Plaça de Pep Ventura

La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.

El projecte

L'any 1976, quan el franquisme donava les seves darreres passes, l'Ajuntament va promoure la construcció d'una plaça dedicada al músic empordanès per commemorar, el 1977, el 160è aniversari del seu naixement. L'encàrrec va ser elaborat per l'arquitecte tècnic Agustí Donat, que el mes de juliol ja tenia enllestit el projecte. Un mes després, enmig del bulliciós agost rosinc, la corporació va presentar el projecte definitiu, que seria aprovat en la sessió del Ple de l'1 d'octubre del mateix any. El pressupost de l'obra era d'1.124.816 pessetes. L'1 de desembre, després de la pertinent exposició pública, va ser aprovat definitivament. Ja s'havien fet tots els tràmits burocràtics per dedicar un espai a l'avi Pep.

El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així matiex, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.

L'execució del projecte

El dia 21 de desembre de 1976, l'Ajuntament de Roses convidava els paletes i constructors locals a prendre part en el concurs per adjudicar les obres de la plaça Pep Ventura. El termini per rebre les ofertes acabava el dia 15 de gener de 1977 i, finalment, s'adjudicà al contractista d'obres Francesc Huguet, segons l'acord de la Comissió Municipal Permanent celebrada el dia 25 de gener. Huguet es comprometé a fer les obres per un preu de remat de 1.158.816 pessetes, que fou la millor oferta econòmica, malgrat que, curiosament, era superior al preu inicial. Sens dubte, la inflació galopant derivada de la crisi petroliera provocava augments continus dels preus, avui gairebé impensables.

Espai de memòria

La importància de la figura d'en Pep Ventura en l'imaginari empordanès i rosinc potser pot explicar el perquè és l'única persona que té dedicats dos espais de la via pública a la nostra vila: la plaça i el carrer de Pep Ventura, situats l’un al costat de l'altre.

Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.

La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'orígen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.

Referències

J.M. Barris; P. Meseguer, «Pep Ventura», Revista de la Festa Major de Roses, Roses, Ajuntament de Roses, 2018, p. 6-13. (http://www.rosescultura.cat/pujades/files/Revista%20festa%20major%202017.pdf)