Resseguint la vida de l'Esteve, podem veure dibuixada la trajectòria de moltes famílies del poble i serveix alhora per il·lustrar el canvi de model productiu que experimentà Roses al llarg del segle XX: famílies que vivien de la terra i del mar i que, amb l'arribada del turisme de masses dels anys 60, finalment decidiren dedicar-se al turisme, ja fos llogant habitacions o, com en el seu cas, construint un hostal.
Va néixer a Palau-saverdera l’any 1925, la família feien de masovers al mas d'en Güero, propietat de la família Llorens de Roses. Sobre la Guerra, l'Esteve diu, amb extraordinària lucidesa, que recorda “massa coses”, especialment, la retirada. Des de Palau, veien els bombardeigs, fins i tot, havia vist combats aeris. Un dia va caure un avió a 300 metres de casa seva.
A Palau-saverdera no hi va haver assassinats, com a Roses o Pau; explica que allà, a Palau, tenien unes 25 o 30 persones refugiades de Roses. També hi havia presoners de guerra que havien deixat anar perquè ja estava tot perdut i cotxes abandonats perquè, en la retirada, s'havien quedat sense benzina.
Comenta que no van passar gana, però diu que s'ho va passar molt malament. Ells tenien forn al mas i hi feien el pa, recorda que anaven en bicicleta fins a Figueres per anar a buscar la farina; “no hi havia de res, fins i tot, a casa sempre havien de tenir el foc encès perquè no tenien mistos.
L'Esteve es treu la cartera i m'ensenya el seu salconduit, amb les sigles SPFPA, explica que aquesta zona era d'impermeabilitat i es necessitava aquest document per poder entrar i sortir.
Cap al 1945, van venir a viure a Roses, perquè la família del seu pare era de Roses. Durant molt de temps, va treballar de forner; els caps de setmana anava al forn de can Cabratosa, all carrer Mairó i, quan hi havia feina, al de ca la Gueridó, al carrer Joan Badosa, i també anava a descarregar vaixells al moll. A partir de 1950, va començar a anar a pescar amb la xarxa, a la platja i a la costa, amb un bot petit; recorda que hi havia d'altres pescadors de bot petit, com en Regalat o els Muts. Ell hi anava amb el seu oncle.
Es va casar l'any 1950 amb la Neus Lluís, que era de Tortosa. Recorda que la va conèixer en un casament, ella era la perruquera de la núvia. Van tenir una filla i ara té dos néts i un besnét, en Marçal.
El 1962, van decidir refer la casa de nou i construir un hostal on hi havia el pati de la casa pairal dels seus avis, els de ca l'Esponellà. Certament, la zona era molt maca. L'Esteve m'ensenya una foto de l'hostal i comenta que, on es troba l'actual plaça Llevant, hi havia el seu hort, més amunt, hi havia una zona de vinyes i uns camps de blat. “Roses acabava precisament a tocar de casa seva, a l'antic rec de les Mariques, i no hi havia res construït llevat del mas de les Figueres i l'escola.
Juntament amb la seva dona, van portar l'hostal fins que es van jubilar; comenta que abans treballaven gairebé tot l'any, però que ara només obren a l'estiu.
La seva gran afició ha estat anar al bosc, fins i tot, amb la seva dona havien arribat a tenir 100 quilos d'espàrrecs salvatges conservats. A la seva dona li agradava molt la platja i anar a pescar; ella era de Tortosa i allà es pescava a la fluixa, és a dir, a mà i sense canya. Després de jubilar-se, anaven gairebé cada dia a pescar: a la Rostella, a Montjoi, a Calitjàs o al Canadell, que és la platja que més els agradava. Mentre la seva dona pescava, ell anava per la muntanya. [1]
