Safareig municipal

rentador abans del 2010

El safareig municipal és una edifici públic situat a la cruïlla dels carrers Puig Rom i d’en Mairó, al costat dret de la rambla que cobreix la riera Ginjolers construït durant el segle XIX.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular d’una 90 metres quadrats que consta d’una gran pica central, descoberta, i de tres més petites situades a la paret sud-oest, avui desmuntades. L’espai del voltant de la gran pica és cobert amb un teulat “a la catalana” (sobre l’embigat es col•loca una superfície per disposar-hi les teules a sobre) recolzat a les parets de l’edifici i sobre de pilars. D’aquest sis són exempts i es situen al voltant del safareig central. 1 Les dues portes originals estant tapiades. Una es troba al costat de la riera i l’altra al carrer d’en Mairó. La pica conserva la superfície utilitzada per rentar així com la canal que en recollia l’aigua. Una franja de paviment fet amb rajoles envolta el dipòsit que conserva encara el tap original.

El safareig municipal actualment no es pot visitar ja que és tancat al públic.

Notícies històriques

El safareig municipal es va utilitzar fins a finals dels anys 60. Les claus les tenia una veïna del poble que era l’encarregada d’obrir-lo cada dia a les vuit del matí. Durant la nit el rentador era tancat.

Abans de l’existència d’aquest safareig la gent rentava la roba a la riera i l'estenia als marges i matolls que hi havia. Sembla que abans d’aquest rentador n'hi havia un vora mar.

Actualment el safareig és visible ja que les cases que l’envoltaven van ser enderrocades degut al cobriment de la riera Ginjolers

Localització

c/Carrer d’en Mairó

Mapa

Nivell de protecció

C. Protecció patrimonial.

Objectes de protecció:

• Volumetria i planta de l’edifici.
• Característiques constructives: sistema de suport de la coberta, embigat, teulada, etc.
• Dipòsit central i plataformes de rentat.
• Relació oberta amb l’entorn urbà.
• Les obres en els edificis inclosos en la categoria C contemplaran com a primera opció la conservació de l’element.
• La substitució parcial o total de l’element haurà de justificar-se tècnicament.
• En cas d’eliminació de l’element s’haurà de documentar gràfica i fotogràficament.