Dracma de Roses

Dracma de plata de Rhode /Autor: MNAC

A principis del segle III aC, en el marc de la reurbanització del barri hel·lenístic i l'inici d'una important indústria ceràmica, Rhode va obrir una seca, on es va encunyar moneda de plata de gran qualitat, que va ser complementada per fraccions de bronze. Si bé, com veurem, els prototips iconogràfics de les primeres emissions fan possible una obertura més primerenca del taller, el context historico-arqueològic indica que al segle IV aC la colònia encara no estava preparada per a una producció monetària de la qualitat que van tenir les seves primeres emissions de plata. Les monedes que formen aquesta sèrie, a més de pertànyer al sistema grec, ho són també per les seves característiques, tant en els tipus, com a art o llegendes. Aquestes monedes seran les encunyades en les colònies gregues del golf de Rodes, en els seus seques de Rhode i Emporion. Es cert que a partir de l'any 408 a. c., en què les tres ciutats importants de Rodes-Kamiros, Lindos i Lalissos decideixen la creació de Rhode com capitalitat única, el comerç rodi va adquirir un vol extraordinari, que es reflecteix en les ben conegudes i precioses sèries monetals amb l'Helios de front en anvers (inspirat probablement en l'art de Kimon), i el tipus de la rosa, símbol parlant que va simbolitzar la nova ciutat. Però el tipus de la rosa no va ser una creació nova, sinó imitació del numerari anterior de Kamiros.

Tipologia

Aquestes primeres dracmes tenen un pes mitjà de 4,80 / 4,70 gi 18,64 mm que es va mantenir al llarg de tota la seva producció i que també va ser utilitzat en les primeres dracmes. La adopció de la pròpia rosa de front ha estat qualificat com un símptoma d'originalitat de la nostra ciutat occidental, en inventar un tipus propi. Aquestes primeres dracmes tenen un pes mitjà de 4,80 / 4,70 g, que es va mantenir al llarg de tota la seva producció i que també va ser utilitzat en les primeres dracmes d'Emporion. Segons Villaronga (2000, 116-117), aquest pes s'hauria establert a partir dels òbols massaliotes del segle IV aC de 0,80 g, pes que també van adoptar algunes emissions emporitanes del segle IV aC.

On es feien?

Es tracta, sens dubte, de encunyacions esporàdiques i escasses de començaments del segle 1, que possiblement van imitar la rosa de les nostres pròpies dracmes occidentals. Posteriorment, la seca va continuar l'encunyació de dracmes, però ja sense aquest monograma, i amb la llegenda rodeton, primer externa i després interna.

Iconografia

El cap femení està complementat amb la llegenda grega externa, rodeton, i el monograma AT o ANT, que es pot interpretar com les inicials del gravador o com les del magistrat responsable de l'emissió. Cap d'aquestes dues possibilitats concorda amb les característiques d'aquesta emissió, ja que el monograma apareix en monedes d'estil bastant diferent, el revers es va anar esquematitzant progressivament i al llarg d'un cert període de temps.

Les troballes arqueològiques

Les troballes arqueològiques han estat a la ciutadella de Roses (antic poble de Rhode) i a les runes d'Empúries (Emporium) encara que al llarg dels anys es va anar descobrint més dracmes a la costa mediterrània , i als diferents llocs del país.

Bibliografia

[Marta Campo, Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode]

[Villaronga, Les monedes de plata d'Empòrion, Rhode i les seves imitacions]