Plaça de Sant Pere

CA | ES | EN | FR

La plaça de Sant Pere és un espai urbà del barri de la Punta, situat entre l'avinguda de Rhode i els carrers de Sant Isidre i de Francesc Macià.

Denominació

Popularment la plaça era coneguda com la Plaça del Peix, atès que era el lloc on es realitzaven les subhastes i vendes de les captures realitzades pels pescadors rosincs. Contemporàniament el nom de plaça de Sant Pere es va anar imposant per sobre de la denominació popular. De la mateixa plaça en surten dos carrers anomenats de Sant Pere Més Baix i Sant Pere Més Alt.

Història

La plaça es va formar en uns terrenys urbanitzables a l'extrem est del barri de la Punta on mai s'hi van bastir cases. Amb el pas del temps l'indret es va convertir en un lloc de trobada i de servei per als pescadors, els quals hi realitzaven la venda del seu peix. Als anys vint no va prosperar un projecte d'urbanització de l'arquitecte Pelai Martínez Paricio, autor del safareig municipal a la mateixa època.

La subhasta del peix es va realitzar al bell mig de la plaça fins el 9 de febrer de 1949 quan es va inaugurar la llotja que es va construir just al davant de la plaça, entre la carretera i el mar (avui desapareguda). Des del boom turístic dels anys 1960 l'espai es va transformar per la presència de nombrosos bars i restaurants, que van començar a instal·lar les taules i cadires típiques de les terrasses de la costa. És en aquesta època quan es pavimenten la plaça i els carrers adjacents per adaptar-se a les noves necessitats del municipi.

Amb el pas dels anys, les antigues cases de pescadors han anat desapareixent amb la construcció d'edificis de més alçada, típics del creixement turístic. A l'extrem oest de la plaça destaquen la font d'en Xameca (1972) i l'edifici contemporani de ca l'Anita (2011).

Es un espacio público formado en el barrio de la Punta, frente al mar, donde los pescadores hacían la subasta del pescado, por lo que se la conoce como la plaza del Peix. Debido a las deplorables condiciones higiénicas en que se hacía la subasta, durante la década de 1920 se llevaron a cabo diversas obras como la pavimentación del espacio de venta, la plantación de árboles y la instalación de nuevo alumbrado eléctrico. En febrero de 1949 se construyó una nueva lonja, hoy desaparecida, situada en la plataforma de delante de la plaza, la cual perdió esta función, aunque mantuvo su estatus de centro urbano. Desde el auge turístico de la década de 1960 es un espacio ocupado por las terrazas de bares y restaurantes que acogen a miles de turistas. En el extremo oeste de la plaza destaca la fuente d’en Xameca (1972) y el edificio contemporáneo de Ca l'Anita (2011). Es un buen lugar para iniciar un paseo ocioso por los callejones llenos de carácter del barrio de la Punta.