Ermengol Romañach Coll

Ermengol Romañach Coll (Roses, 23/04/1906- Güsen, 30/03/1942) fou un anarquista rosinc mort al camp de concentració nazi de Güsen (Àustria).

Ermengol Romañach en una foto d'estudi / AMR. Autor: Desconegut. Col. Família Romañach.

Biografia[modifica]

Va néixer el 23 d'abril de 1906 a can Tupinet, motiu de la família Romañach. Els seus pares eren Teodor Romañach Romañach (Roses, 20/03/1882) i Joaquima Coll Espelt (Roses, 18/02/1878), casats el 9 de maig de 1903 a la parròquia de Santa Maria i que vivien al carrer de Sant Isidre, 25 (actual 35). Els avis paterns es deien Josep i Rita, mentre que els materns, Maurici i Narcisa. Solter. Fins al 1928 la família va viure a la casa del carrer de Sant Isidre.

A finals dels anys 1920 l'Ermengol i el seu germà Josep van anar a viure a Barcelona. Van estar-hi poc temps, atès que el seu oncle barceloní, que els hi havia donat feina els explotava i van tornar. El 1927 en el procés de recluta de les quintes l'Ermengol es trobava encara a Barcelona. El 1933, altre cop a Roses, vivia al carrer del Brigadier Villacampa, 3, l'actual carrer de Sant Pere més baix; i el 1935 vivia al carrer de Peralada, 15 (actual 35), on el 1939 vivia el seu germà Josep, paleta, i la seva dona.

Fou militant de la CNT-FAI. Amb l´esclat de la Guerra Civil, fou membre del Comitè Revolucionari de Milícies Antifeixistes de Roses. Posteriorment, fou conseller municipal entre el 6/11/1937 i el 28/11/1937. Continuà de conseller en els períodes compresos entre el 28/11/1937 i el 9/5/1938 i el 9/5/1938 i l'11/6/1938.

El 1938 al padró de cèdules personals documenta que vivia amb Josepa Gelabert Berta (Roses, 09/06/1912), filla d'una família de pescadors, de cal Codido, sense cap indicació del seu habitatge. El secretari del Jutjat Municipal no va apuntar el casament, segons Margarita Coll Ballesta. Abans sempre havia pagat el suplement de solteria i ara era el primer any que no ho feia.

Just abans de marxar a l'exili l'any 1939, la Pepeta tenia amagat l'Ermengol en una habitació darrera d'un armari. Des de l'armari hi havia accés a una porta que conduïa a una habitació amagada. Un fet que no sabien ni els pares d'ella, que ja havien perdut un dels seus fills a la guerra. Poc després van fugir a l'exili, on van ser reclosos en un camp de concentració al sud de França. Al cap d'un temps de ser a França els serveis d'informació alemanys van fer una batuda al camp i van agafar l'Ermengol. A ella no la van agafar perquè sabia cosir molt bé a màquina i els era útil per fer roba per a la tropa. Potser ell es va allistar, com tants d'altres, a l'exèrcit francès.

Mentrestant, les autoritats del nou règim polític –concretament el Jutjat Civil Especial de Responsabilitats Polítiques- li incautaren una finca rústica el mateix any 1939. No se sap de quina finca es tracta. El seu altre germà, en Pere, va anar a viure a la població de Palau del Vidre, al Rosselló, on encara hi viuen els seus descendents.

El 29 de novembre de 1950 es fa una fitxa de les víctimes de la Segona Guerra Mundial per part del Ministeri dels combatents antics i víctimes de guerra de la República Francesa. La informació era extreta de l'expedient 73.562 dels 'Fichiers & État-Civil «Deportés»' i indica que va morir a Güsen (Àustria) el 30 de març de 1942. També s'anota l'adreça de la família, concretament de Josefina Gelabert: al carrer de Sant Antoni, 8, de Roses.

A Güsen tenia el número de presoner 3528. Va arribar el 25 gener de 1941 en un transport amb 775 presoners espanyols provinent del camp d'Stalag XII D Trèves (Alemanya) . Hi havia també l'escalenc Joan Lluís Mas (11/11/1890) mort a Güsen el 28/09/1941 (tenia el número 4963).1 Va ser classificat com a «Schutzhäftling», detingut preventivament. Va ser traslladat a Güsen el 29 de març del mateix any amb el número 11538.3

El camp de Güsen va ser creat per operar a les seves pedreres contigües. No obstant això, aviat es va convertir en un campament de la mort en què grups de presos, en particular polonesos i espanyols, van ser assassinats sistemàticament. Més tard, els presos van treballar cada vegada més en la producció d'armes per a les empreses Steyr-Daimler-Puch i Messerschmitt.

Va morir a les 3 de la matinada del 30 de març de 1942 a Güsen, a causa d'una hidropesia, una malaltia que provoca l'acumulació de líquid clar en els teixits i cavitats del cos, signe clínic que acompanya a diverses malalties del cor, ronyons i aparell digestiu, segons el llibre registre de defuncions del mateix camp. Els serveis del Memorial de Mathausen posen en alerta, però de la causa de la mort. Atès que la causa donada de mort no es correlaciona necessàriament amb els motius reals de la mort del presoner. Sovint els assassinats es disfressaven de "casos naturals de mort".