La botiga Autoservei Nuri -o com tothom la coneix al poble, la botiga de la Nuri de ca la Canet- és un dels establiments de Roses que encara conserven l'ambient d'aquelles petites botigues de queviures que abans d'arribar les grans superfícies i els hipermercats servien a la gent i proporcionaven tot tipus de productes. Allà mateix, en un costat de la botiga i asseguts en unes caixes de beguda, comencem l'entrevista.
La Maria explica que va néixer a Canet de Mar el 1922 i que els seus pares es dedicaven a la terra. Va anar a l'escola fins que va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gènere de punt, i després va treballar en una altra, anomenada Jover. A Canet hi havien moltes fàbriques de gènere de punt.
Durant la guerra va començar a venir a Roses, perquè el seu germà va ser company durant el conflicte civil d'un dels fills de can Met i es van fer amics. Per això els convidaven sovint a casa seva, a Roses. En aquestes estades va conèixer el que seria el seu home, el fill petit dels de can Met, l'Esteve Brunet Fondecava. La Maria explica que la família Met tenia una carnisseria i que també vigilava les muralles, perquè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats que hi anaven a fer la instrucció i de les famílies que no tenien casa i que dormien a l'entrada durant molt temps.
Sobre la guerra comenta que la va viure a Canet i també a Roses. Recorda que l'any 1939 els requetès, un dels regiments que hi havia després de la guerra al poble, van tirar una bomba de mà per pescar i van volar part del Segon Moll, ja que al fons del mar les tropes republicanes, en la seva retirada, hi havien abocat molta munició. També recorda alguns bombardejos, com la bomba que va caure al carrer Major, on ara hi ha l'estanc, la que va caure a la zona dels corrals o la que va matar el matrimoni Ortensi. També recorda que hi havia diferents nius de metralladores, com el de davant l'Hotel Ramblamar, a la Rambla, i també un altre cap a la zona de les Garrigues, i el que hi havia a la banda de mar, davant de l'Hotel Caravel·la.
De Canet també recorda alguns fets. Un dia va veure que hi havia un vaixell republicà carregat d'armament que els nacionals intentaven enfonsar, però va arribar fins la costa i mentre el descarregaven l'aviació anava bombardejant. També recorda que allà els dels comitès van matar molta gent i que després hi van haver represàlies.
La Maria es va casar el 1949. Em mostra una foto del casament i em diu: "Mira com sóc. Eh, quina diferència? Semblo la mateixa?". I després ensenya la fotografia a la gent que hi ha a la botiga. Recorda que en casar-se van obrir una botiga al carrer de Sant Pere Alt, "però no hi havia res; era acabada la guerra i només hi havia l'estraperlo i el racionament". Van tenir una filla, la Nuri de ca la Canet, i després, a mitjan anys seixanta van comprar una casa al mateix carrer i van obrir la botiga a la part de baix. La Maria sempre ha treballat a la botiga, fins que es va retirar i llavors la seva filla va agafar el relleu.
A la Maria, el que més li agrada és viatjar. Comenta que ha recorregut tot Espanya, Canàries i Itàlia. També el cine ha estat una de les seves aficions. [1]
