(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Moisès Garriga i el seu inseparable violí /AMR
Moisès Garriga Coll va néixer a Garriguella el 2 de juny de 1925. Fill de Narcís Garriga Ventós, serraller, i Maria Coll Roca, fou músic i director de l'Orfeó rosinc, tot i que per guanyar-se la vida regentava una empresa de lampisteria i electricitat a Roses, motiu pel qual s'hi establí als anys 50[1]. També fou conserge de l'escola Vicens Vives [2] . Casat amb Maria Josep Alba, de Castelló d'Empúries, tingué una filla, la Maria Assumpció.
Els seus inicis dins del món de la música foren en el Grup Expansiu de Garriguella, cor d'homes fundat i dirigit pel seu pare. Tenia estudis de solfeig i havia après a tocar el violí amb Enric Sans i el piano amb mossèn Josep M. Albert. Un cop a Roses s'integrà a l'Agrupació Artística de la SUF, embrió i contenidor del que més endavant seria l'Agrupació Coral de la S.U.F..
No és fins l'any 1972 que, amb la introducció de veus femenines, funda l'Orfeó Rosinc, Coral que va dirigir fins l'any 2000 i de la qual n'era l'ànima. D'aquesta nova coral Josep M. Barris, a l'article que li dedica, n'enumera alguns dels seus membres:
El gran canvi, tanmateix, arribà el 1972, quan es creà l’actual Orfeó Rosinc, una entitat independent amb estatuts i junta pròpia, el primer president de la qual fou Joan Dunjó, encara que també en foren, entre d’altres, el militar Josep Maria Merino García, Joana Llansà Pujiula, Josep Maria Cuevas, Pere Caselles, Antoni Roura o Vidal Faixedas i Bosch. [3]
Tot i ser una iniciativa altruista i desinteressada, l'entitat tingué amb molta activitat mentre Garriga hi estigué al capdavant:
Però malgrat aquests impediments prosaics, l’Orfeó Rosinc ha aconseguit sobreviure i pot defensar un repertori de més de 100 cançons (havien arribat a ésser 300 fa uns anys) i mostrar un currículum amb més de 1200 actuacions per totes les comarques de Catalunya, a més d’oferir concerts a França o a Alemanya. [4]
A més de la seva activitat musical a Roses, Moisès Garriga formà part de la societat coral Erato de Figueres, la Coral de Garriguella, la Coral de la Llar de jubilats de Figueres, de la Coral de la Sagrada Família i de la Coral de vila-Sacra. I sent Lluís Albert el director de l'Orquestra de Cambra de Girona hi tocà el violí [5].
L'any 1996 va rebre la Dracma de Plata de Roses en reconeixement de la seva tasca al capdavant de l'Orfeó Rosinc, del qual en fou el principal promotor.
Moisès Garriga fou una persona molt coneguda i estimada al poble de Roses, prova d'això són els testimonis publicats, com ara el de mossèn Joan Riu :
Quan en Moisès dirigia sabia donar un tic de dolcesa al interpretar la melodia. En Moisès va ser un bon músic de vocació, un autodidacte i com tots els autodidactes, va ser un home lliure. Un empordanès de soca-rel, arrauxat per la tramuntana, vessant humor i bonhomia." [6]
També Carles Pàramo el recordava a l'article de comiat publicat a la revista rosinca La Veu:
Grans i joves, avui ja desapareguts o que han arribat a la categoria d'avis, recordem amb nostàlgia el seu bon fer. També pel seu caràcter murri com a bon empordanès nascut a Garriguella. Li agradava riure's de la gent i d'ell mateix. Sobretot, no et descuidis de respirar, aconsellava sempre. [7]
Morí a Roses el 10 de març de l'any 2013.
- ↑ Per més detalls veure l'article signat per Joaquim Prats a la Veu, veure bibliografia
- ↑ Referència extreta de la necrològica publicada al diari El Punt per Pere Gorgoll
- ↑ A Barris, Josep Maria "A força de cantar" dins Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p. 453.
- ↑ A Barris, Josep Maria "A força de cantar" dins Roses o la recerca ..., 2008 p. 454.
- ↑ Referències extretes del perfil biogràfic realitzat per Inés Padrosa, vegeu bibliografia.
- ↑ "Ha mort en Moisès Garriga..." a La Veu, nº41 - E.2 - A.4 - 15.04.2013 p. 3
- ↑ > "Ha mort en Moisès Garriga..." a La Veu, nº41 - E.2 - A.4 - 15.04.2013 p. 3
- Arxiu Municipal de Roses, document del mes d'abril de 2013. Moisès Garriga: un compromís. Proclama de Francesc Milans del Bosch Arquer de 1830.
- Barris, Josep Maria "A força de cantar" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 pp. 453-454.
- Gorgoll, Pere. "Moisès Garriga i Coll", Necrològiques, El Punt Diari, 13 de març 2013.
- Padrosa, Padrosa, Inés. Moisès Garriga Coll a Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009. p.363
- VV.AA, "Ha mort en Moisès Garriga. El dilluns 11 de març del 2013, als 87 anys, en Garriga és va oblidar de respirar" a La Veu, nº41 - E.2 - A.4 - 15.04.2013 p. 3
