Imatge panoràmica de l'Armada Anglesa a la badia de Roses
El Roses II possiblement són les restes d'una de les set naus franceses destruïdes la nit del 30 al 31 d'octubre de 1809. L'estiu de 1983 se'n van excavar la restes, en el marc del Curs d'Iniciació a l'Arqueologia Subaquàtica. Era un vaixell de fusta naufragat a poca distància de la platja i a una escassa profunditat, set metres. El relat del seu naufragi és el següent:
A començaments de la Guerra del Francès (1808-1814), la inseguretat i les pèssimes condicions de les vies de comunicació terrestres catalanes, amb l'assetjada plaça de Girona bloquejant el camí entre els Pirineus i Barcelona, fan que l'únic mitjà eficaç d'aprovisionar l'exèrcit napoleònic d'ocupació sigui el marítim. Amb tot i això els vaixells procedents dels ports del Mediterrani francès, carregats de queviures i municions, són sovint atacats per la Royal Navy, l'única arma que Anglaterra (aliada circumstancial d'Espanya) pot oposar amb garanties d'èxit a la política expansionista de Napoleó.
A principis del 1809, l'Emperador en persona diposa l'organització d'un comboi naval destí a Barcelona. El 19 de març, en una carta datada a l'Eliseu, fixa amb minuciositat els detalls de l'expedició. (...) No és fins l'alba del 21 d'octubre que els 19 transports, sota la protecció d'una divisió de cinc vaixells de guerra a les ordres del contra-almirall Baudin, salpen de Toló, El dia 23, al sud de la badia de Roses, la fragata en avançada entra en contacte amb l'esquadra anglesa del contraalmirall Martin, formada per 26 vaixells. Llavors comença la cacera. Els continuats atacs de la flota britànica, numèricament superior, enfonsant o capturant alguns vaixells provoquen la dispersió del comboi. Mentre les grans unitats de guerra es retiren, perseguides de prop pels anglesos, cap a la costa de França on acabaran embarrancant, els mercants supervivents, més lents, es dirigeixen a Roses, escortats per una gavarra armada, dues galiotes i un xabec. Vigilats a distància pel H.M.S. Apollo, ancoren en aigües de la badia la nit del 29, posant-se sota la protecció de les bateries de terra. Cinc llaguts, massa lents i pesats per seguir-los, naufraguen a l'Escala enmig de les explosions de pòlvora i el foc del quitrà, en un incendi que dura cinc dies.
Informat per l'Apollo de la seva situació, l'almirall Collingwood, cap de la flota de la Mediterrània, dona l'ordre al capità Benjamin Hallowell d'atacar les restes del comboi. L'esquadró britànic, format per vuit vaixells, fondeja a cinc milles de Roses el vespre del 30 d'octubre, lluny de l'abast de l'artilleria de costa. Inmediatament es formen escamots d'assalt amb les dotacions de mariners i infants de marina. El pla és arriscat, però no posa en joc la seguretat dels vaixells anglesos: consisteix a penetrar amb canots a la badia, destruint o capturant a l'abordatge el major nombre possible de vaixells. Malgrat que la sorpresa no és total, i amb un cost de setanta baixes (15 morts i 55 ferits), els britànics aconsegueixen incendiar set mercants i apreesar-ne quatres, després d'un combat que dura tota la nit.[1]
Aquesta batalla va inspirar dotze relats del periodista i escriptor anglès Cecil Scott Forester i algunes d'aquestes aventures van ser portades al cinema, l'any 1951, a la pel.lícula "Captain Horatio Hornblower", protagonitzada per Gregory Peck.
A l'excavació de 1983 es van trobar tres bombes de sentina a la zona de la carlinga i un caixó que feia de dipòsit de municions a la quilla. Altres objectes trobats foren dos canons de ferro i un botó d'uniforme.
Els canons duen en relleu al primer cos el monograma reial de Jordi II d'Anglatera (que regnà entre 1727 i 1760), les xifres 3, 1 i 5 precedides de dues més de molt esborrades davant el fogó, i als monyons, les lletres O i IC, inicials del fabricant, John Churchill de Robertsbridge (Anglaterra). Peces similars a aquestes s'han recuperat del mar a Austràlia, provinents de vaixells naufragats durant les expedicions del capità Cook. El botó pertany a l'uniforme del Second Régiment d'Artillerie de Marine francès, unitat creada l'any 1803; cal deduir que l'enfonsament tingué lloc amb posterioritat a aquesta data.[2]
Fitxa del vaixell
- Nom: Roses II
- Material de construcció: fusta
- Lloc del naufragi: port de Roses
- Estat actual: excavat 1983
- Profunditat: 7 m[3]
yo estube allih
Notes
- ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)
- ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)
- ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)
