Baldiri Llorens Rahola

Baldiri Llorens Rahola/AMR

Baldiri Llorens Rahola va néixer a Roses el 14 d'agost de 1879, lloc on morí el 24 de juliol de 1945. Era fill de Baldiri Llorens Romañach i Antònia Rahola Berga, ambdos de Roses, i nét dels cadaquesencs Baldiri Llorens Palau i per línia paterna de Pere Rahola i Maria Berga. Era nebot dels polítics Josep i Pere Rahola Berga, el primer alcalde de Roses i el segon diputat a Corts. Es casà a Girona el 2 de febrer de 1888 amb Antònia Mateu Matas i tingué 6 fills: Trinitat, Alfons, Antònia, Baldiri, Pilar i Manel.

Propietari agrícola i viticultor, Baldiri Llorens era membre d'una llarga nissaga de comerciants atès que ja el seu avi i el seu pare es dedicaven al comerç de cabotatge i oceànic, sobretot amb Cuba. Fou un dels més importants comerciants i intermediaris rosincs del primer terç del segle XX.

Des de l'inici de la seva activitat com a consignatari de marina amb la representació de la casa Buckwall Scholtz i cia., l'any 1913, Baldiri Llorens fomentà l'increment del trànsit marítim de mercaderies des del port de Roses. A redós de la I Guerra Mundial, Roses visqué un període de màxima efervescència comercial. Aquest augment registrat probablement fou el que propicià que l'agència Lloyd, companyia d'assegurances de fama mundial, decidís establir-hi un agent permanent. Aquesta tasca va recaure el 1921 en Baldiri Llorens, que instal·là l'oficina de l'agència a cal Guero, la casa familiar situada a la plaça Catalunya. A partir d'aquest moment també representà la naviliera britànica Mc Andrews a Roses.

Baldiri Llorens fou consignatari de marina fins el 1926, tanmateix també exercí diversos càrrecs a l'administració local, entre ells el d'alcalde. Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

 Segons sembla, estigué afiliat a la Lliga Regionalista i després, a Acció Catalana ^[1]. La seva actuació en la política local s'inicià el 1913. (...) Anteriorment, però, havia estat nomenat vocal de la Junta Directiva del Cementiri Municipal (26/2/1912-±1916). Fou escollit en les eleccions del 13/11/1913 i ocupà els càrrecs de regidor 5è (1/1/1914-1/1/1916) i 1r tinent d'alcalde (1/1/1916-1/1/1918). Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser nomenat alcalde del primer Ajuntament d'aquest període (3/10/1923-12/4/1924), càrrec que repetí en la seva ratificació del 1924, entre el 12/4/1924 i el 18/9/1924, data en què dimití. Després de la Guerra Civil, fou nomenat jutge municipal (9/9/1939-1940…)^[2].

A banda de ser el representant de la companyia anglesa d'assegurances Lloyds i Mc Andrews va ésser fundador i codirector de la Banca Casals i Llorens de Figueres a més de corresponsal de Banca Catalana a Figueres.

Notes[modifica]

1. ↑ AMR, Administració General, 1.8. Correspondència, exp. 1/1939, informes de 17/10/1939 i 19/10/1939 a nom de Rahola Llorens(?), capsa 1.
2. ↑ Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p. 34

Bibliografia[modifica]

• Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, inèdit. p. 34

• Arxiu Municipal de Roses, document del mes de desembre de 2013, "Un Nadal al Port de Roses. Informe de l’agent Lloyd’s Baldiri Llorens".[1]

• Barris, Josep Maria "L'agent de la Lloyd's" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 pp. 345-346

• Barris, Josep Maria "Consignataris de bucs de vela" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 pp. 341-342

• Barris, Josep Maria "La Gran guerra i el comerç marítim (i II)" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 pp. 329-330