Anna Berta Ribas

Anna Berta / Autora: Judith Ijsselstein

Va néixer a Roses el 1908. Acompanyada de la seva filla, l'Anna ens explica que el seu pare va ser encarregat de la pedrera del Lledó, prop de Falconera. Ella havia anat, com moltes dones de la seva generació, a cosir. Era molt alta i molt bona balladora. Havia ballat molt quan era jove. Es recorda del ball de la Flor de Maig. Fins fa uns anys anava cada diumenge a jugar a la quina al pòsit de pescadors. És molt simpàtica i sempre li ha agradat el contacte amb la gent, la qual cosa es nota només de parlar cinc minuts amb ella. L'Anna explica com va viure el temps de l'estraperlo d'una forma apassionada i divertida. Se'n recorda, d'aquell temps, de quan anaven a Castelló, a Fortià i a Sant Pere Pescador, i canviaven les coses que portaven per mongetes. Després anaven a Portbou i les canviaven per oli, sucre, farina...

Recorda que, una vegada que anava a Portbou amb autobús, portava un davantal que estava cosit per la part de davant en set fileres, a l'interior de les quals portava sucre. En el moment en què el capita de la Guàrdia Civil feia el control habitual, pujant a l'autocar, se li va trencar una de les vetes i el sucre va començar a caure-li als peus. Per sort, un home que hi havia al costat va deixar caure el diari a terra i el capita no ho va veure; o potser sí, però no va dir res. Explica que ells anaven fins a Portbou i esperaven els francesos, que hi arribaven de diversos llocs. Era el punt de trobada.

A l'Anna sempre li ha agradat molt viatjar. El 1989, va passejar amb góndola per Venècia. Ha estat a llocs molt diversos. Ha recorregut tot Espanya, ha anat dues vegades a Paris i tres vegades a Itàlia. Ha conegut a dos papes, Pau VI i Joan Pau II. A aquest darrer va tenir l'ocasió de donar-li la mà. També, es clar, intentava no perdre's cap de les excursions que s'organitzaven des del Casal, a Cantàbria, Granada o al Delta de l'Ebre.^[1]

Notes[modifica]

1. ↑ "La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005