Dimecres, 08 d'Octubre de 2025
Rosespèdia
Ajuda
Eines
Experts
Articles més llegits
  • Casa de les Marqueses de Llinàs

    ←Versió més antiga Revisió de 08:15, 3 oct 2025
    Línia 2: Línia 2:
     
    [[Imatge:canjorda.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de les Marqueses de Llinàs]]
     
    [[Imatge:canjorda.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de les Marqueses de Llinàs]]
      
      <div id="CA" style="display:inline;">La '''casa de les Marqueses de Llinàs''' és un edifici construït pel mestre d'obres [[Joan Marés i Marés]] l'any 1900 seguint un estil historicista, neogòtic. El seu promotor va ser Enrique de Puig Arola, advocat i procurador rosinc afincat a Barcelona. Aquesta casa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX.   
    +
      <div id="CA" style="display:inline;">La '''casa de les Marqueses de Llinàs''' és un edifici construït pel mestre d'obres [[Joan Marés i Marés]] l'any 1900 seguint un estil historicista, neogòtic. El seu promotor va ser Enric de Puig Arola, advocat i procurador rosinc afincat a Barcelona. Aquesta casa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX.   
      
     
    De l’edifici original actualment només en queda la façana, tot i que es conserva la planimetria de la casa abans del seu enderroc. L’any 1996 es va reformar tot l’interior i es va afegir un quart nivell reculat. Antigament la casa tenia tres plantes que coincideixen amb les actuals.  
     
    De l’edifici original actualment només en queda la façana, tot i que es conserva la planimetria de la casa abans del seu enderroc. L’any 1996 es va reformar tot l’interior i es va afegir un quart nivell reculat. Antigament la casa tenia tres plantes que coincideixen amb les actuals.  

Balenes

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els grans cetacis que viuen a la Mediterrània han estat sempre motiu de sorpresa a la costa, que s'ha traduït en molts aspectes folclòrics, com les llegendes fantàstiques o l'ús de les restes d'aquests animals, sobretot els ossos i barbes, com a ex-vots i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el cap Norfeu és un lloc predilecte per als cetacis.

Segons conten Josep Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:

A 5 milles de Cap Norfeu, s'agafaven amb les arts ossos de molà. Eren tan grossos que semblaven hèlix de vaixell, però es tornaven a llençar per la pudor que feien.

Està documentat que el dissabte, 26 de gener de 1991, amb un fort llevant, un rorqual comú va embarrancar al cap Norfeu. El diumenge moltes persones el van anar a mirar i fotografiar i inclús el van enregistrar les càmeres d'una televisió. El dilluns el rorqual va ser retirat de Cala Canadell per mar. El van arrossegar amb una barca fins el mill de Roses.

L'alcalde de Roses, Pere Sanés, va voler que l'esquelet es quedés a la vila. Van ser necessàries dues grues de 30 tones per poder treure el cetaci de l'aigua. Un cop a terra ferma, el van posar dins un trailer de 17 metres de llargada que, segons contava el transportista, encara no va ser prou perquè li sortia la cua. La Guàrdia Civil i l'Urbana van escortar-lo fins l'abocador proper a la Caseta de l'Estany i allà va ser enterrat.


Tipus de balenes

  • Espècies de cetacis de les quals es té constància la presencia o notícies que han embarrancat històricament a la costa de la zona propera a Cap de Creus:

Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
Balena Iubarta (Megaptera novaengliae)
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Orca (Orcinus orca)
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)
Cap d'olla gris (Globicephala griseus)


  • Espècies de cetacis que es considera que poden reproduïr-se en aquestes aigües (Mediterrània occidental - Cap de Creus)

Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba)
Dofí comú (Delphinus delphis)
Dofí mulà (Tursiops truncatus)
Dofí de Rissó (Grampus griseus)
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)
Orca (Orcinus orca)
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
[1]

Notes

  1. Jump up "Balenes i dofins a la Costa Brava". Josep Ma Dacosta i Pere Pagès. Ed. El Brau, 1993