Montserra Vayreda Trullol

Roses des de la punta dels Palangrers (AMR, Col·lecció Reixach)

Montserrat Vayreda Trullol va néixer el 1924 a Lladó però des de molt petita visqué a Figueres. Va néixer en el si d'una família amb gran interès per les arts que la nodrí i afavorí perquè sentís un amor cap a la vocació artística, especialment la literària.

Com a escriptora va cultivar principalment el gènere literari de la poesia i la novel•la. És autora de diversos reculls que van contribuir a refermar una visió pròpia de l'Empordà. En relació al municipi de Roses escriu el següent poema:

 Quan les gavines, ales descloses,
senten de l'aigua l'acre perfum,
a dins la corba del golf de Roses,
nua com Venus, salta la llum.


"La Badia de Roses a punta de dia"^[1]

És autora d'una poesia de marcat caràcter descriptiu en la que combina metàfores amb pensament a més d'un optimisme militant vers el paisatge empordanès com a símbol d'identitat.

Notes[modifica]

1. ↑ Fragment extret de l'Atles literari de les Terres de girona [1]

Bibliografia[modifica]

• ANNA M. VELAZ SICART, "El paisatge del país en l’obra poètica de Montserrat Vayreda"
• Altes Literari de les Terres de Girona