Dolmen del Turó de l'Home: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Localització)
Línia 22: Línia 22:
 
Dolmen del Turó de l'Home
 
Dolmen del Turó de l'Home
 
</googlemap>
 
</googlemap>
 +
  
 
==Com arribar-hi==
 
==Com arribar-hi==

Revisió de 15:30, 21 maig 2009


Megàlit conegut també com a dolmen del Puig de la Sureda d'en Mairó i Llit del General. Es troba en un replà elevat, a tocar el cingle del vessant nordoest de la serra de la Torre del Sastre.

És un sepulcre de corredor, amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret. Està bastit en un suau pendent, de sudest a nordoest. Està orientat al sudoest. La cambra era trapezoïdal curta, formada per cinc lloses i coberta. Aquesta coberta és ovalada, de secció rectangular. No hi ha restes del corredor, que possiblemente era de lloses o de murs de pedra seca, tampoc gairebé del túmul, que devia ser circular. Les dimensions internes de la cambra eren 1,8 metres de longitud, 1,4 metres d'amplada i 1,57 metres d'alçada.

Pere Bosch-Gimpera en parla per primera vegada el 1919, en motiu de l'excavació arqueològica que hi van fer ell mateix i Francesc Sabater de Roses, el seu descobridor, acompanyats per Emili Gandia. Hi van trobar un tros de ceràmica i fragments d'ossos. Els anys 1935 i 1946 es van tornar a fer excavacions, la darrera amb més èxit ja que hi van trobar una làmina de sílex de 33 cm de longitud, de color marró transparent i forma triangular, un raspador de sílex, una peça de collaret cilíndrica i un tros de ceràmica.

Pertany a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, a la segona meitat del IV mil.leni a.C.


Localització

Coordenades

  • GPS: 42º 15' 56" N 3º 11' 30" E
  • Decimal: Lat. 42.26555555555556 Lon. 3.1916666666666664


Mapa


Com arribar-hi

Des de Roses cal anar fins al cim de l'urbanització dels Grecs, on es pot deixar el cotxe al costat d'aquest dolmen.


Bibliografia

  • "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.