https://rosespedia.cat/index.php?feed=atom&namespace=0&title=Especial%3AP%C3%A0gines_noves 2026-10-31T23:54:09Z De Rosespedia MediaWiki 1.23.11 https://rosespedia.cat/index.php?title=Llu%C3%ADs_Buscat%C3%B3_Somoza 2026-09-23T08:07:48Z

<p>Pmebe: </p> <hr /> <div>'''Lluís Buscató Somoza''' (Roses, 1971) és un historiador rosinc. La seva activitat s'ha centrat de manera preferent en la historiografia de l'arqueologia, la història militar, la protecció del patrimoni monumental i el col·leccionisme d'antiguitats a les comarques gironines. <br /> <br /> ==Formació acadèmica==<br /> Buscató i Somoza es va llicenciar en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona l'any 1994. Posteriorment, va enfocar la seva carrera cap a la recerca institucional i es va doctorar en Història per la Universitat de Girona l'any 2012. La seva tesi doctoral, titulada De l'antiquarisme a l'arqueologia. La protecció del patrimoni històric i arqueològic a la província de Girona (1835-1876), va ser dirigida pel prestigiós arqueòleg Josep Maria Nolla i és considerada una obra clau per comprendre la història cultural i l'evolució de la salvaguarda del patrimoni a Girona durant el segle XIX.<br /> <br /> ==Trajectòria professional==<br /> Exerceix com a tècnic del Servei de Monuments de la Diputació de Girona. Com a investigador adscrit a publicacions científiques, la seva producció s'ha bolcat a desenredar com va néixer l'arqueologia moderna a Catalunya a partir de l'antiquarisme dels segles XVIII i XIX. Destaquen les seves investigacions sobre els orígens d'Empúries, la desamortització de béns culturals, així com de nombrosos elements monumentals de les comarques gironines. És autor d'una quarantena de treballs de recerca publicats en revistes especialitzades de gran relleu acadèmic local com els Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos i la Revista de Girona.</div>

Pmebe https://rosespedia.cat/index.php?title=X%C3%A8nia_Berta_Argel%C3%A9s 2026-09-23T08:02:14Z

<p>Pmebe: </p> <hr /> <div>'''Xènia Berta Argelés''' (Roses, 1980) és una historiadora, arqueòloga, periodista i empresària hotelera catalana. La seva activitat professional es desenvolupa entorn de la recerca històrica local, la gestió del patrimoni arqueològic, la divulgació cultural a les comarques gironines i la gestió del negoci familiar, l'Hotel Parc.<br /> <br /> ==Arqueologia i gestió patrimonial==<br /> Compta amb una trajectòria consolidada en l'àmbit de l'arqueologia preventiva, la realització d'intervencions de camp i la documentació tècnica de béns culturals. Entre els seus projectes i intervencions més destacats hi ha la seva participació al poblat visigòtic del Puig Rom (Roses): Va actuar com a coordinadora d'un pla d'ocupació destinat al condicionament i neteja d'estructures del castrum visigòtic de Puig Rom; el centre històric de Navata; i el jaciment paleolític de Domeny.<br /> <br /> ==Recerca històrica i l'estudi de l'esperantisme==<br /> Com a historiadora, ha destacat per la investigació de la memòria històrica de l'Alt Empordà i el Gironès. Dins d'aquest àmbit, és rellevant la seva aportació a l'estudi del moviment esperantista gironí de principis del segle XX, publicant diversos monogràfics especialitzats a la Revista de Girona i a la revista local de la Festa Major de Roses:Ha documentat la gènesi i evolució de l'Esperanta-grupo Brava Marbordo (Grup Esperantista Costa Brava), fundat formalment a Roses l'any 1935 com un nexe cultural d'ideals internacionalistes propulsat per la joventut local. Ha analitzat de manera monogràfica el paper dels principals promotors de l'esperantisme a les comarques gironines, recuperant la memòria d'aquelles xarxes de fraternitat universal i cultura obrera d'abans de la Guerra Civil.<br /> <br /> ==Periodisme i projectes digitals==<br /> En la seva faceta de periodista col·legiada, s'ha especialitzat en la difusió de continguts vinculats al patrimoni cultural, la memòria oral i les noves tecnologies (Web 2.0).Rosespèdia: L'any 2014 va rebre l'encàrrec formal de l'Ajuntament de Roses per dur a terme les tasques de coordinació i dinamització de continguts de la Rosespèdia, una enciclopèdia digital pionera basada en el programari MediaWiki dedicada a compilar col·laborativament la història, el patrimoni monumental i les biografies de la vila.Comissariat d'exposicions: El 2017 va ser comissària (juntament amb Mavi Caberol) de l'exposició «De l'àlbum a la xarxa» a Ca l'Anita de Roses, una mostra centrada en la recuperació de la memòria fotogràfica de la transformació urbana i social de Roses entre els anys 1950 i 1970.<br /> <br /> ==Publicacions destacades== <br /> *Aquest any 100: Centenari de l'Agrupació Esportiva de Roses (1921-2021) (2021), coautora amb Pol Messeguer Bell.<br /> *La Gent gran de Roses IV: 1927-1931, responsable de la recerca oral i entrevistes biogràfiques.<br /> *«Aixecament planimètric i prospecció al jaciment de Puig Rom, Roses (Alt Empordà)» (2012), a XI Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines.<br /> *«Esperanta-grupo Brava Marbordo a Roses» (2016), a Revista de Girona, núm. 294.«Els principals promotors del moviment [esperantista]» (2016), a Revista de Girona, núm. 294.</div>

Pmebe https://rosespedia.cat/index.php?title=Marcel_Pujol_Hamelink 2026-09-23T07:52:53Z

<p>Pmebe: </p> <hr /> <div>Marcel Pujol i Hamelink (Dún Laoghaire, Irlanda, 1965) és un historiador, arqueòleg i professor universitari català, especialitzat en l'arqueologia naval i la història de la construcció naval a l'edat mitjana i moderna. El febrer de l'any 2026 va ser guardonat amb la Dracma de Plata de la vila de Roses en reconeixement a la seva tasca de recerca històrica i conservació del patrimoni local.<br /> <br /> ==Trajectòria acadèmica==<br /> Nascut a Irlanda el 1965, es va llicenciar en Història i posteriorment es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la tesi La construcció naval a la Catalunya baixmedieval. Concepció, gestació, vida i mort dels vaixells segons la documentació escrita, arqueològica i iconogràfica, dirigida per Ramon Martí i Éric Rieth. Aquesta investigació li va valdre el Premi Extraordinari de Doctorat concedit el 2018.Compta amb una extensa formació de postgrau que inclou:Diploma d'Estudis Avançats (DEA) en Arqueologia Medieval per la Universitat de París I Panthéon-Sorbonne.Màster en Gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic per la Universitat de Barcelona (UB).Màster en Arxivística per la Universitat de Girona (UdG).Màster en Ceràmica Medieval i Postmedieval per la UB.Màster en Direcció de Museus i Centres Patrimonials per la UdG.En l'àmbit docent, exerceix com a professor d'Història de l'Art i dels Béns Culturals a l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC).<br /> <br /> ==Recerca i arqueologia subaquàtica==<br /> Iniciat en les campanyes d'excavació l'any 1983, ha combinat la recerca de camp terrestre i subaquàtica en aigües marines, fluvials i lacustres de Catalunya, Menorca, França i els Països Baixos. Com a especialista en arqueologia naval de les èpoques medieval i moderna, ha estudiat, documentat i intervingut en prop d'una vintena de vaixells històrics enfonsats. Entre les seves direccions arqueològiques més destacades hi ha la del navili de línia del segle XVIII Triunfante, enfonsat a la badia de Roses. <br /> <br /> ==Vinculació amb Roses i l'Alt Empordà== <br /> La seva activitat investigadora manté un estret lligam amb la comarca de l'Alt Empordà. Entre 1992 i 1994 va assumir la direcció de les excavacions arqueològiques de la vila medieval a l'interior del recinte de la Ciutadella de Roses, aportant dades fonamentals per a la comprensió de l'urbanisme històric de la població. També ha format part dels investigadors vinculats a la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona. L'any 2026, amb Xavier Aguelo, van descobrir el cenobi de Magrigul, situat a la vall de Montjoi.<br /> <br /> ==Obres i publicacionsLlibres i monografies==<br /> *Pujol i Hamelink, M. (1997). La vila de Roses (segles XIV-XVI): aproximació a l'urbanisme i a la societat a partir de les fonts arqueològiques i documentals. Figueres: Brau Edicions.<br /> *Pujol i Hamelink, M. (2012). La construcció naval a Catalunya a l'Edat Mitjana. Barcelona: Editorial Base.<br /> *Pujol i Hamelink, M. (2018). La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana: Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses. Barcelona: Diputació de Barcelona (Obra guardonada amb el Premi Rafael Patxot i Jubert).<br /> *Palahí Grimal, L., Pujol i Hamelink, M., et al. (2013). El monestir de Santa Maria de Roses. Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya.<br /> *Domènech i Casadevall, G., Geli Mauri, R., Nieto Prieto, X., Pujol i Hamelink, M., et al. El patrimoni subaquàtic a Roses. Girona: Universitat de Girona.Articles acadèmics destacats<br /> *Pujol i Hamelink, M. (2005). &quot;La tipología naval medieval en Cataluña (siglos VIII–XV): Las fuentes de información&quot;. Revista de Historia Naval, núm. 88, p. 53.<br /> *Pujol i Hamelink, M. (2020). &quot;La Tavola Strozzi (1472-1473), celebració de la victòria de la batalla d'Ischia (1465): estudi d'iconografia naval&quot;.<br /> <br /> ==Referències==<br /> *Fitxa del Professorat: Marcel Pujol Hamelink». Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2026].<br /> *&quot;La construcció naval en la Cataluña bajomedieval&quot;. UAB Divulga - Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. [Consulta: 23 setembre 2026].<br /> *&quot;Catàleg d'autors: Marcel Pujol i Hamelink&quot;. Editorial Base. [Consulta: 23 setembre 2026].Enllaços externsPerfil de recerca de Marcel Pujol Hamelink a Academia.edu</div>

Pmebe https://rosespedia.cat/index.php?title=Roses_City_Futbol_Club 2025-10-24T07:26:15Z

<p>Pmebe: </p> <hr /> <div>El Roses City Futbol Club és una entitat esportiva fundada el 2018.<br /> <br /> Vesteix els colors blau cel a la samarreta i el blanc als pantalons i mitges en honor a l’equip anglès Manchester City FC. La segona equipació és amb la samarreta vermella. Els seus equips juguen els seus partits als estadis del Mas Oliva i al de la Vinyassa.<br /> <br /> ==Historial==<br /> <br /> La primera temporada del club va comptar amb un equip amateur a la Quarta Catalana amb un nucli de jugadors provinent de l’equip juvenil del Club de Futbol Base Roses de la temporada 2015/2016, així com d’altres provinents dels Esplais o el Vilajuïga. L’entrenador era Paco Gualde, l’entrenador dels juvenils a l’equip gris-i-grana. La primera temporada va acabar en una meritòria cinquena posició. <br /> <br /> La temporada 2019/2020, marcada per la pandèmia del coronavirus, va assolir l’ascens a la Tercera catalana. Abans de l’aturada provocada per les restriccions sanitàries, l’equip era líder i el màxim golejador i menys golejat de la lliga. En la seva primera participació a la Tercera Catalana va assolir la permanència quedant a mitja taula. A la temporada 2021/2022 va acabar en la tercera posició, un fet que va repetir la temporada 2023/2024.<br /> <br /> A la temporada 2023/2024 el club va inscriure un nou equip amateur masculí a la Quarta Catalana, el Roses B. En la seva primera temporada va acabar en la quarta posició del seu grup.<br /> <br /> Alhora, la temporada 2022/2023 va crear un equip juvenil femení i, finalment, la 2024/2025 un sènior femení de futbol 7 i la 2025/2026 de futbol 11. A més a més, progressivament ha sumat nous equips a la base de l’entitat amb prebenjamins, benjamins, cadets i juvenils, així com un equip de Legends.<br /> <br /> La temporada 2025/2026 compta amb vuit equips: tres equips amateurs, dos de masculins a Tercera i Quarta catalana, i un de femení, a la Segona divisió; així com dos juvenils, un de masculí i un de femení; un benjamí (2023), un prebenjamí i un equip de la lliga Legends.<br /> <br /> També participa de la vida social de la vila amb la seva col·laboració amb la barra de la Festa d’Abril de Roses des de 2022.<br /> <br /> ===Presidents===<br /> <br /> *[[Sergio Soler Moreno]]. 2018-actualitat.<br /> <br /> ===Entrenadors primer equip masculí===<br /> *[[Francisco Gualde]]. 2018-2022.<br /> *[[Álvaro Fransoy]]. 2022-2023.<br /> *[[Enzo Galli Giner]] 2023-2024.<br /> *[[Francesc Serra Saguer]]. 2024-2025<br /> *[[Andreu Donat Cabañó]]. 2025-<br /> <br /> ===Entrenadors primer equip femení===<br /> *[[José Gualde Baeza]]. 2024-2025.<br /> *[[Francisco Gualde]]. 2025-actualitat.<br /> <br /> ===Entrenadors segon equip masculí===<br /> *[[Francisco Gualde]]. 2023-2025.<br /> *[[Francesc Serra Saguer]]. 2025-actualitat.<br /> <br /> ===Temporades primer equip masculí===<br /> *Quarta Catalana. 2018-2020.<br /> *Tercera Catalana. 2020-actualitat.<br /> <br /> ===Temporades segon equip masculí===<br /> *Quarta Catalana. 2023-actualitat.<br /> <br /> ===Temporades primer equip femení===<br /> *Femení Amateur F-7. 2024-2025<br /> *Segona divisió catalana. 2025-actualitat.</div>

Pmebe https://rosespedia.cat/index.php?title=Elo%C3%AFsa_Trull_San%C3%A9s 2023-09-15T07:53:07Z

<p>Pmebe: </p> <hr /> <div>Eloïsa Trull Sanés (Roses el 13 de juny de 1909 - La Ràpita, 20 d'agost de 2000), fou la primera faronera de Catalunya i de l'Estat espanyol l'any 1930. <br /> <br /> Va exercir com a torrera auxiliar interina el juny de 1930, mentre el ministeri no resolia la petició efectuada pel seu pare, Felip Trull Pujol (Roses, 1875-Palafrugell, 1970) per a què &quot;''s'habilités provisionalment la seva filla per exercir funcions de torrer auxiliar''&quot;. A la jubilació de Josep Oliver Sastre va ser torrera auxiliar interina del far de Sant Sebastià “mientras resuelve la superioridad” entre l'1 i el 29 de juny de 1930. La resolució va ser negativa, i el seu lloc va ser ocupat pel torrer Enric Pujol García, natural de Sant Carles de la Ràpita, amb qui curiosament va contraure matrimoni.&lt;ref&gt;David Moré, Fars i senyals marítims, Girona, Diputació de Girona, 2007, pàg. 81.&lt;/ref&gt;<br /> <br /> &lt;references/&gt;</div>

Pmebe https://rosespedia.cat/index.php?title=Ferran_Cuf%C3%AD_Font 2023-09-14T09:28:12Z

<p>Pmebe: Es crea la pàgina amb «Ferran Cufí Font va néixer a Roses l’11 de juliol de l’any 1900. Des de nen es va sentir atret per l’arqueologia i tenia sempre al cap el relat d’Estrabó...».</p> <hr /> <div>Ferran Cufí Font va néixer a Roses l’11 de juliol de l’any 1900. <br /> <br /> Des de nen es va sentir atret per l’arqueologia i tenia sempre al cap el relat d’Estrabó que parla de la fundació de l’antiga Rhode. «Encontrar aquella ciudad griega fue para él una verdadera obsesión. Sus juegos infantiles terminaban siempre en excavaciones», tal com testimonia la seva dona Sunsa Pérez. Amb dotze anys va ser enviat a Cuba amb un grapat de monedes cosides al folre del pantaló, per buscar una vida millor i evadir el seu enrolament anys després a la Guerra d’Àfrica, que tothom volia evitar. <br /> <br /> A l’illa caribenya va treballar per un conegut del seu pare, un tal Ferrer, que tenia un magatzem a Cienfuegos (Província de Cienfuegos). El mes de març de 1921, en el moment de la seva talla per al Servei Militar, era encara resident a Cienfuegos, coneguda com la Perla del Sud. A més a més, va aprendre comptabilitat i comerç en un institut on treballava un oncle seu. Durant la seva estada a Cuba va destacar en l’àmbit esportiu com a timoner d’equips de rem de competició, entre d’altres esports, arribant a ser soci numerari del Cienfuegos Yacht Club el 1923. Va formar part, també, del Club de Caçadors, del Club Nàutic i del Liceu de la citada població. A finals de 1931 es va casar amb Asunción Pérez Couto, de 20 anys i natural de Guayos (Província de Sancti Spiriti). Aquell mateix any, amb la proclamació de la Segona República, va tornar amb la seva dona a Catalunya a bord del Cristóbal Colón, acompanyats d’un miler d’emigrants provinents d’Espanya que tornaven al consolidar-se el nou règim republicà.<br /> <br /> A la tornada a Roses l’any 1931 va començar a treballar de comptador del Pòstit Pescador, portant la comptabilitat dels patrons de les embarcacions i fent els pagaments. Durant els anys 1930 començarà a excavar a les Muralles, tot fent realitat el seu somni d’infantesa. Les campanyes de 1934, 1936 i les feines puntuals al llarg de 1937 i 1938, van suposar un abans i un després per al monument rosinc, tal com s’esmenta en aquest mateix article. En l’àmbit familiar, la parella va tenir dues filles, mortes ambdues el 1936 a l’edat de 4 i 5 anys per culpa d’una epidèmia de xarrampió provinent de França. <br /> <br /> Amb l’esclat de la Guerra Civil, Ferran Cufí va ser l’encarregat de l’atenció a la construcció de refugis, fortificacions i propaganda a Roses. A casa seva, abans de la destrossa ocasionada per l’aviació italiana, la seva dona Sunsa testimonia que s’hi reunien els milicians i hi feien classes. Després dels fets de Gernika, el maig de 1937 Cufí va anar al front. Acabada la guerra, Cufí va tornar a Roses a finals del mes de febrer de 1939 i al dia següent d’arribar va ser empresonat. A partir d’aleshores començava un llarg periple per les presons franquistes, tal com testimonia Josep Clara. La seva companya Asunción va ser obligada per les noves autoritats feixistes a treure la runa de la casa destrossada per l’aviació italiana. Per poder treure-la tota va rebre l’ajuda d’un veí d’edat avançada. <br /> Setze anys després de la fi de la guerra, anys de presó i de persecució de la policia, Ferran Cufí va aconseguir deixar enrere la seva Roses natal, de nou, per embarcar-se cap a Cuba. Allà l’esperava la seva esposa Asunción. Va arribar a l’Havana l’octubre de 1955 després de mil i una gestions per aconseguir els documents necessaris per sortir de l’Espanya franquista. Amb la victòria de la revolució cubana el 1959, Cufí s’hi va entregar apassionadament i va començar a viure plenament, segons la seva dona. Fins al punt que, un cop jubilat, va continuar els seus estudis de Geologia i quan va morir l’any 1971 només li quedava per fer els exàmens d’una assignatura per aconseguir la graduació.</div>

Pmebe https://rosespedia.cat/index.php?title=Pau_Cus%C3%AD_Mar%C3%A8s 2023-03-22T09:35:23Z

<p>Pmebe: </p> <hr /> <div>[[Categoria: Ciències de la comunicació]]<br /> [[Categoria: Paisatge urbà]]<br /> [[Categoria: Locus Amoenus]]<br /> <br /> '''Pau Cusí Marès''' (Roses, 15 de novembre de 1995) és un escriptor, periodista i guionista rosinc. <br /> <br /> Pau Cusí és graduat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (2017) i està especialitzat en guió i realització de programes d'humor per a ràdio i televisió per la Blanquerna – Universitat Ramon Llull (2021). Va realitzar pràctiques a la secció d'Esports de Rac1 l'any 2017. Va treballar com a redactor d'esports d'''El Nacional'', i el gener de 2021 va ser el creador i coordinador de ''Revers'', la secció de cultura del mateix diari digital. Posteriorment, l'estiu de 2021, va fer la secció ''Boomers a repàs'', per al programa matinal ''El món a Rac1'', i el mateix 2021 va treballar com a redactor del programa ''Està Passant'', de la productora Minoria Absoluta, per a TV3. També ha col·laborat amb el digital de cultura ''Núvol''. <br /> <br /> Des de l'estiu de 2021 treballa de coordinador de continguts del programa ''Atrapa’m si pots'' de The Mediapro Studio, que emet TV3. A més a més, Cusí és col·laborador al diari ''Ara'' i del diari digital ''Nació Digital''.<br /> <br /> El 22 d'abril de 2023 va a participar al projecte anomenat [[Locus Amoenus]] de l'[[Arxiu Municipal de Roses (AMR)]]. Pau Cusí va triar la zona de l'[[espigó de la riera Ginjolers|Espigons]] com el seu lloc de referència a Roses. El recorregut es va iniciar a l'Escola Narcís Monturiol i, passant per la plaça de l'Església, va acabar al citat lloc. al llarg del recorregut va fer un itinerari personal d'aquests indrets de la seva infantesa i adolescència.<br /> <br /> El 2024 va publicar ''La garota entre les dents'', editat per Columna Edicions, un llibre amb sis històries de violència, amor i turisme indecent localitzades a Roses i comarca. Dos anys després, l'any 2026 va guanyar el premi Roc Boronat de l'ONCE amb ''Les entranyes'', una novel·la psicològica, ambientada també a Roses, que aborda la soledat, la culpa, el desig i l'obsessió.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços==<br /> <br /> '''Talls de veu a la ràdio''' [https://soundcloud.com/pau-cusi-mares] <br /> <br /> '''Perfil de Twitter''' [https://mobile.twitter.com/paucusi] <br /> <br /> '''Blog juvenil''' [http://paucusi.blogspot.com/]<br /> <br /> '''Blog universitari''' [https://veusdelzoo.wordpress.com/sobre-nosaltres/]<br /> <br /> '''Locus Amoenus''' [https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/locus-amoenus/locus-amoenus-de-pau-cusi-mares]</div>

Pmebe https://rosespedia.cat/index.php?title=Montserrat_Sastre_Gotanegra 2022-09-30T06:44:47Z

<p>Jep: </p> <hr /> <div>[[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:Comerç]]<br /> [[Categoria: La vila]]<br /> [[Categoria:El turisme]]<br /> [[Categoria:Turisme]]<br /> [[Categoria:Històries personals]]<br /> [[Categoria: Teatre]]<br /> [[Categoria:Política]]<br /> [[Categoria: Locus Amoenus]]<br /> <br /> <br /> [[Fitxer:Foto Montse Sastre.JPG|350px|thumb|dreta|Imatge de Montserrat Sastre gotanegra a la seva botiga]]<br /> <br /> <br /> <br /> '''Montserrat Sastre Gotanegra''' (Roses, 31 de juliol de 1960), és una botiguera i comerciant rosinca.<br /> == Biografia ==<br /> Montserrat Sastre Gotanegra (Roses, 31 de juliol de 1960) és comerciant i des de ben jove ha estat dependenta en diverses botigues de Roses. És la gran dels tres fills del matrimoni format per [[Esther Gotanegra Coll]] i [[Joan Sastre Paricio]], conegut popularment com a Xeix. Està casada amb [[Joaquim Gratacós Malagelada]] i tenen dues filles, Anna i Marina, i un net, en Norfeu. <br /> <br /> Va estudiar EGB a l’Escola Narcís Monturiol, on va obtenir el Graduat Escolar, acabant els seus estudis el curs 1974/1975. Posteriorment, va cursar estudis d’administració i d’idiomes, inclòs el català. La seva passió pel comerç («duc el comerç en el meu ADN») prové de la seva besàvia Nísia, que es dedicava a la venda del peix i va iniciar la nissaga comercial familiar que han seguit els seus oncles i cosins. Ja de petita es va dedicar a ajudar a la família a vendre peix darrera del taulell. L’1 de juliol de 1975 va començar a treballar de dependenta («ja fa cinquanta anys que estic darrera del taulell»), un ofici que l’ha fet viure diverses experiències en comerços de la vila. Des de l’abril de 1984 ha regentat la botiga Esther, situada als baixos de la casa familiar, al carrer de Joan Badosa. Encara que en un principi s’hi venia ceràmica i artesania, és un comerç dedicat a la venda de roba i complements. Amb els anys, l’activitat comercial s’ha convertit en una manera d’entendre la vida social de Roses i a valorar-ne la seva importància en el bategar de la població. Des d’aquesta perspectiva, Montserrat Sastre Gotanegra s’ha implicat en el teixit comercial de Roses, amb la fundació de l’[[Associació de Comerciants de Roses]] (ACOR), essent-ne membre de la junta 15 anys, secretària i, fins i tot, la seva presidenta els anys 2011 i 2012.<br /> <br /> A nivell associatiu també ha estat vinculada al [[Grup de Teatre de Roses]] des de la seva creació l’any 1981. Juntament amb [[Anna Vicens Laporta]] i [[Maria Teresa Seseras]] va representar l’any 2007 Un matrimoni a Boston, l’obra més representada del grup rosinc. També ha col·laborat amb l’Oficina de Català de Roses, del Consorci per la Normalització Lingüística, com a parella lingüística per a nouvinguts, així com a coordinadora, juntament amb [[Mar Pèlach Paniker]] i [[Mercè Fages]], d’un taller de lectura en català. <br /> <br /> A nivell polític ha format part de diverses candidatures municipals per CiU els anys 2003, 2007 i 2015 i per Junts per Roses l’any 2019. Va ser escollida regidora a la legislatura 2007-2011, restant a l’oposició durant el mandat de [[Magda Casamitjana Aguilà]].<br /> <br /> Més recentment, el dia 5 de novembrel de 2022 va ser triada com a convidada del projecte creat per l'[[Arxiu Municipal de Roses (AMR)]] anomenat [[Locus Amoenus]].<br /> <br /> <br /> == Notes ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> ==Enllaços externs ==</div>

Jep https://rosespedia.cat/index.php?title=Teatre_Municipal_de_Roses 2022-06-17T08:42:11Z

<p>WikiSysop: </p> <hr /> <div>El '''Teatre Municipal de Roses''' és una sala d'espectacles ubicada a la plaça del Teatre. Té una programació estable de teatre, música i dansa, repartida en dues temporades (tardor i hivern-primavera), en les quals es programen espectacles professionals, provinents sobretot del Festival Temporada Alta i del circuit comercial de Barcelona, i teatre amateur. El Teatre Municipal de Roses va ser inaugurat el 22 de juny del 2002 amb la cantata per a cor infantil, narrador i orquestra de cambra La tonalitat de l'infinit, amb textos d'Enric Casasses i música de Feliu Gasull, en la qual va participar el GTR, amb un nodrit grup d'alumnes d'escoles de Roses com a cantaires de la coral.<br /> <br /> El Grup de Teatre de Roses (GTR), constituït el 1981 i en actiu des de mitjan anys setanta, hi té cada temporada algun espectacle a la cartellera, i hi assaja i hi munta Els pastorets. A part del GTR, també són usuaris habituals del teatre la Colla Gegantera, l’Associació Sardanista La Rotllana i el Taller de Danses Tradicionals de Roses, i s'usa per a cursos de teatre infantil i juvenil, i teatre escolar.<br /> <br /> S'hi celebren també els festivals de les escoles de dansa de la població. La sala gran també es fa servir com a auditori i la polivalent, per a actes diversos, presentacions, debats, etc.<br /> <br /> ==Edifici==<br /> L'edifici se situa al solar de l'antic camp de futbol. L'edifici conclou una petita illa edificada en un dels extrems de la plaça, s'enfronta a una gran àrea d'aparcament i cerca l'impacte icònic amb voluntat d'esdevenir una silueta de referència a la població. Ho aconsegueix expressant la seva secció a la façana, on es dibuixen els volums de cada àmbit en un cos abstracte revestit de planxes de zenc, en el qual la caixa escènica destaca com un «campanar cultural», segons la idea dels arquitectes. També el porxo d'entrada principal, que és el balcó envidrat del ''foyer'' de la primera planta, ajuda a caracteritzar l'arquitectura i la plaça, mercès a un esgrafiat de grans dimensions del pintor i poeta Narcís Comadira, que en il·luminar-se fa de cartell del teatre i crida l'atenció com una obra d'art a escala urbana.<br /> <br /> Obra dels arquitectes Manel Bosch, Joan Tarrús i Jordi Bosch i del consultor escènic Dino Ibáñez, el projecte va guanyar un concurs d'arquitectura l'any 1998, i el teatre es va inaugurar el 2002. A l'interior hi ha un clar protagonisme del formigó vist i, a la sala, de la fusta d'iroko i els teixits. Els àmbits interiors s'articulen mitjançant un ampli vestíbul, que en un costat té la sala del teatre, amb dues llotges i grades semicirculars retràctils, un sistema singular que va ser dissenyat especialment per a l'edifici, i a l'altre una sala polivalent amb portes plegables, doble altura i sostre tècnic, amb les mides de l'espai escènic (9 per 8 m), amb una capacitat d'uns 150 espectadors. La capacitat total de la sala gran amb les grades és de 410 persones, si bé hi ha la possibilitat de doblar-ne la capacitat amb una disposició sense grades que unifiqui l'espai de la platea i l'escenari. La sala té un fossat d'orquestra, dos ponts: un tècnic i un de llums, una alçària de l'escenari a la pinta de 17,45 m i un escenari amb una superfície de 185 m², amb una profunditat de 8,7 m i una corbata d' 1,8 m, amb una boca de 12 m d'ample per 6 d'alçària.<br /> <br /> ==Referències==<br /> Alcázar Serrat, Ivan. «Teatre Municipal de Roses». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 6 febrer 2022].<br /> <br /> [[Categoria:Teatre]]<br /> [[Categoria:Institucions]]<br /> [[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:Passió]]<br /> [[Categoria:Comunitat]]</div>

Pmebe https://rosespedia.cat/index.php?title=Cooperativa_Agr%C3%ADcola_La_Bodega 2022-06-14T09:30:19Z

<p>WikiSysop: </p> <hr /> <div><br /> La Cooperativa Agrícola La Bodega, de Roses, va ser una entitat fundada l'any 1951 per uns pagesos cooperativistes de la vila. Va ser dissolta l'any 1990 quan es va fusionar amb la Cooperativa Agrícola de Pau. <br /> <br /> [[Imatge:cooperativa agricola de Roses_façana_1982.jpg|350px|thumb|dreta|La Cooperativa l'any 1982]]<br /> <br /> ===La fundació i els primers anys===<br /> Els primers passos per a la constitució de la cooperativa van topar amb els interessos de la jerarquia política local i amb els de la Hermandad Sindical de Labradores de Roses. Amb tot, l'any 1951 uns quants pagesos van tirar endavant els estatuts de l'entitat i van començar a negociar la permuta d'un terreny per a la construcció del local social. L'Ajuntament va permutar un terreny a la riera Ginjolers per un situat a can Ponac, propietat del soci i primer president Domingo Coll. El maig de l'any 1952 van començar a aixecar l'edifici, que aniria ampliant-se amb el pas dels anys per cobrir les necessitats dels socis. El setembre d'aquell mateix any ja entraven les primeres semals de raïm. El xoc d'interessos amb els trulls d'en Guerra i d'en Jordà va crear certa mala maror durant els primers anys de vida de La Bodega. <br /> <br /> L'any 1956 va suposar un sotrac per a la nova cooperativa, que amb els crèdits de l'obra per pagar i amb una economia de guerra, va haver de fer front a la gran glaçada de l'any de la fred que va malmetre moltes oliveres. Així com a l'aprovació de la Llei del Sòl, que posava les bases de la reconversió del camp rosinc de l'agricultura a la construcció d'urbanitzacions. A banda de la botiga de la pròpia cooperativa, també van obrir una petita botiga al carrer d'en Mairó. <br /> <br /> Als anys seixanta va arribar a tenir una norantena d'associats i van arribar a embotellar vi per als hotels de Roses. Fins al punt que l'any 1965 van començar a construir un annex i la botiga al propi edifici. Durant aquella dècada van produir a l'entorn d'uns 5.400hl, una producció menor que la dels productors privats de la vila.<br /> <br /> L'any 1990, en ple procés d'un declivi continu de l'entitat, es va fusionar amb la Cooperativa de Pau i tots els seus actius van passar a la nova cooperativa. A partir de 1995 l'edifici va ser utilitzat per la Brigada Municipal i al tombant de segle va ser venut a l'Ajuntament, que tenia la voluntat d'enderrocar-lo per obrir un passeig. <br /> <br /> ===L'edifici===<br /> <br /> La Cooperativa va començar a ser construïda l'any 1952 en un terreny permutat amb l'Ajuntament al costat de la llera de la riera Ginjolers, just al costat del [[Safareig municipal]]. L'edifici es dividia en tres espais: les tines, el trull i la bodega. L'interior era d'obra vista, revoltons amb embigat de formigó i alguna encavallada de fusta. El local contigu, situat a la part nord i afegit anys després, tenia la coberta feta amb plaques de fibrociment. L'edifici va ser enderrocat l'any 2002 i només es conserven un trull i una premsa, ara exposats al giratori del Cementiri Municipal. <br /> <br /> <br /> &lt;videoflash&gt;lLHcWwMUgcI|500|250&lt;/videoflash&gt;<br /> <br /> [[Categoria:Sindicats, societats i cooperatives]]<br /> [[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:Entitats]]<br /> [[Categoria:Comunitat]]</div>

Pmebe