Espigons

Un espigó marí és un element sortint que es construeix al final d'un riu o riera, dins la costa del mar, per defensar les marges i modificar el corrent del riu.

Causa de la contrucció

Després d'estudiar els factors que concorren en la deterioració de la platja de Roses, "la Dirección General de Puertos y Costas del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo", va decidir dur a terme una actuació experimental preliminar el 1875 que va permetre comprovar la bondat de la hipòtesi de partida. La actuació va consistit en abocar aproximadament 30.000 m3 de sorra procedent de St. Margarita en la zona de la platja situada immediatament ponent del espigó situat al davant a la Riera de Correus.

El seguiment realitzat per el "Centro de Estudios y Experimentación de Puertos y Costas de Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo va permetre comprovar aquestes hipòtesis a més de disposar durant dos anys de una considerable superfície de la platja addicional que a més va servir per defensar aquell tram del passeig marítim dels embats del oleatge.

L'estudi del oleatge i de la dinàmica litoral que afecta als sediments estan apliament exposades en els annexos nº 1 i 5 d'aquesta memòria. Realitzada el "diagnòstic" del problema s'imposava a cometre el "tractament", i per això els "Servicios del Ministerio de Obras Públicas" van començar la redacció del present projecte d'obres amb l'objectiu de regenerar la platja de Roses davant el nucli urbà, però tenien sempre "in mente" que la regeneració ha de fer-se sense atacar a la naturalesa, és a dir: afectant el menys possible el paisatge.

Construcció

La "Dirección General de Puertos y Costas del Ministero de Obras Públicas y Urbanismo" va manar fer els espigons. Aquests es van construir en dos fases:

Una primera que faria referència a la regeneració de la platja Nova i espigó de ponent (marge dret de la Riera Ginjolers). El projecte es va dur a terme el juliol de 1987 i va ser aprovat definitivament per l'Ajuntament el maig de 1988. Les obres van ser executades a finals de 1990 i prinicipis de 1991, el termini va ser de sis mesos aproximadament.

Per finalitzar vindria la segona fase que seria la regeneració de la platja de la Punta i espigó de llevant (marge esquerra de la Riera Ginjolers). Aquest segon projecte es va iniciar el gener de 1991 i es va finalitzar el juliol de 1992 aprovat definitivament per l'Ajuntament. Aquestes obres, van ser executades a finals de 1993 i prinicipis de 1994, igual que en el primer projecte, el termini va ser de sis mesos aproximadament. Aquest, el van dur a terme l'empresa Sociedad Anónima de Trabajos y Obras (SATO).

Tot aquest procés va tenir un pressupost d'aproximandament uns 800.000 Euros.

Localització

Els espigons es localitzen al desembocament de la Riera Ginjolers, que aquesta, comença a la urbanització del Mas Oliva, i aboca just al costat de la platja La Perola.

Utilització

Els espigons són contruïts al desembocament de rius o rierols, per tal de que els sediments que arrastri aquest, no s'aglomeri en les platges. El gran motiu de la construcció dels espigons, és dirigir els sendiments d'un riu o rierol, mar endins, i conservar les platges. També es construeixen espigons en molls comercials, en aquests espigons, els bucs atraquen i les persones són traslladades a terra per un ferri, també es solen atracar per realitzar descansos, fer revisions o inspeccions o realitzar el repostatje de carburants.