Cista del Puig Alt

La Cista del Puig Alt és una cista amb túmul, bastida en terreny planer. La cambra estava encaixada dins de la roca mare. Les lloses de la cambra són totes de pissarra. La cambra era rectangular llarga i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per dos frontals curts i per sis laterals, tres per banda, que encara hi són tots. La coberta no s'ha conservat. Devia ser una llosa única de pissarra de dimensions suficients per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra són 2 metres de lontitud, mig metre d'amplada i només s'han conservat 5 cm d'alçada.

El túmul té forma circular i estava molt degradat. La seva alçada original devia ser d'un metre, però només se'n conserven 25 cm. Estava format per lloses mitjanes i petites de pissarra més algun bloc de quars, tot relligat amb terra.

La cista va ser localitzada a principi de l'any 1985 per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, membres del Geseart. Va ser excavada l'any 1988.

Localització

Coordenades

• GPS: 42º 16' 21" N 3º 13' 27" E
• Decimals: Lat. 42.2725 Lon. 3.2241666666666666

Mapa

Com arribar-hi

S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el dolmen de la Creu d'en Cobertella (a l'esquerra) i el mas Marés (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns dos km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada, on hi ha la primera cista d'aquesta necròpolis, la del Pla de les Gates. Llavors se segueix durant 375 metres fins que trobem la cista de la Tomba del General, a la dreta del camí. Des d'aqui cal continuar 1,125 km fins que s'arriba al coll del Puig Rodó, on hi ha la Cista del Puig Rodó. L'últim tram fins a la cista del Puig Alt és d'uns 625 metres, per la mateixa pista, sempre cap al nord-est fins que s'arriba arran del pic més occidental del Puig Alt. Allí, a uns 50 metres del camí, es troba aquesta tomba.

Bibliografia

• "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.