Josep Rahola Berga

Josep Rahola Berga va néixer a Roses el 27 d'abril de 1856 i va morir també a Roses el dia 30 de setembre de 1923. Era propietari, capità de vaixell i un important consignatari marítim. Era fill de Pere Rahola Batlle i Anna Berga Sastre, ambdós de Cadaqués. Els avis paterns eren Pere Rahola i [[Caterina Batlle[[ (Cadaqués). Els avis materns foren Francesc Berga i Caterina Sastre (Cadaqués). Es casà amb Antònia Brunet Prades (Barcelona), de qui tingué una filla, Anna. Una vegada vidu, es tornà a casar amb Rosari Pou Constantí (Figueres), amb qui tingué un fill, Ramon. Finalment, estigué casat en terceres núpcies amb Elvira Morell Birba o Romañach (Roses, 1861), sense que tingués descendència d'aquest matrimoni.

Era membre d'una important família burgesa, dedicada als negocis de caràcter comercial i que, alhora, arribà a participar en la política al més alt nivell. Fou oncle del diputat a Corts i ministre de Marina i de la Guerra i ministre Sense Cartera, Pere Rahola Molinas i germà del també diputat a Corts, Pere Rahola Berga. Estava emparentat amb la família de comerciants i consignataris marítims dels Llorens (formada per l'avi, Baldiri Llorens Palau; el pare, Baldiri Llorens Romañach; els fills i regidors, Baldiri Llorens Rahola i Trinitat Llorens Rahola, i el nét i regidor, Alfons Llorens Mateu) i amb Frederic Rahola i Berga, litigant pels drets de pas d'un carrer (1911). Finalment, era cunyat del regidor Joan Brunet Prades.

Estava afiliat a la Lliga Regionalista. Una vegada escollit en les eleccions del 8/11/1903 i nomenat síndic (1/1/1904-1/1/1906), féu gala del seu càracter mecènic, amb el regal al municipi d'una romana (bàscula) per pesar fins a 90 kg (sessió del Ple de 7/2/1904) i amb l'avançament de 500 pessetes, reintegrables en el següent pressupost municipal, per poder atendre les despeses de construcció d'un pont nou de fusta sobre la riera Ginjolers (sessió del 13/8/1904). En aquell mandat, fou nomenat vocal de la Junta d'Inspecció, Vigilància i Administració de les Obres de la Presó de Figueres (sessió de l'11/1/1905). Tornà a ésser escollit en les eleccions del 12/11/1905 per la legislatura 1/1/1906-1/7/1909, en la qual fou 1r tinent d'alcalde des de l'1/1/1906 fins al 30/3/1907 i alcalde a partir del 30/3/1907 fins a l'1/7/1909. Sortí reelegit en les eleccions del 2/5/1909 i continuà en el càrrec d'alcalde durant els períodes 1/7/1909-4/1/1910 i 4/1/1910–1/1/1912.

L'anàlisi de la seva biblioteca personal indica que era una persona culte, interessada no només en la literatura clàssica castellana o la Renaixença Catalana, sinó en els nous corrents intel·lectuals de la segona meitat de segle XIX, especialment els relacionats amb les noves teories de Charles Darwin i l'evolució de les espècies. Sens dubtes, els seus contactes comercials amb persones de la resta del món li obriren els horitzons mentals i la curiositat per conèixer com eren les zones geogràfiques més allunyades de Roses.