Resultats de la cerca

...de_Sagarra_i_de_Castellarnau </ref>. Fill d'una família amb orígens dins la noblesa rural catalana, des de molt jove s'interessà pel món de les lletr ...ssic del teatre en català, o bé Vida Privada, una novel·la que retrata la societat barcelonina d'aquell temps.

...ons petites i ell es dedicava a la pesca d'arrossegament. Fou el patró de la Roses de l'Empordà. ...ebre'l. Després va hissar la bandera espanyola i va començar a disparar. La gent corria desesperadament, va anar cap a les muntanyes i es va refugiar a

[[Imatge:MariaMPalou.jpg|350px|thumb|dreta|Maria Marés Palou / Autora: Judith Ijsselstein]] ...ar durant molts anys a la botiga del pòsit de pescadors, coneguda com a [[la Cooperativa]].

...rrer, abans de la guerra, i van tenir dos fills, un noi i una noia. Durant la guerra va anar al front de l'Ebre. ...is de la Casa del Mar]]. En va ser el primer president i va formar part de la junta durant molts d'anys.

...l mes de setembre del curs 1916/1917. <ref> El seu nom figura a l'annex de la tesi de Joan Puigbert on hi ha els llistat de titulats per aquest Ens. </re ...ocument inèdit de Josep Maria Barris "Polítics de Roses" no n'especifica la localitat </ref>

...certista de piano i la seva germana també es dedicà amb èxit al món de la música com a violinista. ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

[[Imatge:Cala_lledo2.jpg|350px|thumb|dreta|La platja de la cala Lledó està coberta de roques]] [[Imatge:Cala_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|El fons de la cala es blanc per la pols de marbre]]

[[Imatge: Espai_fontlledo1.jpg|350px|thumb|dreta|Esplanada a l'entorn de la font abans dels treballs de neteja de l'espai /Autor: Xavier Ribas]] [[Imatge: Font_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|Banc pròxim a la font, al mas Romà]]

...tació del govern de Veneçuela per continuar la recerca com a professor a la Facultat de Medecina de Caracas. ...la del besavi i Sunyer Metges Pare i Fill'''. També tingué interès per la poesia que cultivà, en menor mesura, però amb molta qualitat.

...haver de vendre i se la va quedar el senyor Pacheco, que estava casat amb la filla del senyor Rahola. ...ven després de dinar i, a vegades, després de sopar. Li agradava molt el mar.

...es de protecció oficial i que donen fe de l’increment de la població i la necessitat de crear unes noves cases amb una certa qualitat. ...r que ho deixés per poder-se dedicar només a les feines de casa. Acabada la guerra, es va casar amb en [[Salvador Buscarons Berta]], que era patró i m

...: Gregorio-Segovia-Perez-191.jpg|350px|thumb|dreta| Gregori Segovia durant la sessió de retrat/ Autora: Judith Ijsselstein]] ...e. No hi havia petroli i no et guanyaves la vida. A més, si volies anar a la pesca havies d’anar amb fuel, que és molt dens i s’havia d’escalfar.

...van morir. Recorda que en aquell accident van morir dos pares i dos fills: la barca va tombar i van ser arrossegats fins a l'Escala, on els van trobar di ...ls, dos nois i ella, que aleshores tenia només set anys. Potser per això la Teresa no va anar gaire temps a l'escola.

...’en Verdalagues i el d’en Paretus'''. Anys més tard, es va embarcar a la teranyina d'en Clarin. ...l seu lloc al front. Segons explica, gràcies a aquells soldats van salvar la vida, ja que tal com havien vaticinat hi van haver moltes baixes.

[[Categoria:La llengua]] ...de dansa. És el primer de cinc germans i de ben jovenet se sent atret per la lectura, l'art i el teatre.

...van posar a una caixa i el van donar per mort. En aquell moment va entrar la Magdalena de can Cua, que estava criant un nen, i va veure que ell feia un ...del Pòsit de Pescadors]] i un any després començà a pescar a la barca La Rosa de l’Empordà.

[[Categoria:La vila]] [[Fitxer:ROS-64-0007.jpg|350px|thumb|dreta|Hostal del Parc a finals de la dècada de 1950]]

[[Imatge:Plsantpere.jpg|350px|thumb|dreta|La plaça de Sant Pere des del Passeig]] ...e="display:inline;">La plaça de Sant Pere és un espai urbà del barri de la Punta, situat entre l'avinguda de Rhode i els carrers de Sant Isidre i de F

...[[la guerra de Cuba]] va desertar. A casa seva hi vivien tres matrimonis. "La meva vida ha estat molt amarga", comenta el senyor Joan. ...rtava un col·legi particular; del col·legi nacional, situat al costat de la rambla de Roses, i del rector de Roses, a qui deien mossèn Joan del Dinere

...de granger a França, a casa d'un capellà. Als tres mesos de néixer ell, la família tornà a Roses. Als deu anys ja anava a pescar. '''Tenien un art d ...cinc anys que m'han de fer cures diàries, cada dia de l'any, per culpa de la guerra”. Va estar un any a l'hospital i quan va tornar va començar a tre

...la Clara, en [[Vicente Terol Varó]], fou patró d'embarcació i vingué a la població empordanesa cap a l'any 1921, quan ella tenia només un any i mig ...ts, en Joan i en Salvador. Anys més tard, va anar a aprendre a cosir a ca la Tereseta Mallol i durant un temps hi va treballar.

...sca artesana. Ell, '''de la mà del seu pare, va descobrir els secrets del mar''' i durant molt de temps van fer un molt bon equip. ...d'ensenyar els altres. Perquè, escolta, era una pena, en aquella època, la poca instrucció que hi havia. [...] Un vuitanta per cent dels joves no sab

...a Figueres. En casar-se, el seu home, que era de [[Can Rigau]], va canviar la tartana per un camió i va fer de transportista. Ella treballava a casa d' ...e va anar al front de l'Ebre. Era tinent, el van fer presoner i va estar a la presó de Deusto.

...arien junts per sempre, el destí va fer una jugada pròpia del seu temps. La senyora Asunción, de [[can Palós]], va quedar vídua quan tenia 26 anys, ...ursions. També el mar l'ha fascinat, especialment l'[[Almadrava]]. <ref>" La gent gran de Roses, cent vides, mil històries 1903/1918". Ajuntament de Ro

[[Fitxer:400_mar_pelach.jpg|350px|thumb|dreta|Mar Pèlach Paniker]] '''Mar Pèlach Pàniker''' va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Al

...x a la poesia de Teòcrit i Virgili i descriu el paisatge ideal, enmig de la natura, amb bon temps i bona companyia. ...na. Algunes obres subverteixen el tema literari, de manera que el camp és la barbàrie o el lloc cursi i el paisatge urbà esdevé l'ideal de progrés i

[[Imatge: Covalliri4.jpg |350px|thumb|dreta|Galeria d’accés a la cova des del nivel superior.]] ...: Espeleobloc_clliri1.jpg |350px|thumb|dreta|Espeleòlegs dins una sala de la cova/Espelobloc, autor: Pere Cantons.]]

[[Imatge:bunquers_general.jpg|350px|thumb|dreta|Vista del búnquers des del mar. Es troben sobre l'antiga depuradora de musclos]] ...nquer.jpg|350px|thumb|dreta|Passadís que connecta el túnel posterior amb la sala de canons]]

...l motorista el va ben amenaçar, però en Sebastià va esclatar a riure, a la qual cosa el motorista li va replicar: “Tu riu, riu”. I ve’t aquí qu ...scar, i per això van decidir comprar l’altra part de la barca. Després la van vendre i en van comprar una d’arrossegament anomenada Delmira. Més e

...a i els amics, i gaudir de les nits caloroses d’estiu i de la claror del mar Mediterrani. ...companya durant l’entrevista, comenten que hi havia molta relació entre la gent del poble i els estiuejants de Barcelona. Recorden, per exemple, que e

...ctés d'un viatge en el temps i en l'espai, una gran xemeneia al centre de la gran estança ens transporta al seu poble, [[Beas de Segura]], on va néixe ...nava a casa de les famílies adinerades per alletar els nens. Mentrestant, la Trinidad s'havia de quedar cuidant dels germans. Després, quan va tenir ed

...ntre la terra i el mar. Durant una bona part de la seva vida, va treballar la terra i va fer de paleta, i, durant una altra part, va fer de pescador. Tot ...i, més tard, a l'escola nova, a la Sacco i Vanzetti, fins que va arribar la Guerra. Comenta que eren temps molt durs i ja amb onze anys va començar a

...ar, que serveixen com a decorat per a una conversa que gira al voltant del mar. ...ó de la barca de [[can Cairó]]. Va anar a l'escola fins que va començar la Guerra, comenta que va inaugurar l'escola Sacco i Vanzetti, l'actual escola

...g|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la urbanització del mas Oliva durant la dècada de 1970 /AMR, col. Joan Boix]] ...vorit que el topònim s'hagi plenament consolidat en la realitat urbana de la població.

...icitat i un afecte que fa pensar que veritablement en Fortu és un més de la família. ..., a la província de Palència, on els seus pares es dedicaven a treballar la terra i eren onze germans. Quan encara era petit, un dia van venir uns memb

...que hi viuen es coneixen. La Rosa n’anomena alguns: “La Laura de [[ca la Tripaire]], els de [[can Dolço]], aquí al costat els de [[ca l’Isaac]] La Rosa de [[cal Rei]], nascuda a Roses l’any 1922, de petita va anar a viur

...Roig o en Nino. També recorda que la gent, a l'estiu, treia les cadires a la fresca i xerraven en aquelles nits caloroses d'estiu. ...o tots van sobreviure a les circumstàncies dures del moment, és a dir, a la Guerra i les seves conseqüències.

...es platges, la visió de la platja de Canyelles després de la baixada per la carretera el continua seduint. ...a París i continuaren sense baixar fins a arribar finalment a la zona de la Bretanya, on va estar refugiat més d'un any. Després, va tornar a Plan, a

...mentà Roses al llarg del segle XX: famílies que vivien de la terra i del mar i que, amb l'arribada del turisme de masses dels anys 60, finalment decidir ...traordinària lucidesa, que '''recorda “massa coses”''', especialment, la retirada. Des de Palau, veien els bombardeigs, fins i tot, havia vist comba

...mon ha estat fora de Roses. La Guerra Civil, el posterior servei militar i la feina l’han portat a llocs molt diversos i llunyans, però '''com el mari ...prenent de mecànic al taller de l’[[Antonio Serra]]. Després va anar a la pesca i '''el maig de 1938 el van cridar per incorporar-se a files'''.

...olts casos, coincideixen, especialment, en l'afició per la costura; però la Glòria ens diu que a ella no li ha agradat mai, de fet, no ha cosit mai. E ...a, comenta que va ser molt dura. Van anar uns anys a viure a Le Boulou amb la família, a França, i després a Barcelona, a un pis molt petit.

...en a dir les veritats, les mentides, els rumors i tot allò que sabem. Per la seva barberia, passava cada setmana molta gent a afaitar-se, per això, ens ...de Jesús|escola de les germanes monges]], al carrer Trinitat, després, a la del Pòsit de Pescadors i, cap al 1935, als nacionals.

...hi havia diferents motius: '''a casa de l’avi patern era cal Carmelito i la de l’avi matern, cal Sei.''' ...ue era molt petita tothom li donava alguna cosa''': “En faltar el pare i la mare t’havies d’espavilar”, comenta.

...de Barcelona. La seva formació li va permetre obrir un saló de bellesa a la plaça Llevant que, de fet, nasqué inicialment com una perfumeria (1967). ...s de l'any 2017 coorganitza amb l'[[Anna Ribera]] un nou club de lectura a la biblioteca anomenat «Sopa de Lletres» que és, com diu ella mateixa, «un

...a, en especial, d'El Punt i El País. La seva casa es troba just davant de la biblioteca. ...carrer Trinitat]] i, més tard, al Sacco i Vanzetti fins que va començar la Guerra; després, va anar amb el senyor Joan Roquet a conferència. Li agra

...uote> <poem> Va néixer a Roses l’any 1926, '''al barri dels Grecs''', a la seva família els deien els de [[can Marcelino]]. ...tenien vaques i en venien la llet; la seva mare es dedicava a “passar” la llet per les cases del poble.

[[Imatge: Maria-Garcia-Piera.jpg|350px|thumb|dreta| María García / Autora: Judith Ijsselstein]] ...ar i un militar la va dur amb una família vinculada amb els nacionals que la va cuidar.

...fills, els pares..., però també, anar a collir raïms, olives, remendar la xarxa i netejar xalets. ...eu pare, segons ens explica, amarrava el bot que tenia per anar a pescar a la porta de casa'''.

...erquè, d'històries, en té moltes. La seva vida ha estat relacionada amb la pesca: tal com explica amb orgull, '''ella és néta, filla i esposa de pes ...s i que, des de Palau, es veien els avions sobrevolar el cel i bombardejar la vila.

...ïsos, la taula, de nines i, sobretot, la col·lecció que més li agrada: la de xapes de cava. ...col·legi Sacco i Vanzetti fins als deu anys, moment en què va començar la Guerra i l'escola va passar a tenir funcions militars.