A la frontera de l'imperi

Als Catalans i espanyols de final del segle XVIII. la guerra se'ls anà acostant lentament però imparable. No se'ls acostà una mena de guerra qualsevol, genèrica i imprecisa, sense perfils definits. La primera cosa que cal tenir en compte quan ens confrontem amb el fenomen és que la guerra ha canviat moltes vegades de fesomia i s'ha adaptat als canvis profunds en la naturalesa de les societats humanes. Aquests canvis poden ser tecnològics - la guerra és un factor de canvi tècnic de primer ordre, des de l'invent de la llauna de sardines fins a la penicil-lina i tants altres medica ments, de bona part de la cirugia moderna fins als ordinadors o internet-. També poden ser canvis socials. Als segles XVI.XVII i XVIII. quan Roses era encara dins la Ciutadella, la gerra era cosa de l'aristucràcia i de mercenaris mal pagats, potats d'arreu per fer les guerres dels reis.
La darrera guerra a gran escala que conegueren les societas peninsulars abans de les guerres amb França, les de 1793-1794 i de 1808-1814, encarava ser d'aquest estil. Em refereixo, és clar, a la GUERRA DE successió, el resultatde la qual eentronitzà una branca de la dinastia borbònica a la corona espanyola. En efecte. les societats i els exèrcits de principi del segle XVIII conservaven encare moltes de les caracteristiques del segle anterior. Ara bé, en el transcurs del setcents les coses canviarien de manera ràpida i substancial. Canvià per descomptat la composició dels exèrcits- disminuí el nombre de soldats mercenaris i augmentá el nombre dels de lleva- les guerres navals adquiriren una importància decisiva, i , en tercer lloc, la dimensió dels exèrcits i el cost del soldat en peu de gerra augmentà de menera notòria.