Un espigó marí és un element sortint que es construeix al final d'un riu o riera, dins la costa del mar, per defensar les marges i modificar el corrent del riu.
Construcció
La "Dirección General de Puertos y Costas del Ministero de Obras Públicas y Urbanismo" va manar fer els espigons. Aquests es van construir en dos fases:
Una primera que faria referència a la regeneració de la platja Nova i espigó de ponent (marge dret de la Riera Ginjolers). El projecte es va dur a terme el juliol de 1987 i va ser aprovat definitivament per l'Ajuntament el maig de 1988. Les obres van ser executades a finals de 1990 i prinicipis de 1991, el termini va ser de sis mesos aproximadament.
Per finalitzar vindria la segona fase que seria la regeneració de la platja de la Punta i espigó de llevant (marge esquerra de la Riera Ginjolers). Aquest segon projecte es va iniciar el gener de 1991 i es va finalitzar el juliol de 1992 aprovat definitivament per l'Ajuntament. Aquestes obres, van ser executades a finals de 1993 i prinicipis de 1994, igual que en el primer projecte, el termini va ser de sis mesos aproximadament. Aquest, el van dur a terme l'empresa Sociedad Anónima de Trabajos y Obras (SATO).
Tot aquest procés va tenir un pressupost d'aproximandament uns 800.000 Euros.
Localització
Els espigons es localitzen al desembocament de la Riera Ginjolers, que aquesta, comença a la urbanització del Mas Oliva, i aboca just al costat de la platja La Perola.
Utilització
Els espigons són contruïts al desembocament de rius o rierols, per tal de que els sediments que arrastri aquest, no s'aglomeri en les platges. El gran motiu de la construcció dels espigons, és dirigir els sendiments d'un riu o rierol, mar endins, i conservar les platges.
També es construeixen espigons en molls comercials, en aquests espigons, els bucs atraquen i les persones són traslladades a terra per un ferri, també es solen atracar per realitzar descansos, fer revisions o inspeccions o realitzar el repostatje de carburants.
