Refugi antiaeri de la plaça de la Pau

Refugi antiaeri

Al llarg de la Guerra Civil es van construir a Roses diversos refugis antiaeris per protegir la població civil dels atacs facciosos de la marina de guerra de l'exèrcit franquista i de l'aviació italiana feixista. L'únic refugi visitable dins del nucli urbà és l'anomenat Refugi de la plaça de la Pau, abans anomenat de la Pujada a l'Escorxador. Es troba entre els carrers de la Trinitat, del Capità Ariza i el de Josep Sabaté Calderó. Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests carrers.

Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal, que estava situada sota les escales que hi havia al carrer trinitat amb la pujada de l’escorxador; una segona al carrer del Capità Ariza; i una última al carrer Josep Sabaté Calderó.

Inicis de la guerra

L'Eudald Francisco ha estat el nostre testimoni. Va néixer a Roses i a l'edat dels 4 anys va patir, com molta altra gent de Roses, les conseqüències de la Guerra Civil.

Per l'Eudald la Guerra es va iniciar quan anava a l'escola. Ja es temien la seva arribada i quan va arribar el dia, recorda que un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. No sap qui és i li agradaria saber-ho amb molt d'interès. La seva mare preocupada per l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa.

Com vivien durant la guerra

Aspectes generals

Hi havia molts problemes entre les famílies i també molta rivalitat. Els que es pensaven que no els passaria res eren els que morien abans. Els carrers quedaven destrossats després dels bombardeigs i algunes cases enderrocades.

Pel que fa la vestimenta, recorda que portaven sempre unes sabates de fusta (esclops) amb palla per tenir els peus calents i abans que sonessin les campanes que anunciaven l'arribada dels bombardeigs, ja tenia la roba i els esclops preparats. La gent marxava a Palau per estar més segurs. Però pel que fa la seva vida, després dels 13 anys ja no anava a l'escola i dormia en barraques amb molta gent, després a Mas Oliva i des d'allà veien les bengales.

El refugi de la Pau

Extret de l'arxiu de Roses

Quan s'hi anava

Al refugi només s'hi anava quan tocava la sirena i només a dormir. Recorda que els tres últims dies van ser els més durs i llavors sí que es van quedar més temps allà dins. La gent al sentir les sirenes s'atabalava molt però recorda que ell no sentia por.

Com era

El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava en una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net però hi havia aigua. Una vella deia que callessin que hi havia un aparell per on els escoltaven i, així, callava tothom. Aquest refugi en concret s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardeigs.

Anècdotes

L'entrevistat recorda diverses anècdotes, una d'elles era que dues noies que eren de fora volien anar a la Jonquera perquè aquí tiraven bombes a les muntanyes i un home va venir en cotxe (que n'hi havien pocs) els va fer 4 voltes i les va deixar enmig de la plaça de l'església.

Una altra era que dos homes estaven tan espantats que es van amagar a les clavegueres i després no en podien sortir. També recorda que dins del refugi s'ho passava bé i que un cop va perdre l'esclop corrent i allà el va trobar.

Per acabar, dir que aquesta etapa per l'Eudald no ha estat difícil. Sent pena perquè va morir molta gent que ell coneixia, però diu que ell no tenia por (tenia 5 anys) i que veia com els grans sí que tenien por. La seva mare quasi mor perquè van tirar una bomba i no va explotar.

Localització

Pujada a l’Escorxador

Coordenades

• UTM: X:514556 Y: 4679283

Mapa

Nivell de Protecció

B. Protecció bàsica

Objectes de protecció

• Recorregut subterrani del refugi.
• Característiques morfològiques del refugi.
• Obertures d’accés.
• Accés a les obertures per entrar al refugi.