Barracons del Lloar

De Rosespedia

Revisió de 12:02, 27 oct 2014; WikiSysop (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista general de les restes dels barracons del Lloar

Dels barracons del lloar no en queda gairebé res, només una mica de runa a la dreta de la pista que va de Roses a Cadaqués, un cop passat el cap Norfeu. Aquestes construccions van ser fetes durant la construcció de la pista militar que comunicava Roses i Cadaqués per la costa a banda i banda del rec que baixa cap a la cala Canadell. Les dependències del lloar van ser construïdes pel cos d’enginyers de l’exèrcit franquista i eren utilitzades com a magatzem entre el 1940-45, període en que va durar l’obra. Els barracons del lloar guarden així estreta relació amb els barracons de la Regullosa ja que en aquests últims eren utilitzats com a allotjament del comandament.

Aquests dos emplaçaments controlaven la construcció de la pista feta per presos polítics amb condemnes a treballs forçats i que estaven confinats al camp de presoners de la Pelosa.

En un origen els barracons el lloar eren construccions molt rústegues de planta quadrangular edificades, probablement, amb les pedres extretes d’antigues feixes de vinya del voltant lligades amb fang. D’aquests barracons només se’n conserven diverses parets perimetrals d’alçada variable que mostren les petites dimensions de les dependències, 2x2 metres. Aquestes mides és el que fa pensar que serien utilitzats com a magatzem ja que una persona amb prou feines hi pot cabre.

A la part superior del turó hi ha uns barracons més grans i compartimentats. Aquests si que podrien haver estat utilitzat com allotjament ja que tenen uns 5 metres d’amplada per 2 de profunditat. Les estructures estan molt malmeses i no se’n conserva cap coberta.


Localització

Coordenades

  • UTM: X= 520600 Y= 4678050


Mapa


Nivell de protecció

C. Protecció patrimonial.

Objectes de protecció:

  • Memòria del lloc
  • La volumetria de l’element, les característiques tècniques i morfològiques i les connotacions d’ús han de configurar un fons de referència que n’asseguri la preservació del testimoni cultural implícit.