(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Retrat de Francesc Sunyer Capdevila/BNE
Francesc Sunyer entre els caps de la insurrecció federal/BNE
Caricatura publicada a la revista La Flaca el 1869
Portada del Tractat Popular de la Tisis/BNE
Francesc Sunyer i Capdevila també anomenat "el Gran" va néixer a Roses el 4 de març de 1826. Fill de Francesc Sunyer Pagès i Maria Capdevila, fou metge fisiòleg i polític liberal i també republicà radical. Formà part d'una família de notables metges i la vocació per la medecina probablement l'heretà del seu avi, Tomas Sunyer, o del seu besavi, Francesc Sunyer Bordas. Tingué dos germans, Francesc Sunyer de nom homònim i anomenat "el petit"- també metge - i Maria. Es casà amb Carolina Quintana, amb qui hi tingué quatre fills: Maria (1855), Carolina (1858), Júlia (1865) i un fill [1]
Estudià la carrera de medecina a Barcelona entre els anys 1842 i 1850, on també participà en l'efervescència política liberal i revolucionaria que succeïa en aquell moment tant a la ciutat com arreu. A Barcelona freqüentà el grup republicà d'Abdó Terrradas on també conegué a Narcís Monturiol i Anselm Clavé. Es llicencià el 1850 i s'establí a Figueres.
L'activitat política republicana radical, sobretot en favor a l'ateisme i l'anticlericalisme, de Francesc Sunyer i Capdevila el va fer participar a més d'una acció que més d'una vegada l'obligà a exiliar-se temporalment a França. Aquest és el cas de quan participà en l'organització de la resistència empordanesa contra el cop d'estat de 1854 del capità O'Donnell. També és el cas quan publica el Almanaque Democràtico el 1860 i aquest va ser clausurat per les autoritats i també més endavant, en un segon intent de l'Almanaque el 1864/65. No deuria ser fàcil escriure sobre anticlericalisme al segle XIX i els seu cas ens ho demostra.
Tot i així, el clima revolucionari durant la segona meitat del XIX també va aportar triomfs a la lluita revolucionària i federal dels quals Francesc Sunyer hi participà. La Revolució de 1868 el portà a ser alcalde de Barcelona durant uns mesos i durant els anys posteriors ocupà un escó per Girona al congrés. Va ser precisament ocupant aquest càrrec que va causar gran polèmica pel seu anticlericalisme [2]. Aquest fet, juntament a la insurrecció federal a l'Empordà, van suposar la seva condemna a mort[3].
Amb Amadeu I tornà a ser escollit diputat provincial (1871) i de nou es tornà a rebel·lar, aquest cop contra les quintes. Finalment, amb la proclamació de la 1a República, tornà a ser nomenat diputat i ministre d'ultramar durant un mes en el segon govern de Pi i Margall.
Després de l'experiència republicana i un cop restaurada la monarquia es retirà de la política i tornà a Roses, des d'on exercí la medecina. Com a metge, destaca la publicació d'un tractat sobre la tisis l'any 1872 i recuperà l'anomenada que havia obtingut els anys que treballà com a fisiòleg a Barcelona [4] . L'any 1888 participà en el congrés de Ciències Mèdiques que tingué lloc a Barcelona en ocasió de l'Exposició Universal amb un discurs sobre la higiene i la tisi.
A Roses hi passà els últims anys de la seva vida, se l'anomenava En Banyeta, nom tradicional que s'associa al diable, probablement per les seves idees anticlericals.
Segons el seu net, August Pi- Sunyer, "fou un positivista exagerat i constant, portat per l'escalf cordial i pel seu entusiasme renovador, mes cal tenir en compte el que imposaven llavors els temps, per a explicar-se la polarització del seu esperit". Per August, el seu avi "es consagrà a la política i això el distragué de la medecina"[5]
Finalment, una reflexió de Núria Pi-Sunyer, ens fa veure la poca coneixença que es té a Roses sobre el seu avantpassat, tot i la rellevància que va tenir en la política i la medecina de la segona meitat del segle XIX:
És un fet curiós que l’avantpassat nostre més conegut i popular, sobretot a l’Empordà, el metge i polític federal, diputat per Girona, alcalde de Barcelona i ministre de la Primera República, Francesc Sunyer i Capdevila, tingui tan poca rellevància a la rectoria de Roses. Essent un descregut i un capdavanter de la laïcitat, fins i tot exaltat en aquesta matèria, les dades que d’ell consten són només del seu naixement el 4 de març de 1826 i d’haver estat batejat l’endemà d’haver nascut; (...) [6]
Francesc Sunyer i Capdevila va morir a Roses el 14 d'agost de 1898 als 72 anys.
- ↑ Segons Núria Pi-Sunyer a l'article "Els Pi, els Sunyer i els Pi i Sunyer", aquest se l'hauria anomenat "Deseado" o "Dichoso" però no se'n tenen més dades probablement per haver mort molt petit. La germana gran, Maria, també morí en edat infantil.
- ↑ Els discurs que va provocar l'escàndol va ser "Guerra a Dios", llegit el 26 d'abril de 1869 i que va completar amb la publicació de "Dios"
- ↑ Va ser indultat per Amadeu I l'any 1870, a Enciclopèdia catalana
- ↑ L'Enciclopèdia Catalana ho situa a partir del 1860, sobretot en barris populars.
- ↑ "Francesc Sunyer i Capdevila" a L'Autonomista. Suplement literari, 1935-10-01. pp 11- 13.
- ↑ Núria Pi-Sunyer i Coberta a Els Pi, els Sunyer i els Pi i Sunyer, p.556
Per saber-ne més[modifica]
