Cap de CreusDe RosespediaRevisió de 10:09, 30 juny 2009; 217.125.236.79 (Discussió) La península del cap de Creus és un dels parcs naturals (constituït l'any 1998 amb la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus) de més superfície protegida de Catalunya, d'una extensió total de 13.844 ha, repartides en 3.064 de marines i 10.780 de terrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimoterrestre de Catalunya. Dins del Parc, hi ha dues reserves integrals terrestres, que posen de manifest la salvaguarda dels valors més preuats: la punta del cap de Creus (amb el mític far del cap de Creus, lloc on es rodà la pel·lícula The Light at the Edge of the World (1971) - "La llum de la fi del món", de Kevin Billington), i el cap Norfeu, un paratge d'una singularitat geològica i biològica excepcional, on fins i tot s'han descobert recentment vestigis d'activitat volcànica de fa uns 10 milions d'anys. Pel que fa a l'àmbit marí, es protegeixen tres zones d'enorme riquesa submarina: el cap Gros, la punta del cap de Creus (on la part nord de l'illa de s'Encalladora és protegida de manera integral) i el cap Norfeu. Els espectaculars afloraments geològics són un dels trets més significatius del Parc Natural, amb les seves complicades i belles formes que sovint fan desbocar la imaginació del visitant, que veu al seu lloc imatges d'animals reals o éssers mítics (lleó, drac, camell, àliga, gat, rata...), malgrat que són el vent i el mar, i no els Déus, els que amb llur activitat incessant, iniciada fa milers d'anys, han anat modelant el paisatge geològic del cap de Creus fins al moment actual. Per als amants de la natura, el territori del cap de Creus disposa d'una gran diversitat florística, protagonitzada per espècies endèmiques com el sèseli ferreny (Sesell aleatum subsp. Farrenyii) o el limoni (Limonium geronense), tot i que no cal oblidar la presència de la lleterassa arbòria (Euphorbia dendroides) o el coixí de monja (Astragalus massiliensis) o atractives espècies subaquàtiques com la posidònia (Posidonia oceanica). Pel que fa a la fauna, tampoc no es pot obviar la gran quantitat d'espècies de fauna per la seva elevada importància, com la reineta (Hyla meridionalis), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i el nero (Epinephelus guaza).
Patrimoni botànicÉs un indret ric en diverses espècies, adaptades a les condicions ambientals, entre elles la forta tramuntana. La imponent península del cap de Creus pot semblar una construcció casual, però no podia ser d'altra manera. Els Pirineus es neguen a desaparèixer mar endins sense oferir resistència, i les muntanyes s'ofeguen a poc a poc i creen una immensa península capaç de fer front a la mar més brava. Plantes, animals i homes s'han afanyat a conquerir aquestes terres, de fesomia castigada per una tramuntana seca que colpeja sense treva el seu perfil eixut i abrupte. Quan acaba l'hivern, en quatre dies el bon temps esquitxa les muntanyes de colors. Floreixen de cop la farigola, el tomanyí i les estepes, i tantes altres plantes que aprofiten una primavera que sempre sembla tenir massa pressa. Per uns quants dies, el cap de Creus sembla un immens jardí botànic, on cada raconet és una rocalla natural amb les seves plantes aromàtiques. Cotolius i cogullades aprofiten la bonança per agambar la família sota una mata i, silenciosament, apareixen una bassa o un estanyet a qualsevol racó. Aquí, l'aigua abundant és gairebé un miracle, i l'afloració dels estanyets, tot un esclat de vida ben aprofitada. El cap de Creus s'obre al mar, però també és veritat que a dins hi ha terra eixuta. Terra de vinya i d'oliveres, i de feixes abandonades que marquen l'existència d'antics conreus. Un paisatge de mata baixa, on els boscos espessos han anat desapareixent amb el temps. Els conreus, les pastures i els incendis han reprimit qualsevol intent de recuperació i ara la natura sembla conformada a no aixecar el cap gaire més enllà d'un parell de pams. Als cims només queden testimonis muts d'altres èpoques, arbres mesells que han aguantat la cremor del foc i la força del vent. A les valls, en canvi, encara és possible trobar-hi bosquets ufanosos, petits reductes de verdor on poden criar tranquil·lament les mallerengues i els tudons. A les zones afectades per la tramuntana les plantes s'han adaptat estirant-se a terra, allargant-se i aplanant tot el cos per oposar la mínima resistència a l'acció del vent. És així com els càdecs, els coixins de monja i els caps d'ase han pres la seva forma actual. I són aquestes condicions tan dures i especials han afavorit fins i tot l'aparició d'endemismes. L'exemple més notori és Seseli farrenyi, una petita umbel·lífera escassa i desconeguda, patrimoni exclusiu de la flora del cap de Creus. Plantes més caraterístiques: Endèmiques:
|
