Antoni Serra Comas va néixer a Banyoles el 25 de juliol de 1904. Fill de Joan Serra i Teresa Comas, fou mecànic i concessionari de la marca Citröen. Es casà amb Pilar Roquet Vilar i tingueren una filla, Teresa.
La seva llarga carrera política l'inicià als 24 anys amb la Joventut Nacionalista de Roses l'any 1928, una associació que fundaren juntament a altres nois del poble com ara Albert Cufí, Marcel·lí Ponsetí i altres, des de la que s'impulsaven activitats tant culturals com polítiques. Tot i així, no és fins a la proclamació de la Segona República que entra al consistori. Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir aquesta seva primera època a l'Ajuntament de Roses:
Amb la proclamació de la Segona República, fou un dels vocals de la Junta Provisional Local (15/4/1931-17/4/1931) que es constituí espontàniament amb la finalitat de controlar i defensar la nova realitat política. Va ser, tot seguit, regidor del primer Ajuntament republicà (17/4/1931-5/6/1931) que es formà 2 dies després.. Fou escollit en les primeres eleccions municipals republicanes del 31/5/1931. Ocupà la Regidoria de suplent síndic entre el 5/6/1931 i el 12/9/1932. Fou designat membre de la Comissió d´Investigació de la documentació i dels acords de la Dictadura de Primo de Rivera en la sessió del Ple del 6/6/1931. Poc després, l´11/7/1932, presentà la dimissió a causa de la dèbil posició del grup polític majoritari, ERC, en relació amb el pacte de totes les minories juntes. Malgrat tot, continuà exercint normalment el seu càrrec en les sessions següents i, finalment, va ésser ratificat en el càrrec pel conjunt del consistori en la sessió de 20/8/1932. Posteriorment, en la sessió del 12/9/1932, presentà la dimissió, encara que continuà assistint a les reunions plenàries. Una nova crisi municipal el conduí provisionalment –perquè no disposava de majoria absoluta en les votacions- el 8/10/1932 a la 2a tinència d´Alcaldia, fins al 19/12/1932. Una nova reorganització del cartipàs municipal, efectuada el 24/12/1932 [1], el mantingué com a 2n tinent d´alcalde fins a l´1/2/1934. També fou regidor durant el Bienni Negre (1/2/1934-14/4/1936).[2]
Però Antoni Serra després de la Guerra Civil exercí un canvi ideològic important, des del punt de vista de la seva militància, i durant els anys 50 i 60 esdevingué un dels homes de confiança i influència del règim polític franquista a Roses[3].
El seu pas pel consistori durant la postguerra i la dictadura també queda reflectit en el buidatge dels llibres dels plens, ja que a partir del 1948 fou nomenat l'home fort del règim a Roses i va ser alcalde entre els anys 1949 i 1957:
Serra tornà a l´activitat política en ser nomenat president de la tercera Comissió Gestora Municipal (27/9/1948-6/2/1949). En el primer Ajuntament escollit en eleccions, continuà en el càrrec d´alcalde president (6/2/1949-29/11/1951), així com en el consistori posterior (alcalde president entre el 31/12/1951 i el 6/2/1955). El seu darrer mandat fou entre el 6/2/1955 i el 22/8/1957, també en el càrrec d'alcalde president, data en què és substituït per Esteve Guerra Marés. [4]
El detonant de la seva destitució com alcalde probablement fou l'escàndol que s'ocasionà en l'adjudicació de les cases oficials que s'havien construït al Camp de la Cortina. En aquest afer se l'acusà directament de no tramitar les sol•licituds d'un nombrós grup de veïns i alhora ser un dels beneficiaris de l'adjudicació. Tanmateix, tot i no tenir càrrec a l'Ajuntament, es coneix pels documents del fons de la Falange de l'Arxiu Municipal que va seguir destacant com un dels caps del partit únic a Roses fins a la seva desaparició l'any 1976.
Morí a Roses el 16 de març de 1979.
Notes
- ↑ Amb caràcter provisional. En la sessió del 2/1/1933 és escollit definitivament.
- ↑ Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, pp. 57 i 58
- ↑ S'ha de destacar que se li concedí la medalla commemorativa del XXè aniversari de la fundació de la Falange per la seva assistència als actes celebrats el 29 d'octubre de 1953 a Madrid (Clara, J. (1999). El Partit Únic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977), Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials, pàg. 306.) i també la medalla de l'Ordre de Cisneros (Sessió plenària del 8/8/1953)
- ↑ Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, pp. 57 i 58
Bibliografia
