Olivars

En temps no tant llunyans, a Roses es conreaven moltes terres dedicades al cultiu de l'oliva i per descomptat de l'oli. Degut al turisme i la construcció, les vesanes de cultiu ara només són testimonials. Encara però molts homes vells de la població, diuen que una mica apartats del nucli de Roses es poden trobar dotzenes d'olivars o olivets com algú els anomena.

De fet, no tan lluny, a Palau Savardera, Pau, Vilajuïga i Garriguella principalment, s'han plantat milers de oliveres de totes les varietats, per així poder obtenir un oli de més qualitat. Les principals varietats d'olives són: la Picual, Arbequina, Oliva de fulla Blanca, Cornicabra, Picudo i Empeltre. De fet però, hi han un munt de varietats més, encara que molt localitzades. Aquí en la comarca de Roses, les més conegudes i conreades són les tres primeres varietats.

Encara que hem començat amb els olivars i el seu conreu, perquè no parlem de la seva història?. La història de l'olivera va començar fa 12.000 anys i es va estendre per la Mediterrània, per això, s'han trobat fóssils de fulles d'olivera als jaciments pliocènics de Mongardino, a Itàlia, al nord d'África i en excavacions e l'edat del bronze a Espanya. L'olivera es conrea des de fa sis mil·lenns, aproximadament, un conreu que va començar a l'Àsia Menor, més concretament a Assiria i a Babilònia^[1].

Es creu que el conreu inicial de l'oli es desenvolupà entre Palestina, Egipte i Creta.

La raó que aquest oli i l'arbre (que produeix el fruit del del qual s'obté) hagin tingut un significat especial, en que es barregen els matissos mítics, màgics i religiosos, es deu principalmemt a l'importància que te, que ha tingut i que tindrà, en l'economia de les regions que el produexen.

Notes

1. ↑ Real Academia Española de la Gastronomía, Els olis d'oliva en la gastronomia del segle XXI