|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[Imatge:rocapuigalt.png|350px|thumb|dreta|Roca de Puig Alt]]
| + | Aflorament natural d'esquist que forma una superfície d'una mica més d'un metre quadrat amb un lleu pendent. Està situada en un terreny planer entre el puig de Pení i el puig Rodó, a uns 100 metres al nordoest del pas del Llop. |
| | | | |
| − | Aflorament natural d'esquist que forma una superfície d'una mica més d'un metre quadrat amb un lleu pendent. Està situada en un terreny planer
| + | Aquesta llosa de pissarra de superfície llisa presenta unes inscultures gravades en forma de creu, reguerons i cassoletes de diferents mides que formen unes alineacions més o menys regulars. També se n'observen dues en forma d' U. Al costat de tramuntana de la composició es localitzen sis petites cassoletes. Els gravats es disposen al voltant d'un gran reticulat central que queda encerclat per signes cruciformes i cassoletes aïllades. En total són 14 cassoletes aïllades i 45 cruciformes simples. No són gravats gaire profunds. |
| − | entre el puig de Pení i el puig Rodó, a uns 100 m al NW del pas del Llop. Aquesta roca d'esquist de superfície llisa presenta unes inscultures
| + | |
| − | gravades
| + | |
| | | | |
| − | La roca conté una sèrie de inscultures en forma de creu de diferents mides que formen unes alineacions més o menys regulars. També se
| + | A uns 20 metres a ponent, en un altre aflorament, hi ha una gran cassoleta circular. I també tot al voltant d'aquest llosa hi ha altres cavitats de mides i formes heterogènies distribuides de forma irregular que podrien tenir un origen natural però retocades. |
| − | n'observen dues en forma d'U. Al costat de tramuntana de la composició es localitzen les sis petites cassoletes.
| + | |
| | | | |
| − | A uns 20 m a ponent en un altre aflorament, hi ha una gran cassoleta circular. I també tot al voltant d'aquest losa hi ha altres cavitats de mides i
| + | El conjunt, de grans dimensions, té forma rectangular i fa uns 5 metres de llarg per 3 d'ample. |
| − | formes heterogènies distribuides de forma irregular que podrien tenir un origen natural però retocades.
| + | |
| | | | |
| − | Manifestacions pròpies de la cultura megalítica que enllaçen amb la zona megalítica de la carena del NE (puig Alt i puig Rodó)
| + | Són manifestacions pròpies de la cultura megalítica que enllaçen amb la zona megalítica de la carena del nordest (puig Alt i puig Rodó) |
| | + | |
| | + | La roca fou descoberta pel geòleg Carles Roqué el 1998. |
| | | | |
| | | | |
| Línia 24: |
Línia 22: |
| | Roca de Puig Alt | | Roca de Puig Alt |
| | </googlemap> | | </googlemap> |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Com arribar-hi== |
| | + | Per la carretera de Roses a Cadaqués i al Port de la Selva cal desviar-se a la dreta per una pista que, en direcció sud, ens porta al Puig Alt al cap de 1.875 metres. Es deixa el cotxe en un revolt, a les envistes del puig, arran de la necròpolis tumulària del Bronze Final. Uns 150 metres a l'est d'aquestes tombes trobem una gran llosa de pissarra, on hi ha els gravats. |
| | | | |
| | | | |
| Línia 59: |
Línia 61: |
| | * Altres possibles manifestacions rupestres (cassoletes) distribuïdes en altres afloraments rocosos del voltant. | | * Altres possibles manifestacions rupestres (cassoletes) distribuïdes en altres afloraments rocosos del voltant. |
| | | | |
| | + | |
| | + | ==Bibliografia== |
| | + | * "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002. |
| | | | |
| | [[Categoria:Prehistòria]] | | [[Categoria:Prehistòria]] |
Revisió de 17:10, 21 maig 2009
Aflorament natural d'esquist que forma una superfície d'una mica més d'un metre quadrat amb un lleu pendent. Està situada en un terreny planer entre el puig de Pení i el puig Rodó, a uns 100 metres al nordoest del pas del Llop.
Aquesta llosa de pissarra de superfície llisa presenta unes inscultures gravades en forma de creu, reguerons i cassoletes de diferents mides que formen unes alineacions més o menys regulars. També se n'observen dues en forma d' U. Al costat de tramuntana de la composició es localitzen sis petites cassoletes. Els gravats es disposen al voltant d'un gran reticulat central que queda encerclat per signes cruciformes i cassoletes aïllades. En total són 14 cassoletes aïllades i 45 cruciformes simples. No són gravats gaire profunds.
A uns 20 metres a ponent, en un altre aflorament, hi ha una gran cassoleta circular. I també tot al voltant d'aquest llosa hi ha altres cavitats de mides i formes heterogènies distribuides de forma irregular que podrien tenir un origen natural però retocades.
El conjunt, de grans dimensions, té forma rectangular i fa uns 5 metres de llarg per 3 d'ample.
Són manifestacions pròpies de la cultura megalítica que enllaçen amb la zona megalítica de la carena del nordest (puig Alt i puig Rodó)
La roca fou descoberta pel geòleg Carles Roqué el 1998.
Localització
- UTM: X=4680100 Y=519150
- GPS: 42° 16.372' N 3° 13.934' E
- Decimal: Lat.42.27287453683145 Lon. 3.23222570963671
Com arribar-hi
Per la carretera de Roses a Cadaqués i al Port de la Selva cal desviar-se a la dreta per una pista que, en direcció sud, ens porta al Puig Alt al cap de 1.875 metres. Es deixa el cotxe en un revolt, a les envistes del puig, arran de la necròpolis tumulària del Bronze Final. Uns 150 metres a l'est d'aquestes tombes trobem una gran llosa de pissarra, on hi ha els gravats.
Propietat
Propietat privada. Dades cadastrals: 500006
Règim del sòl
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural. Lloc de representació gràfica.
Ús original
Indeterminat
Ús actual
En desús
Estat de conservació
Bo
Cronologia
4.000-2.000 aC.
Nivell de protecció
A. Protecció integral.
Objectes de protecció:
- Suport petri de l'element.
- Representacions gràfiques sobre la pedra.
- Entorn de l'element amb un radi de 30 m en totes direccions.
- Altres possibles manifestacions rupestres (cassoletes) distribuïdes en altres afloraments rocosos del voltant.
Bibliografia
- "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.
