Esteve Soler Espelt

Esteve Soler Espelt/AMR

Esteve Soler Espelt va néixer a Roses el 26 d'octubre de 1886. Fill de Esteve Soler Miot i Isabel Espelt Paltré, era membre d'una família de tradició marinera. Les seves dues germanes, la Trinitat i la Teresa, eren sargidores de xarxes. tenia dos germans més: Josep i Anna. Els seus avis paterns eren Esteve Soler, de la Vall de la Selva, i Catalina Miot; i els materns Rafael Espelt i Narcisa Paltré. Es casà a Roses amb Clara Ballesta Espelt (Roses, 1893) i va tenir dues filles: la isabel i la Júlia.

A nivell professional fou mariner de la companyia Mianovich de Buenos Aires (Argentina), a més de pescador i pagès. Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

 Fou militant de la CNT-FAI. També fou membre del Sindicat de Pesca i Oficis Varis de la CNT i integrant del Comitè de Milícies Antifeixistes de Roses l'estiu de 1936. En el Consell Municipal format a causa dels Fets de Maig de Barcelona, en el qual no participaren ni ERC ni la UGT, fou escollit - com a conseller de més edat- president (8/5/1937-15/5/1937) i, posteriorment, conseller (15/5/1937-28/5/1937). L´11/6/1938 s'integrà com a conseller ^[1] en el que havia d'ésser el darrer Consell Municipal del període bèl•lic, càrrec que mantingué fins a l'entrada de les tropes faccioses (9/2/1939).^[2]

Acabada la Guerra Civil, el 1939, li foren confiscades la casa i algunes propietats rústiques. Pocs dies abans de l'entrada de les tropes nacionals a Roses s'exilià a Douzens, al departament francès de l'Aude i no retornà fins al 1972. Esteve Soler morí a Roses el 5 de febrer de 1974.

Notes[modifica]

1. ↑ Apareix en la sessió de l´11/6/1938 i següents, sembla que com a regidor, encara que no hi consta cap dimissió des de la constitució del Consell Municipal (9/5/1938) ni cap presa de possessió. De fet, ell i Colom, substitueixen els consellers Cufí i Romañach, que deixen d'assistir a les reunions a partir precisament del 11/6/1938. La presa de possessió és en la sessió del 8/8/1938, a l'igual que el conseller Homs, que ja s'havia produït correctament el 27/6/1938. S'acorda que la data oficial de presa de possessió sigui la de la primera reunió a la qual assisteix.
2. ↑ Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p. 60

Bibliografia[modifica]

• Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, inèdit