Riera Ginjolers: Diferència entre les revisions

Revisió de 11:17, 5 març 2012

Riera Ginjolers

La Riera Ginjolers és un dels punts que més resalten de roses. Des de sempre la Riera Ginjolers, es considera la riera principal, la més coneguda, i quan algú parla de la riera, sabem que fa referéncia a la Riera Ginjolers. Abans, era una petita consideraven la riera com una petita franja que dividia el poble i, que per travessar-la on la gent tenia que fer l'ús del pont, o passar per allà mateix en moments en que la riera estigues seca, per anar d'un costat del poble, a l'altre. A la riera,s'hi va començar molt poc a poc, a construir ponts que comuniquessin els carrers d'una banda a l'altre, i principalment només hi havia un pont, i la gent normalment passava per ell, aquest pont era el del carrer major, i era de fusta. Poc a poc es van anar construint ponts que comunicaven altres carrers, desprès ponts pensats perquè els cotxes i camions pugessin passar,etc.. Actualment ja és molt més fàcil travessar d'un costat a l'altre, ja que la major part de la riera per on es transita, està coberta, i només, l'últim tros, que en l'ordre és el primer, des de la font fins on actualment està la Sarfa, està descobert, i es pot veure sense cap problema.

Història

Fins a finals del segle XIX, cap pont travessava les aigües de la Riera Ginjolers, i el pas de la vila a la punta es feia pel seu mateix llit, en èpoques en que estigues sec, les quals eren la major part de l'any. Així que l'any 1877 es va construí el pont de fusta situat entre el carrer del Doctor Jaume Pi i Sunyer i el de Sant Elm, com a prolongació de la vorera. Quedava enlairat respecte del nivell del carrer i per accedir-hi, s'utilitzaven unes escales fetes de formigó.

Durant la Guerra Civil es començà a construir el pont nou de formigó, que unia els carrers amb tota la seva amplada i això permetia el pas de cotxes i camions. Més tard, es va construir el pont de la Riba, que connectava el carrer l'Ensenada amb el carrer Varadero, i també el pont dels grecs que permetia el pas cap al cementiri.

Més tard, capa als any quaranta, es va construir el pont que uní els carrers del Castell de la Trinitat i el de Sant Sebastià. Amb el pas del temps el creixement de la població va augmentar, i també així augmentà el trànsit per aquests ponts i es féu necessària la construcció de ponts nous que unissin l'Eixample amb la zona del Camp de la Cortina: pont que unia el carrer del Puig Rom amb el de Girona i el carrer Nou amb el de Tarragona.

A banda i banda de la riera, les voreres ocupaven la part de davant de les cases. Els veïns hi passaven per accedir de casa seva als carrers perpendiculars a la riera i, a tracés d'elles, s'entrava a alguns establiments, com el Cinema Casas, de can Cipriano, el Cinema de la Societat Flor de Maig, o la sala de la Societat Unió Fraternal (S.U.F). Per sobre del carrer del Castell de la Trinitat, a la intersecció entre la riera i el carrer Puig Rom, a la placeta del carrer d'en Mairó, hi havia una font, construïda l'any 1868. I una mica més amunt, a l'Eixample, es construí, durant la II República, el Safreig públic.

En general el cabal de la riera era molt petit i, part de l'any, el llit era completament sec, però també algunes riuades primaverals i autumnals sorprenien, i provocaven desbordaments en que l'aigua passava per sobre els ponts.

Actualitat

Ara la part on més hi ha vida de la riera, és coberta, des de l'actual Sarfa fins a la seva desembocadura, està tapada, i tota riera amunt des de la Sarfa, té un fàcil accès , i es pot visitar. La vida a la riera és molt fàcil accedir de un costat a l'altre és ara molt corrent i poc complicat, a banda i banda de la riera, actualment hi ha molta vida, i la renovació més actual és la recuperació del antic Safreig.

Actualment a la riera es celebren festes, o s'utilitza algún tram, per celebrar festes tradicionals, com són els reis. A la riera, també es celebra una fira artesanal, que podríem dir que ja és habitual veure-la montada al llarg de l'últim tram de la riera, i tambè a la plaça catalunya.

Vida a la riera

Al llarg de la riera, a principis del segle XX ja hi havia el Bar de la Bahía situat als horts de Can Tatxa, a la cantonada del carrer Sant Elm, també hi havia la llotja del peix, el Cinema Casas que estigué obert des de 1926 fins a 1985. També estava la SUF. A la Riera Ginjolers, va ser un dels llocs on van començar a aperèixer les primeres peixateries. I també hi havia una fàbrica de lleixiu conegut com "Les tres Roses", allà també embotellaven i venien el refresc Orange Crush. A la Riera Ginjolers van instal·lar un trull, més amunt de la plaçeta d'en Miró. Allà hi duien el raïm a premsar, i les olives a premsar i moldre.El ví i oli obtinguts el venien en una botiga al carrer d'en Mairó.

L'escola de nens es traslladà a causa de les males condicions, a una aula, situada al pis superior de Can Cipriano, a la Riera Ginjolers.Durant la Guerra Civil i fins l'any 1944, els nens anaven a classe a l'aula de l'escola del pòsit de pescadors.

Per la nit, el carrer d'en Miró i la Riera Ginjolers, eren els més transitats, ja que era on hi havien més bars d'oci nocturns, i sales de festes: com ara Brasilic, golden egg, Sabrina, Granny's, El Jardin, la SUF, etc....

Funció de la riera

En un tram de la riera Ginjolers,a l'alçada del carrer Puig Rom, es van construir safretjos en temps de la segona Rebública (1932), destinats a les famílies més desfavorides del poble, les quals no disposaven d'un habitatge amb aigua corrent. Però el rentador també va esdevenir un punt de trobada, un espai de socialització femenina.

Recorregut

Imatges...

Localització

La Riera Ginjolers neix al Puig Rodó, transcorre pel mas de l'Alzeda i el mas oliva, seguidament arriba al nucli urbà, l'atravessà tot, fins arribar a la seva desembocadura, entre la platja del Varadero i l'Ensenada.

L'abans i l'actualitat

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Enllaços