Esteve Guerra Marés va néixer a Roses el 28 de juliol de 1911. Fill de Narcís Guerra Ballesta, es dedicà al comerç. Es casà amb Rosa Salamó Fonolleras el 7 d'abril de 1921 amb qui tingué dos fills: En Narcís i en Salvador. A més d'ell, a la seva família hi hagueren altres càrrecs electes com el seu pare, que fou alcalde, però també tingué un cosí regidor, Francesc Guerra Trull.
La seva arribada a l'alcaldia l'explica l'arxiver de Roses en un document inèdit sobre polítics del municipi redactat del buidatge dels llibres de plens i altra documentació que hi ha a l'arxiu:
Fou nomenat alcalde president el 22/8/1957, en substitució d'Antoni Serra Comas –després de les irregularitats esdevingudes en l'adjudicació de les cases de la urbanització del Camp de la Cortina-, càrrec que exercí fins al 2/2/1958. El 2/2/1958 fou renovat com a alcalde president fins al 8/10/1960, data en què es féu efectiva la dimissió que presentà en la sessió de 30/9/1960. Fou substituït pel metge Josep Ma Cortada Vilar. [1]
A més de comerciant i del seu pas per la política, a Esteve Guerra se'l conegué per la
gran sensibilitat que tingué pel envers el patrimoni de Roses i la seva preservació: Col·laborà amb els arqueòlegs que treballaren al municipi, publicà articles sobre arqueologia submarina i altres temàtiques en relació al seu municipi, fou col·leccionista de peces arqueològiques i també feu un recull d'anècdotes de la vida de Roses. Tal com recorda la necrològica que se li dedicà en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, "si eren divertides o tristes (les) classificava em
".
La protecció dels jaciments locals va ser un dels punts més destacats durant els tres anys que fou alcalde, ja que en aquell moment s'especulava fortament amb el solar de les muralles. Fou en aquest mandat que s'establiren les bases per garantir la preservació del recinte:
El panorama, l’any 1958, era, per tant, desalentador i el cap de la zona de Llevant de l’esmentat Servicio de Defensa del Patrimonio, Carlos Cid, no deixava de demanar a l’alcalde de Roses, Esteve Guerra, que “…su misión es aguantar unos días más…”, fins que estigués preparat l’expedient de declaració de monument artístic nacional per a la Ciutadella, moment a partir del qual –s’esdevingué el 4 de juny de 1958– “…un expediente de declaración, surte efectos como si ésta fuese ya efectiva, es decir, que el monumento tiene ya consideración de Nacional a todos los efectos, que se confirman para siempre en el momento de aparecer el correspondiente decreto en el BOE…”, una situació jurídica que garantia els beneficis proteccionistes envers el jaciment: “…[se] prohibe en absoluto que se haga ni la más ligera reforma sin pedir autorización a la Dirección General de Bellas Artes.”. En definitiva, des de 1958 “…y hasta que se produzca dicha declaración, y siempre que no se indique lo contrario, Santa Maria de Rosas debe considerarse a los efectos de conservación, y desde hoy, como Monumento Artístico Nacional bajo la protección del Estado”. [2]
Esteve Guerra Marés morí a Roses el 24 de juliol de 1988.
Notes
- ↑ Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p.29
- ↑ Josep Maria Barris "Petrarum Negotiatio I" a Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.428
Bibliografia
- Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, inèdit
- Barris, Josep Maria. "Petrarum Negotiatio I" a Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.427
- Guerra Marés, Esteban. "La arqueologia submarina en el golfo de Rosas" a Revista de Gerona, nº11. Girona: 1960, pp. 41-47
- Padrosa, Inés. "Esteve Guerra Marés" a Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009. p.404
- Rovira Guardiola, R. "Esteve Guerra i Marés (1911-1988)" dins AIEE - Figueres, 21 (1988), p.330.
