Revisió de 18:05, 22 nov 2011

La Costa Brava és la costa Gironina , la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera( Blanes ) i acaba a la frontera amb França (Portbou). El caràcter de les platges de sorra gruixuda i aigües calmades, atreu els visitants a les costes. La diversitat de paisatge ha configurat les diferents tipologies de pobles d’aquesta part de la regió. S’hi poden trobar des de petits municipis com pobles mariners ,el Port de la Selva, Palafrugell i Cadaqués, passant per importants centres turístics com Roses, Empuriabrava, Blanes, Lloret de Mar, l’Estartit, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós .

Origen de la denominació Costa Brava

En realitat, la primera denominació "costa brava" no feia referència al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca i es deu a l'escriptor i rector mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922).

Comarques de la Costa Brava

L’Alt Empordà

Hi han 35 municipis al nord de l'Alt Empordà

L'Alt Empordà ocupa l'àmplia plana formada per les conques del Fluvià i de la Muga, limitant al nord amb l'extrem oriental dels Pirineus. El seu clima temperat afavoreix la presència natural d'una vegetació típicament mediterrània.

En el sector del delta dels rius Fluvià i Muga es troba la part principal dels Aiguamolls de l'Empordà, una zona pantanosa declarada Parc Natural que compta amb una important varietat faunística, sobretot d'espècies lacustres. La seva activitat econòmica es basa en l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la indústria metal · lúrgica i el turisme.

Platges i Cales de l'Alt Empordà Portbou: Colera: Llançà Port de la Selva Cadaqués Roses: Empuriabrava-Castelló d'Empúries Sant Pere Pescador  l'Escala

El Baix Empordà

El Baix Empordà ocupa la zona sud de l'Empordà, separada de l'Alt Empordà pel corredor de Bellcaire. El nord de la comarca es troba regat pels rius Ter i Daró, mentre que la meitat sud es troba formada per l'extrem septentrional de les serralades costaneres .

Dotada d'un clima temperat, sotmès als rigors de la tramuntana, sobretot a la primavera i tardor, la comarca registra els seus nivells màxims de precipitacions durant aquestes mateixes estacions, sent l'estiu la seva estació més seca. La vegetació natural estaria composta principalment per alzinar i sureda, però en l'actualitat, les pinedes i els matolls ocupen una extensió considerable de les zones muntanyoses de la comarca, mentre que a les zones planes dominen els conreus i els espais urbanitzats i en la zona del delta del Ter les zones pantanoses han estat dessecades en favor dels camps de conreu i les urbanitzacions.

Quant a la indústria, destaca la del moble i la fusta, la de materials per a la construcció, la terrisseria, l'alimentària i la metal · lúrgia, encara que l'activitat que domina l'economia de la comarca és el turisme.

Platges i Cales del Baix Empordà: L'Estartit Pals ; Begur Tamariu - Palafrugell Mont-rasA Llafranc Calella de Palafrugell - Palafrugell Palamós Calonge Platja d'Aro - Castell Platja d'Aro Santa Cristina d'Aro S'Agaró - Castell Platja d'Aro Sant Feliu de Guíxols

La Selva

La Selva es troba situada a l'extrem nord de la depressió Prelitoral. El seu sector central posseeix uns suaus relleus i en el seu extrem nord-oest es troba la ciutat de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca. La topografia ha condicionat l'existència de tres tipus de clima i de vegetació. El clima de muntanya es dóna en el seu sector més septentrional, amb baixes temperatures, abundants precipitacions i una vegetació variada que se'ns mostra en estrats determinats per l'altitud. El clima típicament mediterrani es dóna a la costa, amb temperatures suaus, precipitacions moderades, sequeres estivals i una vegetació amb predomini de l'alzina i la pineda. Finalment, el clima humit es dóna en la depressió de la Selva, amb precipitacions moderades amb mínims i màxims molt propers, temperatures altes a l'estiu i molt baixes l'hivern, freqüents inversions tèrmiques i una vegetació de pi pinyoner amb roureda a les zones obagues . L'activitat econòmica de la comarca es basa sobretot en l'agricultura, la ramaderia i la indústria.

Platges i Cales de la Selva: Tossa de Mar Lloret de Mar Blanes

El Gironès

El Gironès se situa en el curs mitjà del riu Ter i comprèn els territoris del passadís Prelitoral situats entre les Gavarres i el Puig de les Cadiretes, i la serra de Rocacorba i el Puig de Sant Roc. Amb centre a la ciutat de Girona, la capital, la comarca té un clima mediterrani de muntanya mitjana, sent la seva estació més plujosa la tardor, seguida de la primavera, mentre que l'estació més seca és l'hivern. Els estius són habitualment calorosos i els hiverns moderadament freds. La vegetació autòctona està formada per alzinars, suredes i rouredes. L'activitat econòmica es troba molt diversificada entre l'agricultura, la ramaderia, la indústria, el comerç, i els serveis.

El Pla de l'Estany

El Pla de l'Estany és una comarca de recent creació (1988). De reduïda superfície, limita al nord amb la vall del Fluvià i al sud amb la serra de Rocacorba, sent el seu centre la ciutat de Banyoles, capital de la comarca. Amb un clima mediterrani de muntanya mitjana, els seus hiverns són moderadament freds i els estius força càlids, tots dos secs, mentre que els seus tardors i els seus primaveres són plujosos. La vegetació natural està formada per rouredes i alzinars, sent aquests últims més característics de les vessants seques i solanes. L'activitat econòmica es basa bàsicament en la indústria i el comerç, centrada a la ciutat de Banyoles i als seus voltants. Destaca la indústria alimentària, la tèxtil, la metal · lúrgica, la de materials per a la construcció, la de producció de pinsos i la del moble. El turisme també té una significativa importància i es concentra a la zona del llac de Banyoles, un dels paratges més coneguts i emblemàtics de Catalunya.

Historia i el patrimoni

La ubicació geogràfica del que ara coneixem com a Costa Brava, ha sigut, des de fa segles, una zona de pas i assentament per nombrosos pobles i cultures, i la porta de entrada a la Península des de la Europa mediterrània. La gran quantitat de restes històriques de la zona són testimoni de aquest fet. És troben inventariats més de 200 enclavaments històrics entre Antics Escorxadors, Balnearis, Banys Àrabs, Capelles, Cases, Casinos, Castells, Cementiris, Asils, Centrals elèctriques e hidroèlectriques, Claustres, Col•legiates, Conjunts medievals, Edificis Neoclàssics i Modernistes, Jaciments, Ermites, Esglèsies, Fàbriques, Fonts, Monestirs, Nuclis Medievals, Poblats, Refugis, Teatres, Torres i Viles romanes.

Litoral El caràcter de les platges, molt sovint formades per cales tranquil•les de sorra gruixuda i aigües calmades, atreu els visitants a les costes de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà i de la Selva. El perfil agrest de les roques i penya-segats que les envolten i les pinedes que gairebé arriben fins a la mar doten la Costa Brava d'una personalitat única. Entre els principals centres turístics hi ha les localitats de Roses, l'Escala, l'Estartit, Calonge, Blanes, Lloret de Mar, Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols o Palamós, a més de les viles marineres de Cadaqués, Port de la Selva o Palafrugell. La qualitat de les sorres i les aigües es veu reconeguda per les nombroses concessions de banderes blaves del litoral gironí.

Art i Cultura La memòria històrica de les comarques de Girona es remunta al període Paleolític, quan diverses tribus nòmades van habilitar la zona; d'aquesta manera es van establir els fonaments per a futures civilitzacions, com per exemple els pobles íbers, grecs i romans, les ciutats dels quals han perdurat fins els nostres temps i s'han convertit en llocs de visita obligada. Posteriorment, la Costa Brava va captivar intel•lectuals i artistes de totes les époques, que van deixar-hi la seva petjada inconfusible en forma de múltiples manifestacions culturals.

Pobles de la Costa Brava

Port de la Selva

Port de la Selva és la població situada a la part sud de l'àmplia badia del nord del cap de Creus. Actualment, el Port de la Selva, combina les activitats tradicionals pesqueres amb el turisme i els esports marítims.

L'església del Port de la Selva, nomenada Santa Maria de les Neus, es caracteritza per ser blanca i d'estil barroc. El barri antic i el de pescadors han aconseguit mantenir l'aspecte propi d'una típica vila marinera, com és Port de la Selva. Del Port de la Selva, compta amb una reformada oferta d'hotels, apartaments, càmpings i nombrosos restaurants, en els quals es poden degustar la cuina típica marinera, com el suquet de peix i les famoses anxoves de la zona.

Llançà

El poble mariner de Llançà és un important nus de comunicacions de la Costa Brava. La vila de Llançà es distribueix en un nucli urbà, distant tot just 2 kms. de la costa, i el Port de Llançà, el seu barri marítim.

A la plaça major de la població de Llançà trobem, la bella i bella església de Sant Vicenç, amb la seva portalada d'estil barroc. Al Port de Llançà, un espectacular passeig marítim, ens condueix a l'illot del Castellar, passant pel port esportiu. L'illot, unit a terra artificialment, disposa en el seu cim d'un mirador amb una zona enjardinada. A més, hi ha un camí de ronda que voreja tota la badia de Llançà.

A la zona de Llançà, predomina com és lògic, la cuina marinera, sobretot en els establiments situats al port pesquer. El port de Llançà és esportiu i pesquer, es troba protegit de tots els vents i del mar.

Cadaqués

Cadaqués és una vila marinera de la Costa Brava, situada a llevant de la península del cap de Creus, al fons d'una profunda badia.

Es pot considerar Cadaqués com una població aïllada, només dues comunicacions amb l'interior permeten accedir cap a ella. Segurament, és per aquest aïllament, que Cadaqués, hagi conservat gran part del seu tipisme. Les blanques cases s'amunteguen en forma esglaonada i entre carrerons al voltant de la també blanca església de Santa Maria, un edifici d'estil gòtic. Al costat de Cadaqués, es troba el barri de pescadors de Portlligat, que deu la seva fama a la casa taller del pintor Salvador Dalí, qui va ser sens dubte un dels esquers pels quals va convertir Cadaqués en residència i punt d'atracció de personalitats de les arts i les lletres. La gastronòmica és àmplia i variada, són famosos a la gastronomia del lloc la mel, l'oli, les anxoves i els tradicionals dolços "taps al rom". Platges a Cadaqués: Confitera: La platja ens ofereix boniques vistes a la Illa de s'Arenella on hi ha les embarcacions que frecuentenmente fondegen en ella. Ses Oliveres: Platja d'aigua neta, freqüentada per pescadors i banyistes. Nans: És una cala d'aigua clara i entorn natural protegit. Espianc: És una petita platja, que és a prop del centre de Cadaqués i està molt ben vistes a l'església ia la badia en general. De onatge tranquil, ideal per banyar-se. Pere Fet: Platja verge i molt tranquil · la. Port d'Alguer: Se situa enfront de l'Església de Cadaqués. Es pot observar barques de pescadors a la vora. Dés Portal: És la platja principal de Cadaqués, es situa al centre de la badia, sent també coneguda com Platja Gran. s'Arenella: Destaca l'illot de S'Arenella just al davant, es manté l'antic casalot on es donaven grans festes.

Roses

Roses contitueix avui el centre turístic i econòmic de la Costa Brava septentrional. Situada a 19 km de Figueres.

Roses té un dels punts pesquers i esportius més importants del litoral català. La part sud de Roses, la Ciutadella, conté restes arqueològiques grecs i romans, així com els medievals del monestir benedictí de Santa Maria. El Castell de la Trinitat, a prop del far de Roses, manté la seva posició dominant sobre la població.

Roses té un passeig peatonal que aglomera tot tipus de botiga al llarg del passeig amb continuació a l'avinguda de Rhode, recorre la façana marítima. Té un recorregut cultural turístic que permet visitar el mirador de Puig Rom, el castell de la Trinitat, un castrum visigòtic, el dolmen neolític de la Creu d'en Corbatella i la Ciutadella.

Les platges de Roses tenen en comú una sorra de gra fi i color blanc.

Platja Gran, s'estén des de la marina de Santa Margarida fins a la desembocadura de la riera de Ginjolers. Està dividida en tres sectors: Santa Margarida, Salatar i el del Rastell.

Platja Nova i de la Perola, abasten des de la riera de Ginjolers fins al port. Des elles parteixen vaixells que ofereixen diferents recorreguts per la costa, alguns amb fons de vidre.

Platja dels Palangrers, situada just sota de la carretera que condueix al far.

L'Escala

Les activitats pesqueres a l'Escala, estan especialitzades sobretot en la salaó de l'anxova, i les relacionades amb el sector turístic, van fer que el nucli antic de l'Escala, es fora difuminant perdent tota la seva fisonomia urbana.

Platges de l'escala: Platja de Riells, amb forma de mitja lluna, correspon al nucli modern de la població. La sorra és de gra fi. Segueix la costa del Codolar, plena d'esculls i poca profunditat no aconsellada per navegar i tamporco per al bany.

Platja del Port d'en Perris, petita i estreta, pertany al casc antic. La sorra és de gra gruixut. Cap al llevant ens trobem amb la punta de l'Olla, i la punta de la Roca.

La Platja o platja de les Barques, és petita amb sorra de gra gruixut.

Platja de la Creu, poc profunda i plenes de roques, sobre els penya-segats s'estén el mirador de la Creu.

Platja del Rec, llarga i estreta, gra fi i color blanc. Un gran pineda s'estén fins a les Coves.

Platja del Portitxol, petita i estreta queda tancada per les roques de les Muscleres i la punta de les Coves.

L'Estartit

L'Estartit forma amb Torroella de Montgrí un sol municipi.

Torroella conserva traços i edificis del seu passat medieval, entre els quals destaca la plaça porticada de la Vila.

El massís del Montgrí, límit entre les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, compta amb la silueta inconfusible del Castell de Montgrí, proporciona una àmplia vista, des del Canigó, per terra, fins a les illes Medes, cap a l'amplitud de la Mediterrània. L'excursió que es realitza a peu, permet desviar cap a la vall de Santa Caterina.

Un dels atractius més significatius de la Costa Brava és la reserva marina de les illes Medes, petit arxipèlag situat a l'Estartit i format per set illots que es caracteritza per la gran riquesa del seu ecosistema marí.

Pals

Pals, és un dels municipis més importants de la comarca des del punt de vista natural i varietat de paisatge i de la seva riquesa patrimonial. És el barri del Pedró, de costeruts i estrets carrerons, avui transformat en un conjunt de segones residències.

Begur

Begur és un dels pobles més turístics del Baix Empordà. Situat al mateix centre de la Costa Brava, al centre de la franja litoral de la comarca del Baix Empordà. El municipi de Begur està constituït també pel poble d'Esclanyà, i limita amb els municipis de Pals, Regencós, i Palafrugell.