Dolmen del Cap de l'Home

Vista frontal del dolmen

Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

És un dolmen amb cambra de tendència trapezoïdal, curta, i corredor o passadís estret. Aquest darrer element ha desaparegut. El monument aniria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha conservat. En la seva construcció es van fer servir grans lloses de granit, cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més gran de coberta.

Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul. La seva antiguitat és de 3500-3000 a.C.

Noticies històriques

Aquesta construcció prehistòrica es coneix des de principis del segle XX. L’any 1919 ja va ser descrit per Pere Bosch-Gimpera que l’excavà amb Emili Gandia. El 1925 Bosch-Gimpera reprengué els treball amb Lluís Pericot. No es fins l’any 1946 amb Pere de Palol i Miquel Oliva que s’hi documenten fragments d’indústria lítica. Finalment, l’any 1983 el monument es restaurat per Joan Ortensi Berta, per tant, actualment el seu estat de conservació és bo.

Localització

Coordenades

• UTM: X= 515730 Y= 4679390
• GPS: 42° 15.993' N 3° 11.444' E
• Decimal: Lat. 42.26655661708228 Lon. 3.1907334704825976

Mapa

Com arribar-hi

Des de Roses cal anar fins al cim de l'urbanització dels Grecs, on es pot deixar el cotxe al costat d'aquest dolmen.

Situació

Sureda d'en Mairó

Altres noms

Aquest dolmen també és conegut amb el nom de Turó de l'Home

Nivell de protecció

B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:

• L'aparença de l'element concretada en el volum, l'ordre compositiu i la tipologia del materials.
• Possibles components de l'element que resten amagats a la vista.
• Àrea directament al voltant de l'element amb un radi de 15m.
• Ambient natural actual a l'entorn de l'element.
• Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles.

Bibliografia

• BADIA I HOMS, J. et. al. Catalunya Romànica, L’Empordà I, Barcelona, 1989.
• BOSCH GIMPERA, P., 1919, Prehistoria catalana. Barcelona., pàg. 112, nota.
• CAZURRO, Manuel, 1912, Monumentos megalíticos de la província de Gerona. Madrid, pàg. 31
• CENTRE EXCURSIONISTA EMPORDANÈS, 1988, Dolmens de Roses, dins la sèrie L’Empordà a cop d’ull, IV, Figueres
• PERICOT, L., 1943, “Exploraciones dolménicas en el Ampurdán” dins Ampurias, V, Barcelona 133-165.
• TARRÚS, J.; BADIA, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E; PIÑERO, M.D., 1988, Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir Oriental, Guies del Patrimoni Comarcal, 3. Figueres. 1988.
• TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J., 1992, Els monuments megalítics. Quaderns de la revista de Girona, núm. 37, Girona.
• MACAU I TEIXIDOR, I., 1934,"Nous monuments megalítics de l’Alt Empordà", Butlletí d’Institut d’Història Natural, vol. XXXIV, núm. 6 – 9, Barcelona.
• PALOL de, PEDRO; OLIVA, Miguel, 1948, “Nuevas excavaciones en dólmenes del Alto Ampurdán” a Anales del Instituto de Estudios gerundenses, vol. III Girona. Pàg. 257 - 260
• PERICOT Y GARCIA, Luis, 1943, "Exploraciones dolménicas en el Ampurdán" , Ampúrias V, Barcelona. Pàg. 7, fig. 1, 2.
• PERICOT Y GARCIA, Luis, 1925, La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona, pàg. 92
• TARRÚS I GALTER, Josep, 2002, Poblats, dolmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental), Girona, pàg. 627 – 631

Enllaços externs

• Dolmen del Cap de l'Home. Pobles de Catalunya.
• Dolmen del Cap de l'Home.
• Roses Digital.
• Dolmen del Cap de l'Home. Centre Excursionista de Terrassa.
• Dòlmens i Menhirs de l'Alt Empordà.
• Dolmen del Cap de l'Home.
• Ruta Megalítica. Ajuntament de Roses.
• El jove alcalde arqueòleg de Roses. Roses Digital.
• Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà. Viquipèdia.