De Rosespedia
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Joan Roig / Autora: Judith Ijsselstein
Va néixer a Roses l’any 1926, al barri dels Grecs, a la seva família els deien els de can Marcelino.
En Joan explica que només hi havia set cases i, tot i que era una zona apartada del poble, era molt maca i des d'allà es veia el mar. El poble acabava al rec de les Mariques, la resta tot eren camps i vinyes. Els seus pares es dedicaven a la terra: collien olives i raïm de les seves terres i també anaven a jornal. A més, tenien vaques i en venien la llet; la seva mare es dedicava a “passar” la llet per les cases del poble.
Sobre la Guerra, en Joan explica que el seu pare va haver d'anar al front i, quan bombardejaven, la seva mare, el seu avi i ell a vegades anaven a Siurana. Recorda especialment el bombardeig del Canarias i també una vegada que l'aviació italiana va bombardejar molt a prop de casa: una bomba va caure a sobre de les seves vinyes i una altra va destruir un pou que hi havia a prop.
Es va casar als 28 anys amb la Carmen Martínez i van tenir dues filles: una es diu Angelita i l'altra, Narcisa. En un primer moment, van viure a casa dels seus pares, després, durant un temps, van anar a viure a casa dels sogres i, més tard, van anar a viure a un pis de les Viviendas San José, propietat de la seva cunyada.
En Joan explica que la seva dona no volia anar a repartir la llet, així que van decidir vendre les vaques i dedicar-se a una altra cosa. Ell es va embarcar en la teranyina; durant disset anys va anar a la pesca, fins que es va jubilar. Primer anava a la teranyina en una barca propietat d'en Saurí i també va anar en una altra barca, la d'en Reda.
Explica que sempre ha treballat molt: primer va treballar la terra, van tenir bestiar i després va anar a pescar. Ara diu que en pateix les conseqüències perquè té molt de dolor a les cames.
Confessa que sempre li ha agradat més la terra que el mar, perquè ell va néixer al camp.
Va comprar una finca de 12.000 metres quadrats, una vinya de raïm blanc que va comprar a la Capmanya, una dona que tenia moltes terres, i que estava situada on actualment hi ha el col·legi públic Els Grecs i les cases del voltant de la plaça de la Victòria Catalana. Malauradament, l'Ajuntament va expropiar-li els terrenys i li'n van donar “una misèria”, segons diu.
Cada tarda, en Joan passa una estona al casal d'avis, on juga a cartes. La millor època de la seva vida va ser quan eren joves i anaven al cafè d'en Turró amb els amics, entre ells, en Pere Juanola, l'Andreu Gelabert o en Pere Cervera. [1]
- ↑ "La gent gran de Roses III (1923/1927)". Ajuntament de Roses. Novembre del 2013. p.100
