Naufragi del Saint-ProsperDe RosespediaRevisió de 16:53, 6 març 2009; 80.58.205.51 (Discussió) Petra ouelan ken doureg. Petra ouelan, hepdale er baradoz helfemp en em gavout. Martoloded. Da viken. "Pourquoi pleurer avec tant de larmes ? Pourquoi pleurer ? Sans tarder nous pourrons nous retrouver au paradis" "Marins. Pour toujours " El Saint-Prosper era un vaixell mercant de vapor que va naufragar el 8 de març de 1939 a la badia de Roses, en topar amb una mina submarina. Van perdre-hi la vida les 27 persones que formaven la seva tripulació. Actualment resta trencat en dos trossos, a 60 metres de profunditat. El Saint-Prosper és conegut a Roses com el Petroler, ja que en el moment del naufragi transportava petroli. També era conegut com "el ganxo", donat que els pescadors i enganxaven involuntàriament les seves xarxes mentre feinejaven a la badia. ContingutEl Saint-ProsperEl vaixell havia estat fletat el 1920. Pertanyia a la Société Navale de l'Ouest, fundada l'any 1887, que havia perdut set vaixells a la Primera Guerra Mundial, la meitat de la seva flota, enfonsats per submarins alemanys. Acabada la guerra, va iniciar un programa de renovació que va concloure amb la construcció de deu mercants i dos petrolers. L'empresa William Gray & Co va ser l'encarregada de construir vuit d'aquests vaixells, bessons i de 4.330 tones: els Saint-Firmin, Saint-Renné, Saint-Roger i Saint-Prosper. La Sociéte Navale de l'Ouest batejava tots els seus vaixells amb noms de sants.
En el seu darrer viatge, el Saint-Prosper va salpar del port normand de Rouen el 21 de febrer de 1939, amb destí Algèria. El 3 de març va fer escala a Orà i l'endemà, a Mostaganem (Algèria), d'on va sortir amb 300 tones de petroli cap a Marsella. El migdia del 8 de març envia un radiomissagte informant que es troba enmig d'un fort temporal de mistral, res no sembla indicar, però, que es trobi en perill, tampoc demana ajut. Serà l'últim contacte amb el vaixell.[1] El naufragiEl vespre del 8 de març el Saint-Prosper arribà al Golf de Roses i el seu capità, Jules Langlois, decidí fer-hi escala per esperar que passés la tempesta. Però Langlois no sabia que el golf havia estat minat durant la Guerra d'Espanya (1936-1939), quan s'havia posat una barrera de mines que anava de Falconera a Montgó i també prop de la costa de Roses. El sobtat canvi de rumb ha agafat per sorpresa els vigies del Puig Rom, que fan senyals al vaixell per prevenir-lo del perill. Sense adonar-se dels senyals, el Saint-Prosper, no altera la marxa i es dirigeix directament cap a una destrucció segura. La topada amb una mina li obre un forat al casc; el vaixell, trencat pel mig, s'enfonsa sense que la tripulació tingui temps d'escapar. Des de la costa es pot contemplar durant hores l'incendi del petroli al mig del mar.[2] Només hi va haver un supervivent que va rescatar una barca de pescadors. Va morir poques hores després a l'Hospital Militar de Roses. Abans, però, mormola quelcom en una llengua desconeguda. Els que han navegat i conegut molts països afirmen que és grec, per això durant anys es creurà que el vaixell enfonsat era un petroler de bandera grega.[3] El 12 de març, en una platja propera a Ténès (Algèria), es van trobar restes de fusta d'un bot salvavides i un flotador amb la inscripció 7829 - 16, 1 S/S <SAINT PROSPER> Pen, mousse, Le Havre. Dies després va aparèixer una boia de suro on podien llegir-se les lletres T i R. No serà fins el juny de 1967 quan un grup d'escafandristes del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines identificaran el vaixell en trobar una campana de la sonda de proa que porta el seu nom gravat en relleu. Notícia del naufragiEl 15 de març de 1939, apareixia una notícia al "Journal de Rouen" que donava avís del naufragi: Nouvelles Maritimes: Le sort inconnu de Saint-Prosper de la Société Navale de l'Ouest plongue dans l'inquiétude de nombrouses familles de notre région Le vapeur Saqint-Prosper, de la Société Navale de l'Ouest, habitué de notre port, quittait Rouen le 21 février dernier. Le 3 mars, il touchait Oran; le 4, Montagarem. Le 6 mars, il partait d'Alger, faisant route pour Marseille oú son arrivée était prévue au plus tard pour le jeudi 9 mars. Or, le Saint-Prosper n'est pas à marseille et ne répond pas aux appels de T.S.F. qui lui sont lancés... Les dernières nouvelles reçues de navire ont été donnés par radio, après son départ, à midi-route environ entre Alger et Marseille. Le Saint-Prosper signalait qu'il subissait una forte tempéte, mais n'indiquait pas qu'il fût en détresse ou qu'il eût besoin d'assistence. Un cargo, l'Arcturus (il y en a cinq de ce nom inscrits au <Lloyd's Register>) allant de Marseille au Maroc, a fait connaitre qu'il avait rencontré dans la région des Baléares des taches d'huille et des épaves paraissant provenir de panneaux de cales. Les ´paves proviendraint-elles du Saint-Prosper ? Rien ne permet actuellement de l'affirmer. Rien, non plus, n'autorise à écarter cette tragique hypothèse. Le Saint-Prosper, construit en 1920, jauge brut 4.300 tonneaux. Il est commandé par le capitaine Jules Langlois, qui habite près de Rouen, aux Houlme. Son chef méchanicien Guilloix est breton. Ces deux officiers naviguent depuis de longues années sur le Saint-Prosper. L'équipage se compose au total de 27 hommes. Pluisieurs parmi eux sont originaires de notre région et y ont leur domicile. On comprend l'inquietude grandissante de leurs familles, partagée d'ailleurs par tous. Les armateurs de Saint-Prosper ne veulent point cependant abandonner tout espoir de recevoir de ses nouvelles et les heures passent, de plus en plus lourdes d'anxiété. On cherche à expliquer le silence du n vire et il n'est pas encore déraisonnable d'espérer que l'équipage, dans les pires conjetures, a put étre sauvé.[4] Localització
Fitxa tècnica del Saint-Prosper
Notes
Enllaços externs
|
