Espai d'interès Geològic Far de RosesDe RosespediaRevisió de 14:51, 20 jul 2021; Elena Druguet (Discussió | contribucions) .jpg) La Granodiorita de Roses: Empremtes d'un magma en refredament sota els efectes de la tectònica en les profunditats de l'escorça terrestre. Les roques de la família dels granits que actualment conformen el paisatge de la rodalia del Far de Roses van cristal·litzar en profunditat a partir d’un magma fa 300 milions d'anys. El magma original fou sotmès a deformació a mesura que s'anava refredant. Primer es produí l'alineament dels primers cristalls i l'aixafament dels enclavaments foscos. Un cop solidificat el magma, es produïren esquerdes que foren reomplertes amb magma residual, formant-se els dics de color clar. Finalment, la deformació es concentrà en zones de cisalla, provocant una deformació local intensa del conjunt rocallós. Aquesta història s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi d'aquests afloraments, els quals constitueixen un patrimoni d'interès internacional. Alguns afloraments són fràgils i hem de tenir cura de no malmetre'ls.
Espacio de interés Geológico Faro de Roses
La Granodiorita de Roses: Huellas de un magma en enfriamiento bajo los efectos de la tectónica en las profundidades de la corteza terrestre. Las rocas de la familia de los granitos que actualmente conforman el paisaje de los alrededores del Faro de Rosas cristalizaron en profundidad a partir de un magma hace 300 millones de años. El magma original fue sometido a deformación a medida que se iba enfriando. Primero se produjo el alineamiento de los primeros cristales y el aplastamiento de los enclaves oscuros. Una vez solidificado el magma, se produjeron grietas que fueron rellenadas con magma residual, formándose los diques de color claro. Finalmente, la deformación se concentró en zonas de cizalla, provocando una deformación local intensa del conjunto rocoso. Esta historia se ha podido reconstruir gracias al estudio de estos afloramientos, los cuales constituyen un patrimonio de interés internacional. Algunos afloramientos son frágiles y debemos tener cuidado de no dañarlos.
Site d'intérêt géologique le Phare de Roses
La granodiorite de Roses: témoin d’un magma ayant refroidi sous l’effet de la tectonique dans les profondeurs de la croûte terrestre. Les roches de la famille des granites qui composent actuellement le paysage autour du phare de Roses se sont cristallisées à partir d’un magma à plusieurs kilomètres de profondeur il y a 300 millions d’années. A proximité du Phare de Roses affleurent des roches de la famille des granites, cristallisées Le magma originel a été soumis à une déformation à mesure qu’il refroidissait. Dans un premier temps se produisit l’alignement des premiers cristaux formés et l’aplatissement des enclaves sombres. Une fois le magma solidifié se sont formées des fissures que du magma résiduel a remplies, formant les filons de couleur claire. Enfin, la déformation s’est concentrée dans des zones de cisaillement, déformant de façon intense l’ensemble rocheux. Cette histoire a pu être reconstituée à partir des affleurements actuellement observables, lesquels constituent un patrimoine d’intérêt international. Certains affleurements sont fragiles et nous devons prendre soin de ne pas les détériorer.
Site of Geological Interest Roses Lighthouse
The Roses Granodiorite: Fingerprints of magma cooling under the effects of tectonics in the depths of the Earth's crust. The granite-type rocks which are now forming the landscape around the the Roses Lighthouse crystallized in depth from magma 300 million years ago. The original magma became deformed during cooling. The alignment of the first crystals and the flattening of the dark enclaves took place in the initial stage. Once the magma got solidified, cracks opened in the rocks and were filled with residual magma, forming the light-coloured dykes. Finally, deformation concentrated in shear zones, causing an intense local deformation of the rock set. This story has been reconstructed thanks to the study of these visible outcrops, which comprise a heritage of international interest. Some outcrops are vulnerable, so we must take care not to damage them.
Com accedir-hiHi ha tres punts d'accès, anomenats Portal#1, Portal#2 i Portal#3. El Portal#1 és el principal i el que enllaça amb les escales i la passarel·la. En tots els casos per observar els afloraments cal baixar al rocam costaner. Hi ha 10 punts d'especial interès marcats amb fites. Als punts 1 a 6 s'hi accedeix des del Portal#1 i als punts 7 a 10 s'hi accedeix des del Portal#3. 
Portal#1Estem treballant en aquest contingut, disculpeu les molèsties Portal#2Estem treballant en aquest contingut, disculpeu les molèsties Portal#3L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i desplaçats.
 Significat històricAquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny d'especialistes d'arreu del mon, es va fer palès que es tractava d'un dels afloraments més excepcionals a escala mundial. Hi ha diverses publicacions científiques que prenen exemples d'aquesta localitat. Tant a nivell d'excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es consideri aquesta zona com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural. Des de l'any 2005 constitueix el Geòtop 163 de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.
Bibliografia
|
