Dracma de Roses

Origen de la moneda

A principis del segle III aC, en el marc de la reurbanització del barri hel · lenístic i l'inici d'una important indústria ceràmica, Rhode va obrir una seca, on es va encunyar moneda de plata de gran qualitat, que va ser complementada per fraccions de bronze. Si bé, com veurem, els prototips iconogràfics de les primeres emissions fan possible una obertura més primerenca del taller, el context historicoarqueològica indica que al segle IV aC la colònia encara no estava preparada per a una producció monetària de la qualitat que van tenir les seves primeres emissions de plata.Las monedes que formen aquesta sèrie, a més de pertànyer al sistema grec, ho són també per les seves característiques, tant en els tipus, com a art o llegendes. Aquestes monedes seran les encunyades en les colònies gregues del golf de Rodes, en els seus seques de Rhode i Emporion.Es cert que a partir de l'any 408 a. c., en què les tres ciutats importants de Rodes-Kamiros, Lindos i lalissos-decideixen la creació de Rhode com capitalitat única, el comerç rodi va adquirir un vol extraordinari, que es reflecteix en les ben conegudes i precioses sèries monetals amb l'Helios de front en anvers (inspirat probablement en l'art de Kimon), i el tipus de la rosa, símbol parlant que va simbolitzar la nova ciutat. Però el tipus de la rosa no va ser una creació nova, sinó imitació del numerari anterior de Kamiros.

Tipologia: que és un dracma, pes, material, mides, valor...

Estas primeras dracmas tienen un peso medio de 4,80/4,70 gi 18,64mm que se mantuvo a lo largo de toda su producción y que también fue utilizado en las primeras dracmas.La adopción de la propia rosa de frente ha sido calificado como un síntoma de originalidad de nuestra ciudad occidental, al inventar un tipo propio.Estas primeras dracmas tienen un peso medio de 4,80/4,70 g, que se mantuvo a lo largo de toda su producción y que también fue utilizado en las primeras dracmas de Emporion. Según Villaronga (2000, 116-117), este peso se habría establecido a partir de los óbolos massaliotas del siglo IV a.C. de 0,80 g, peso que también adoptaron algunas emisiones emporitanas del siglo IV a.C.

On es feien? Seca o encunyació

Se trata, sin duda, de acuñaciones esporádicas y escasas de comienzos del siglo 1, que posiblemente imitaron la rosa de nuestras propias dracmas occidentales. Posteriormente, la ceca continuó la acuñación de dracmas, pero ya sin este monograma, y con la leyenda rodeton, primero externa y después interna

Iconografia (què representen les imatges que hi ha incises en la moneda, MITOLOGIA)

La cabeza femenina está complementada con la leyenda griega externa, rodeton, y el monograma AT o ANT, que se puede interpretar como las iniciales del grabador o como las del magistrado responsable de la emisión. Ninguna de estas dos posibilidades concuerda con las características de esta eomisión, pues el monograma aparece en dracmas de estilo bastante diferente,cuyo reverso se fue esquematizando progresivamente y a lo largo de un cierto período de tiempo .

Les troballes arqueològiques: La Ciutadella, el Barri Hel·lenístic

Les troballes arqueològiques han estat a la ciutadella de Roses( antic poble de Rhode) i a les Ruines de Ampuries (Emporium) encara que al llarg dels anys es va anar descubrin mès dracmes a la costa mediterrania , i als diferents llocs del pais.