camins de la memòria" (2016), "Roses desapareguda" (2020), "Roses. Recorregut literari" (2020). Ha estat membre i secretari de la Junta Directiva de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines (2005-2009). En l'àmbit de la història agrària és coautor de "els últims hereus. Història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000" (2005).