Manolo Fontes Corbeto

Va néixer a Vinarós, Castelló de la Plana, el 1910. Durant la Guerra Civil fou tinent. Va anar al front de l'Ebre i, després, a Lleida. Ens explica que a Fraga va tenir molta sort. A alguns dels seus companys els van matar, però ell tenia un familiar que va poder intercedir a favor seu i es va salvar d'una mort segura. D'aquells anys, en Manolo es recorda molt de Don Vicente, que fou ajudant de marina, de qui, tot rient, explica que "era un senyor a qui agradava molt el tiberi i tenia uns pollastres boníssims."

Quan va arribar de la guerra es va posar a treballar pel seu compte en la construcció. Venia d'una família de constructors i sempre ha estat un bon paleta. Als anys 60, va fer molts xalets cap a Canyelles Petites: "El primer xalet que vaig fer a Canyelles fou el xalet d'en Jaume Deulofeu, conegut com en Modesto. Portava el material per mar amb la teranyina perquè no hi havia carretera." Durant els anys 60 i 70, amb el gran boom turístic i constructor, va construir molt a Roses. Sempre va tenir molta feina. El venien a buscar perquè sabien del seu bon ofici.

Però la seva gran afició, per la qual el coneixien més, era per ser un gran caçador. Encara conserva fotografies de quan anaven a caçar. En una el podem veure amb el marquès de Vielha, en Xarrich, i d'altres. També tenia gossos de caça i, d'una manera especial, es recorda d'en Xarlot, que fou un gos excepcional.^[1]

Notes

1. ↑ "La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005