De Rosespedia
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Josep Romañach Barceló / Autora: Judith Ijsselstein
Va néixer a Roses l'any 1908 i sempre hi ha viscut. De família de pescadors, de can Gandalla. Tenien dues embarcacions petites i ell es dedicava a la pesca d'arrossegament. Fou el patró de la Roses de l'Empordà.
La sala està plena d'al·legories marines. La llum del carrer s'endinsa per la finestra i toca el sofà on seu. Calmadament, en aquella atmosfera de serenor, en Josep explica els fets que van passar el 1937, el bombardeig del Canarias. En aquell temps, ell era conseller de l'Ajuntament. El vaixell Canarias va arribar al golf i es va posar just davant de Roses. Portava la bandera de la FAI i la gent va sortir a rebre'l. Després va hissar la bandera espanyola i va començar a disparar. La gent corria desesperadament, va anar cap a les muntanyes i es va refugiar als masos. Alguns van anar a Castelló.
S'enduien un altre ensurt important quan arribaven avions.
Els pescadors havien d'estar a l'aguait perquè, de tant en tant, es disparaven ràfegues, la majoria de les quals, per sort, relliscaven per la coberta. Ells anaven a sota i esperaven que passessin.
El port de Roses sempre ha estat una de les seves passions, tot i que abans li agradava més que ara. Diu que abans era el millor port que hi havia. El racó de roses que més li agrada és la cala Llumenera, passada la Pelosa. També li ha agradat sempre la terra. La seva vinya, la cuidava com si es tractés d'un jardí i molta gent venia a veure-la i es quedava enamorada de l'indret.
Dels 65 anys als 80 va ser l'encarregat de pesar el peix a la confraria de pescadors. Era una feina que li agradava molt i la va fer fins que un dia, anant cap al moll, va tenir un infart. Un greu avís: el metge li va prohibir tornar a treballar. Des d'aleshores, la seva vida és més reposada. [1]
- ↑ "La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005
