Ferran Cufí Font

Ferran Cufí Font va néixer a Roses l’11 de juliol de l’any 1900.

Des de nen es va sentir atret per l’arqueologia i tenia sempre al cap el relat d’Estrabó que parla de la fundació de l’antiga Rhode. «Encontrar aquella ciudad griega fue para él una verdadera obsesión. Sus juegos infantiles terminaban siempre en excavaciones», tal com testimonia la seva dona Sunsa Pérez. Amb dotze anys va ser enviat a Cuba amb un grapat de monedes cosides al folre del pantaló, per buscar una vida millor i evadir el seu enrolament anys després a la Guerra d’Àfrica, que tothom volia evitar.

A l’illa caribenya va treballar per un conegut del seu pare, un tal Ferrer, que tenia un magatzem a Cienfuegos (Província de Cienfuegos). El mes de març de 1921, en el moment de la seva talla per al Servei Militar, era encara resident a Cienfuegos, coneguda com la Perla del Sud. A més a més, va aprendre comptabilitat i comerç en un institut on treballava un oncle seu. Durant la seva estada a Cuba va destacar en l’àmbit esportiu com a timoner d’equips de rem de competició, entre d’altres esports, arribant a ser soci numerari del Cienfuegos Yacht Club el 1923. Va formar part, també, del Club de Caçadors, del Club Nàutic i del Liceu de la citada població. A finals de 1931 es va casar amb Asunción Pérez Couto, de 20 anys i natural de Guayos (Província de Sancti Spiriti). Aquell mateix any, amb la proclamació de la Segona República, va tornar amb la seva dona a Catalunya a bord del Cristóbal Colón, acompanyats d’un miler d’emigrants provinents d’Espanya que tornaven al consolidar-se el nou règim republicà.

A la tornada a Roses l’any 1931 va començar a treballar de comptador del Pòstit Pescador, portant la comptabilitat dels patrons de les embarcacions i fent els pagaments. Durant els anys 1930 començarà a excavar a les Muralles, tot fent realitat el seu somni d’infantesa. Les campanyes de 1934, 1936 i les feines puntuals al llarg de 1937 i 1938, van suposar un abans i un després per al monument rosinc, tal com s’esmenta en aquest mateix article. En l’àmbit familiar, la parella va tenir dues filles, mortes ambdues el 1936 a l’edat de 4 i 5 anys per culpa d’una epidèmia de xarrampió provinent de França.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, Ferran Cufí va ser l’encarregat de l’atenció a la construcció de refugis, fortificacions i propaganda a Roses. A casa seva, abans de la destrossa ocasionada per l’aviació italiana, la seva dona Sunsa testimonia que s’hi reunien els milicians i hi feien classes. Després dels fets de Gernika, el maig de 1937 Cufí va anar al front. Acabada la guerra, Cufí va tornar a Roses a finals del mes de febrer de 1939 i al dia següent d’arribar va ser empresonat. A partir d’aleshores començava un llarg periple per les presons franquistes, tal com testimonia Josep Clara. La seva companya Asunción va ser obligada per les noves autoritats feixistes a treure la runa de la casa destrossada per l’aviació italiana. Per poder treure-la tota va rebre l’ajuda d’un veí d’edat avançada. Setze anys després de la fi de la guerra, anys de presó i de persecució de la policia, Ferran Cufí va aconseguir deixar enrere la seva Roses natal, de nou, per embarcar-se cap a Cuba. Allà l’esperava la seva esposa Asunción. Va arribar a l’Havana l’octubre de 1955 després de mil i una gestions per aconseguir els documents necessaris per sortir de l’Espanya franquista. Amb la victòria de la revolució cubana el 1959, Cufí s’hi va entregar apassionadament i va començar a viure plenament, segons la seva dona. Fins al punt que, un cop jubilat, va continuar els seus estudis de Geologia i quan va morir l’any 1971 només li quedava per fer els exàmens d’una assignatura per aconseguir la graduació.