La Voz del Caos

Portada del número 4 de La Voz del Caos

La Voz del Caos. Revista de Cultura va ser una publicació cultural de caràcter local, editada a Roses entre 1997 i 2001, i dirigida per l'historiador de l'art i gestor cultural Antoni Martínez Martínez, juntament amb Mario Bueno i Diego Mestre.

Al llarg dels deu números que es van publicar els editors van apropar el món de la literatura, el cinema, la filosofia, l'art i la realitat rosinca des d'una perspectiva crítica i fresca. El lema que tenia la revista, "Aquesta publicació està oberta a totes les veus, tots els idiomes i totes les cultures", era un clar reclam perquè tot aquell que ho desitgés participés del caos cultural rosinc.

El número del mes d'abril de l'any 2001 va ser el final d'aquell projecte que trencava amb la monotonia d'una cultura controlada pels diferents governs locals. Un dels articles d'opinió d'aquest darrer número 10 defineix perfectament les bases sobre les quals se sostentava el projecte:

Què és el Caos? És poder dir el que et surti dels collons, re-cordar un poema quan tothom parla de l'últim partit del Barça, re-interpretar una notícia quan tothom se la menja directament de la tele, re-nunciar al Gran Hermano per llegir el gran Borges... art, literatura, pensament, tot això forma part del Caos, tot això i molt més, perquè anar una mica contracorrent sempre és bo pel desordre i enriqueix la nostra existència, encara que molts s'estimin més l'ordre i les forces de l'ordre i donar ordres.^[1]

El mateix triumvirat va dirigir entre els anys 2003 i 2005 una nova revista cultural comarcal titulada Deriva. Revista cultural de l'Alt Empordà, l'evolució i la continuació del projecte rosinc que mai havien enterrat.

Notes[modifica]

1. ↑ La Voz del Caos. núm. 10, abril 2001, p. 2