Imma Carrion Ferrer

Imatge d'Àngel Burgas

Imma Carrion Ferrer (Roses, 17 de juliol de 1959), és una professora i activista rosinca.

Biografia

Nascuda a Roses, Imma Carrion Ferrer és mestra i llicenciada en Psicopedagogia. És filla de la rosinca Sílvia Ferrer Ferrer, que va ser regidora de l’Ajuntament de Roses i jutgessa de Pau i de Gerardo Carrión Moro, natural de Collado Villalba (Madrid), que va arribar a Roses a finals dels anys 1950 i que amb el boom del turisme va crear la seva empresa constructora. Està casada amb Pep Torner Malé, gestor cultural, i tenen una filla, un fill i una neta. De ben jove, mentre estudiava, es va dedicar durant força anys als infants i joves de la població, com a monitora i responsable del MIJAC a Roses. Cada dissabte a la tarda es reunia a la rectoria un equip de monitors i monitores per fer activitats d’esplai amb infants i joves de 6 a 14 anys i als estiu anaven un parell de setmanes de colònies i uns dies d’acampada amb els més grans. Al MIJAC va descobrir que la seva vocació era l’ensenyament i va marcar la seva manera de relacionar-se amb l’alumnat. Va participar activament durant la seva adolescència i joventut en la vida social de la població. En aquest sentit, va organitzar, juntament amb Jenar Fèlix, Jordi Coll i Jordi Gratacós, que conformaven el grup activitsta cultural Grup Independent Empordà, el concert Roses Canta, que va dur al camp de futbol Díaz Pacheco la nit del 20 d'agost de 1976, entre d'altres, a Ramon Muntaner, Quico Pi de la Serra, Dolors Laffitte, el grup Indika i Pere Tàpies. Una setmana més tard, el 28 d'agost, varen portar el cantautor Ovidi Montllor, que va actuar a la SUF. Com que les matemàtiques li agradaven molt i en volia ser professora en un institut, va començar l'any 1976 la carrera de Ciències Exactes a la Universitat Autònoma de Barcelona, però després de tres anys va decidir canviar i seguir els estudis de Magisteri a Girona. Un cop acabats els estudis, la primera plaça de mestra que va obtenir va ser a Roses, a l’Escola Narcís Monturiol, el setembre de 1983. Anys a venir, el juliol de 1992, en seria nomenada directora. Amb l’arribada d’alumnat procedent d’arreu, l’escola havia quedat petita i calia reformar-la i ampliar-la. La manca d'espai, tanmateix, no permetia l’ampliació necessària i es va optar per construir una nova escola en un terreny més gran, situat a la urbanització Els Grecs. El setembre de 1993, acabada la construcció de la nova escola, tot l’alumnat i el personal docent i no docent de l'Escola Narcís Monturiol s'hi va traslladar per poder fer les obres de remodelació a l'antic col·legi. El setembre de 1996, un cop acabades aquestes obres, es va repartir l’alumnat i el personal entre les dues escoles. Malgrat ser encara directora de l’escola Narcís Monturiol, va decidir quedar-se com a directora a la nova escola, Els Grecs, on va continuar en aquest càrrec fins a l’any 2004. El setembre de 2005 va tenir l’oportunitat de passar a treballar a l'ensenyament secundari, concretament a l’institut Illa de Rodes, on finalment va poder impartir, entre altres matèries, matemàtiques a alumnes d’institut. Amb els pas a secundària va decidir completar la seva formació pedagògica i l'any 2010 va obtenir la Llicenciatura en Psicopedagogia per la UOC. Durant els cursos 2010-2011 i 2011-2012, a més de la docència a l’institut, també va impartir classes com a professora associada en el Grau de Mestre d’Educació Infantil i Primària de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. A l’Institut Illa de Rodes va ocupar el càrrec de coordinadora pedagògica des de l’any 2008 fins a la seva jubilació el mes de juliol de 2019. Tanmateix, la trajectòria d'Imma Carrion també es caracteritza per la seva activitat política. Més enllà de l'activisme social, s'inicia a principis de 2011. Magda Casamitjana, bona amiga i alcaldessa de Roses en aquells anys, li proposà d’anar a la llista del PSC, com a independent, a les eleccions municipals que se celebraren el mes de maig de 2011 per ocupar-se dels temes de cultura i educació. Malgrat que mai s’havia plantejat entrar en la política activa, li va semblar interessant poder seguir treballant per l’educació dels infants i els joves del seu poble. Els pactes postelectorals no van donar l’alcaldia al PSC, que es va veure obligat a treballar des de l’oposició. Va dimitir del càrrec de regidora el mes desembre de 2013, a causa del seu desacord amb el posicionament del PSC davant el moviment independentista que aquells anys començava a agafar molta força. Amb tot, però, l'abandó de la seva presència directa en la política municipal no va significar deixar de participar en la vida pública de la població. Va a entrar a formar part de forma activa de l’Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural. El mes març de 2018 va ser escollida coordinadora de l’ANC a Roses, un càrrec que encara ara desenvolupa.