Rosespedia - Pàgines noves [ca]

Roses City Futbol Club

2025-10-24T07:26:15Z

Pmebe:

El Roses City Futbol Club és una entitat esportiva fundada el 2018.

Vesteix els colors blau cel a la samarreta i el blanc als pantalons i mitges en honor a l’equip anglès Manchester City FC. La segona equipació és amb la samarreta vermella. Els seus equips juguen els seus partits als estadis del Mas Oliva i al de la Vinyassa.

==Historial==

La primera temporada del club va comptar amb un equip amateur a la Quarta Catalana amb un nucli de jugadors provinent de l’equip juvenil del Club de Futbol Base Roses de la temporada 2015/2016, així com d’altres provinents dels Esplais o el Vilajuïga. L’entrenador era Paco Gualde, l’entrenador dels juvenils a l’equip gris-i-grana. La primera temporada va acabar en una meritòria cinquena posició.

La temporada 2019/2020, marcada per la pandèmia del coronavirus, va assolir l’ascens a la Tercera catalana. Abans de l’aturada provocada per les restriccions sanitàries, l’equip era líder i el màxim golejador i menys golejat de la lliga. En la seva primera participació a la Tercera Catalana va assolir la permanència quedant a mitja taula. A la temporada 2021/2022 va acabar en la tercera posició, un fet que va repetir la temporada 2023/2024.

A la temporada 2023/2024 el club va inscriure un nou equip amateur masculí a la Quarta Catalana, el Roses B. En la seva primera temporada va acabar en la quarta posició del seu grup.

Alhora, la temporada 2022/2023 va crear un equip juvenil femení i, finalment, la 2024/2025 un sènior femení de futbol 7 i la 2025/2026 de futbol 11. A més a més, progressivament ha sumat nous equips a la base de l’entitat amb prebenjamins, benjamins, cadets i juvenils, així com un equip de Legends.

La temporada 2025/2026 compta amb vuit equips: tres equips amateurs, dos de masculins a Tercera i Quarta catalana, i un de femení, a la Segona divisió; així com dos juvenils, un de masculí i un de femení; un benjamí (2023), un prebenjamí i un equip de la lliga Legends.

També participa de la vida social de la vila amb la seva col·laboració amb la barra de la Festa d’Abril de Roses des de 2022.

===Presidents===

*[[Sergio Soler Moreno]]. 2018-actualitat.

===Entrenadors primer equip masculí===
*[[Francisco Gualde]]. 2018-2022.
*[[Álvaro Fransoy]]. 2022-2023.
*[[Enzo Galli Giner]] 2023-2024.
*[[Francesc Serra Saguer]]. 2024-2025
*[[Andreu Donat Cabañó]]. 2025-

===Entrenadors primer equip femení===
*[[José Gualde Baeza]]. 2024-2025.
*[[Francisco Gualde]]. 2025-actualitat.

===Entrenadors segon equip masculí===
*[[Francisco Gualde]]. 2023-2025.
*[[Francesc Serra Saguer]]. 2025-actualitat.

===Temporades primer equip masculí===
*Quarta Catalana. 2018-2020.
*Tercera Catalana. 2020-actualitat.

===Temporades segon equip masculí===
*Quarta Catalana. 2023-actualitat.

===Temporades primer equip femení===
*Femení Amateur F-7. 2024-2025
*Segona divisió catalana. 2025-actualitat.

Eloïsa Trull Sanés

2023-09-15T07:53:07Z

Pmebe:

Eloïsa Trull Sanés (Roses el 13 de juny de 1909 - La Ràpita, 20 d'agost de 2000), fou la primera faronera de Catalunya i de l'Estat espanyol l'any 1930.

Va exercir com a torrera auxiliar interina el juny de 1930, mentre el ministeri no resolia la petició efectuada pel seu pare, Felip Trull Pujol (Roses, 1875-Palafrugell, 1970) per a què "''s'habilités provisionalment la seva filla per exercir funcions de torrer auxiliar''". A la jubilació de Josep Oliver Sastre va ser torrera auxiliar interina del far de Sant Sebastià “mientras resuelve la superioridad” entre l'1 i el 29 de juny de 1930. La resolució va ser negativa, i el seu lloc va ser ocupat pel torrer Enric Pujol García, natural de Sant Carles de la Ràpita, amb qui curiosament va contraure matrimoni.<ref>David Moré, Fars i senyals marítims, Girona, Diputació de Girona, 2007, pàg. 81.</ref>

<references/>

Ferran Cufí Font

2023-09-14T09:28:12Z

Pmebe: Es crea la pàgina amb «Ferran Cufí Font va néixer a Roses l’11 de juliol de l’any 1900. Des de nen es va sentir atret per l’arqueologia i tenia sempre al cap el relat d’Estrabó...».

Ferran Cufí Font va néixer a Roses l’11 de juliol de l’any 1900.

Des de nen es va sentir atret per l’arqueologia i tenia sempre al cap el relat d’Estrabó que parla de la fundació de l’antiga Rhode. «Encontrar aquella ciudad griega fue para él una verdadera obsesión. Sus juegos infantiles terminaban siempre en excavaciones», tal com testimonia la seva dona Sunsa Pérez. Amb dotze anys va ser enviat a Cuba amb un grapat de monedes cosides al folre del pantaló, per buscar una vida millor i evadir el seu enrolament anys després a la Guerra d’Àfrica, que tothom volia evitar.

A l’illa caribenya va treballar per un conegut del seu pare, un tal Ferrer, que tenia un magatzem a Cienfuegos (Província de Cienfuegos). El mes de març de 1921, en el moment de la seva talla per al Servei Militar, era encara resident a Cienfuegos, coneguda com la Perla del Sud. A més a més, va aprendre comptabilitat i comerç en un institut on treballava un oncle seu. Durant la seva estada a Cuba va destacar en l’àmbit esportiu com a timoner d’equips de rem de competició, entre d’altres esports, arribant a ser soci numerari del Cienfuegos Yacht Club el 1923. Va formar part, també, del Club de Caçadors, del Club Nàutic i del Liceu de la citada població. A finals de 1931 es va casar amb Asunción Pérez Couto, de 20 anys i natural de Guayos (Província de Sancti Spiriti). Aquell mateix any, amb la proclamació de la Segona República, va tornar amb la seva dona a Catalunya a bord del Cristóbal Colón, acompanyats d’un miler d’emigrants provinents d’Espanya que tornaven al consolidar-se el nou règim republicà.

A la tornada a Roses l’any 1931 va començar a treballar de comptador del Pòstit Pescador, portant la comptabilitat dels patrons de les embarcacions i fent els pagaments. Durant els anys 1930 començarà a excavar a les Muralles, tot fent realitat el seu somni d’infantesa. Les campanyes de 1934, 1936 i les feines puntuals al llarg de 1937 i 1938, van suposar un abans i un després per al monument rosinc, tal com s’esmenta en aquest mateix article. En l’àmbit familiar, la parella va tenir dues filles, mortes ambdues el 1936 a l’edat de 4 i 5 anys per culpa d’una epidèmia de xarrampió provinent de França.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, Ferran Cufí va ser l’encarregat de l’atenció a la construcció de refugis, fortificacions i propaganda a Roses. A casa seva, abans de la destrossa ocasionada per l’aviació italiana, la seva dona Sunsa testimonia que s’hi reunien els milicians i hi feien classes. Després dels fets de Gernika, el maig de 1937 Cufí va anar al front. Acabada la guerra, Cufí va tornar a Roses a finals del mes de febrer de 1939 i al dia següent d’arribar va ser empresonat. A partir d’aleshores començava un llarg periple per les presons franquistes, tal com testimonia Josep Clara. La seva companya Asunción va ser obligada per les noves autoritats feixistes a treure la runa de la casa destrossada per l’aviació italiana. Per poder treure-la tota va rebre l’ajuda d’un veí d’edat avançada.
Setze anys després de la fi de la guerra, anys de presó i de persecució de la policia, Ferran Cufí va aconseguir deixar enrere la seva Roses natal, de nou, per embarcar-se cap a Cuba. Allà l’esperava la seva esposa Asunción. Va arribar a l’Havana l’octubre de 1955 després de mil i una gestions per aconseguir els documents necessaris per sortir de l’Espanya franquista. Amb la victòria de la revolució cubana el 1959, Cufí s’hi va entregar apassionadament i va començar a viure plenament, segons la seva dona. Fins al punt que, un cop jubilat, va continuar els seus estudis de Geologia i quan va morir l’any 1971 només li quedava per fer els exàmens d’una assignatura per aconseguir la graduació.

Pau Cusí Marès

2023-03-22T09:35:23Z

Pmebe:

[[Categoria: Ciències de la comunicació]]
[[Categoria: Paisatge urbà]]
[[Categoria: Locus Amoenus]]

'''Pau Cusí Marès''' (Roses, 15 de novembre de 1995) és un periodista i guionista rosinc.

Pau Cusí és graduat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (2017) i està especialitzat en guió i realització de programes d'humor per a ràdio i televisió per la Blanquerna – Universitat Ramon Llull (2021). Va realitzar pràctiques a la secció d'Esports de Rac1 l'any 2017. Va treballar com a redactor d'esports d'''El Nacional'', i el gener de 2021 va ser el creador i coordinador de ''Revers'', la secció de cultura del mateix diari digital. Posteriorment, l'estiu de 2021, va fer la secció ''Boomers a repàs'', per al programa matinal ''El món a Rac1'', i el mateix 2021 va treballar com a redactor del programa ''Està Passant'', de la productora Minoria Absoluta, per a TV3. També ha col·laborat amb el digital de cultura ''Núvol''.

Des de l'estiu de 2021 treballa de coordinador de continguts del programa ''Atrapa’m si pots'' de The Mediapro Studio, que emet TV3. A més a més, Cusí és col·laborador al diari ''Ara'' i del diari digital ''Nació Digital''.

Va ser convidat per l'[[Arxiu Municipal de Roses (AMR)]] a participar al projecte anomenat [[Locus Amoenus]], que es va celebrar el dia 22 d'abril de 2023. Pau Cusí va triar la zona de l'[[espigó de la riera Ginjolers|Espigons]] com el seu lloc de referència a Roses. El recorregut es va iniciar a l'Escola Narcís Monturiol i, passant per la plaça de l'Església, va acabar al citat lloc.

==Enllaços==

Talls de veu a la ràdio [https://soundcloud.com/pau-cusi-mares]

Perfil de Twitter [https://mobile.twitter.com/paucusi]

Blog juvenil [http://paucusi.blogspot.com/]

Blog universitari [https://veusdelzoo.wordpress.com/sobre-nosaltres/]

Montserrat Sastre Gotanegra

2022-09-30T06:44:47Z

Jep:

[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Comerç]]
[[Categoria: La vila]]
[[Categoria:El turisme]]
[[Categoria:Turisme]]
[[Categoria:Històries personals]]
[[Categoria: Teatre]]
[[Categoria:Política]]
[[Categoria: Locus Amoenus]]

[[Fitxer:Foto Montse Sastre.JPG|350px|thumb|dreta|Imatge de Montserrat Sastre gotanegra a la seva botiga]]

'''Montserrat Sastre Gotanegra''' (Roses, 31 de juliol de 1960), és una botiguera i comerciant rosinca.
== Biografia ==
Montserrat Sastre Gotanegra (Roses, 31 de juliol de 1960) és comerciant i des de ben jove ha estat dependenta en diverses botigues de Roses. És la gran dels tres fills del matrimoni format per [[Esther Gotanegra Coll]] i [[Joan Sastre Paricio]], conegut popularment com a Xeix. Està casada amb [[Joaquim Gratacós Malagelada]] i tenen dues filles, Anna i Marina, i un net, en Norfeu.

Va estudiar EGB a l’Escola Narcís Monturiol, on va obtenir el Graduat Escolar, acabant els seus estudis el curs 1974/1975. Posteriorment, va cursar estudis d’administració i d’idiomes, inclòs el català. La seva passió pel comerç («duc el comerç en el meu ADN») prové de la seva besàvia Nísia, que es dedicava a la venda del peix i va iniciar la nissaga comercial familiar que han seguit els seus oncles i cosins. Ja de petita es va dedicar a ajudar a la família a vendre peix darrera del taulell. L’1 de juliol de 1975 va començar a treballar de dependenta («ja fa cinquanta anys que estic darrera del taulell»), un ofici que l’ha fet viure diverses experiències en comerços de la vila. Des de l’abril de 1984 ha regentat la botiga Esther, situada als baixos de la casa familiar, al carrer de Joan Badosa. Encara que en un principi s’hi venia ceràmica i artesania, és un comerç dedicat a la venda de roba i complements. Amb els anys, l’activitat comercial s’ha convertit en una manera d’entendre la vida social de Roses i a valorar-ne la seva importància en el bategar de la població. Des d’aquesta perspectiva, Montserrat Sastre Gotanegra s’ha implicat en el teixit comercial de Roses, amb la fundació de l’[[Associació de Comerciants de Roses]] (ACOR), essent-ne membre de la junta 15 anys, secretària i, fins i tot, la seva presidenta els anys 2011 i 2012.

A nivell associatiu també ha estat vinculada al [[Grup de Teatre de Roses]] des de la seva creació l’any 1981. Juntament amb [[Anna Vicens Laporta]] i [[Maria Teresa Seseras]] va representar l’any 2007 Un matrimoni a Boston, l’obra més representada del grup rosinc. També ha col·laborat amb l’Oficina de Català de Roses, del Consorci per la Normalització Lingüística, com a parella lingüística per a nouvinguts, així com a coordinadora, juntament amb [[Mar Pèlach Paniker]] i [[Mercè Fages]], d’un taller de lectura en català.

A nivell polític ha format part de diverses candidatures municipals per CiU els anys 2003, 2007 i 2015 i per Junts per Roses l’any 2019. Va ser escollida regidora a la legislatura 2007-2011, restant a l’oposició durant el mandat de [[Magda Casamitjana Aguilà]].

Més recentment, el dia 5 de novembrel de 2022 va ser triada com a convidada del projecte creat per l'[[Arxiu Municipal de Roses (AMR)]] anomenat [[Locus Amoenus]].

== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==

==Enllaços externs ==

Teatre Municipal de Roses

2022-06-17T08:42:11Z

WikiSysop:

El '''Teatre Municipal de Roses''' és una sala d'espectacles ubicada a la plaça del Teatre. Té una programació estable de teatre, música i dansa, repartida en dues temporades (tardor i hivern-primavera), en les quals es programen espectacles professionals, provinents sobretot del Festival Temporada Alta i del circuit comercial de Barcelona, i teatre amateur. El Teatre Municipal de Roses va ser inaugurat el 22 de juny del 2002 amb la cantata per a cor infantil, narrador i orquestra de cambra La tonalitat de l'infinit, amb textos d'Enric Casasses i música de Feliu Gasull, en la qual va participar el GTR, amb un nodrit grup d'alumnes d'escoles de Roses com a cantaires de la coral.

El Grup de Teatre de Roses (GTR), constituït el 1981 i en actiu des de mitjan anys setanta, hi té cada temporada algun espectacle a la cartellera, i hi assaja i hi munta Els pastorets. A part del GTR, també són usuaris habituals del teatre la Colla Gegantera, l’Associació Sardanista La Rotllana i el Taller de Danses Tradicionals de Roses, i s'usa per a cursos de teatre infantil i juvenil, i teatre escolar.

S'hi celebren també els festivals de les escoles de dansa de la població. La sala gran també es fa servir com a auditori i la polivalent, per a actes diversos, presentacions, debats, etc.

==Edifici==
L'edifici se situa al solar de l'antic camp de futbol. L'edifici conclou una petita illa edificada en un dels extrems de la plaça, s'enfronta a una gran àrea d'aparcament i cerca l'impacte icònic amb voluntat d'esdevenir una silueta de referència a la població. Ho aconsegueix expressant la seva secció a la façana, on es dibuixen els volums de cada àmbit en un cos abstracte revestit de planxes de zenc, en el qual la caixa escènica destaca com un «campanar cultural», segons la idea dels arquitectes. També el porxo d'entrada principal, que és el balcó envidrat del ''foyer'' de la primera planta, ajuda a caracteritzar l'arquitectura i la plaça, mercès a un esgrafiat de grans dimensions del pintor i poeta Narcís Comadira, que en il·luminar-se fa de cartell del teatre i crida l'atenció com una obra d'art a escala urbana.

Obra dels arquitectes Manel Bosch, Joan Tarrús i Jordi Bosch i del consultor escènic Dino Ibáñez, el projecte va guanyar un concurs d'arquitectura l'any 1998, i el teatre es va inaugurar el 2002. A l'interior hi ha un clar protagonisme del formigó vist i, a la sala, de la fusta d'iroko i els teixits. Els àmbits interiors s'articulen mitjançant un ampli vestíbul, que en un costat té la sala del teatre, amb dues llotges i grades semicirculars retràctils, un sistema singular que va ser dissenyat especialment per a l'edifici, i a l'altre una sala polivalent amb portes plegables, doble altura i sostre tècnic, amb les mides de l'espai escènic (9 per 8 m), amb una capacitat d'uns 150 espectadors. La capacitat total de la sala gran amb les grades és de 410 persones, si bé hi ha la possibilitat de doblar-ne la capacitat amb una disposició sense grades que unifiqui l'espai de la platea i l'escenari. La sala té un fossat d'orquestra, dos ponts: un tècnic i un de llums, una alçària de l'escenari a la pinta de 17,45 m i un escenari amb una superfície de 185 m², amb una profunditat de 8,7 m i una corbata d' 1,8 m, amb una boca de 12 m d'ample per 6 d'alçària.

==Referències==
Alcázar Serrat, Ivan. «Teatre Municipal de Roses». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 6 febrer 2022].

[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Institucions]]
[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Passió]]
[[Categoria:Comunitat]]

Cooperativa Agrícola La Bodega

2022-06-14T09:30:19Z

WikiSysop:

La Cooperativa Agrícola La Bodega, de Roses, va ser una entitat fundada l'any 1951 per uns pagesos cooperativistes de la vila. Va ser dissolta l'any 1990 quan es va fusionar amb la Cooperativa Agrícola de Pau.

[[Imatge:cooperativa agricola de Roses_façana_1982.jpg|350px|thumb|dreta|La Cooperativa l'any 1982]]

===La fundació i els primers anys===
Els primers passos per a la constitució de la cooperativa van topar amb els interessos de la jerarquia política local i amb els de la Hermandad Sindical de Labradores de Roses. Amb tot, l'any 1951 uns quants pagesos van tirar endavant els estatuts de l'entitat i van començar a negociar la permuta d'un terreny per a la construcció del local social. L'Ajuntament va permutar un terreny a la riera Ginjolers per un situat a can Ponac, propietat del soci i primer president Domingo Coll. El maig de l'any 1952 van començar a aixecar l'edifici, que aniria ampliant-se amb el pas dels anys per cobrir les necessitats dels socis. El setembre d'aquell mateix any ja entraven les primeres semals de raïm. El xoc d'interessos amb els trulls d'en Guerra i d'en Jordà va crear certa mala maror durant els primers anys de vida de La Bodega.

L'any 1956 va suposar un sotrac per a la nova cooperativa, que amb els crèdits de l'obra per pagar i amb una economia de guerra, va haver de fer front a la gran glaçada de l'any de la fred que va malmetre moltes oliveres. Així com a l'aprovació de la Llei del Sòl, que posava les bases de la reconversió del camp rosinc de l'agricultura a la construcció d'urbanitzacions. A banda de la botiga de la pròpia cooperativa, també van obrir una petita botiga al carrer d'en Mairó.

Als anys seixanta va arribar a tenir una norantena d'associats i van arribar a embotellar vi per als hotels de Roses. Fins al punt que l'any 1965 van començar a construir un annex i la botiga al propi edifici. Durant aquella dècada van produir a l'entorn d'uns 5.400hl, una producció menor que la dels productors privats de la vila.

L'any 1990, en ple procés d'un declivi continu de l'entitat, es va fusionar amb la Cooperativa de Pau i tots els seus actius van passar a la nova cooperativa. A partir de 1995 l'edifici va ser utilitzat per la Brigada Municipal i al tombant de segle va ser venut a l'Ajuntament, que tenia la voluntat d'enderrocar-lo per obrir un passeig.

===L'edifici===

La Cooperativa va començar a ser construïda l'any 1952 en un terreny permutat amb l'Ajuntament al costat de la llera de la riera Ginjolers, just al costat del [[Safareig municipal]]. L'edifici es dividia en tres espais: les tines, el trull i la bodega. L'interior era d'obra vista, revoltons amb embigat de formigó i alguna encavallada de fusta. El local contigu, situat a la part nord i afegit anys després, tenia la coberta feta amb plaques de fibrociment. L'edifici va ser enderrocat l'any 2002 i només es conserven un trull i una premsa, ara exposats al giratori del Cementiri Municipal.

<videoflash>lLHcWwMUgcI|500|250</videoflash>

[[Categoria:Sindicats, societats i cooperatives]]
[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Entitats]]
[[Categoria:Comunitat]]