|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[Imatge:Dolmencreu1.png|350px|thumb|dreta|Dolmen de la Creu d'en Cobertella]]
| |
| − | [[Imatge:Dolmencreu2.png|350px|thumb|dreta|Dolmen de la Creu d'en Cobertella]]
| |
| | | | |
| | El '''dolmen de la Creu d'en Cobertella''' és el monument megalític més gran de Catalunya. | | El '''dolmen de la Creu d'en Cobertella''' és el monument megalític més gran de Catalunya. |
| | | | |
| − | Està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la riera | + | Està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la riera de la Quarentena pel cantó de ponent. |
| − | de la Quarentena pel cantó de ponent. | + | |
| | | | |
| − | És un megalit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65m x 4'10 m x 0'40 m de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 m de llarg, per 3'20 m d’ample, per 2’45 m d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. | + | És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65m x 4'10 m x 0'40 m de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 m de llarg, per 3'20 m d’ample, per 2’45 m d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. |
| | | | |
| − | L’orientació de l’entrada és de 170o+- 5o al SE.
| + | Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda. Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor. |
| | | | |
| − | Aquesta part del megalit va ser reconstruïda. Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor.
| + | Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien el peristàlit. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural. |
| | | | |
| − | Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i
| + | Davant de l'avantcambra, a uns 2 m, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual. |
| − | pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien el peristàlit. S'han identificat
| + | |
| − | algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els
| + | |
| − | especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.
| + | |
| − | | + | |
| − | Davant de l'avantcambra, a uns 2 m, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma | + | |
| − | quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual. | + | |
| | | | |
| | Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. | | Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. |
| | | | |
| − | Al segle XIII aquest lloc apareix documentat com "pedre Coperte", "petra Coperta" i "petra Cooperta". Al segle XIX, el dolmen formava part de la masia que s'hi construí al voltant. Rematat i completat amb parets de pedra seca es feia servir de corral o estable. | + | Era ja conegut a l'Edat Mitjana. Al segle XIII apareix documentat com "pedre Coperte", "petra Coperta" i "petra Cooperta". Al segle XIX, el dolmen formava part de la masia que s'hi construí al voltant. Rematat i completat amb parets de pedra seca es feia servir de corral o estable. |
| | | | |
| | | | |
| Línia 36: |
Línia 27: |
| | Dolmen de la Creu d'en Cobertella | | Dolmen de la Creu d'en Cobertella |
| | </googlemap> | | </googlemap> |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Com arribar-hi== |
| | + | Des de Roses cal seguir la carretera cap a cala Montjoi durant 1 km fins que s'arriba a l'aparcament que hi ha al peu del puig on és aquest megàlit. Llavors cal pujar per un camí uns 175 metres fins al cim del puig, on hi ha el dolmen. |
| | | | |
| | | | |
| Línia 80: |
Línia 75: |
| | * Cal un informe previ del departament de Cultura-Comissió Territoral de Patrimoni per qualsevol tipus d’obra o actuació. | | * Cal un informe previ del departament de Cultura-Comissió Territoral de Patrimoni per qualsevol tipus d’obra o actuació. |
| | | | |
| | + | |
| | + | ==Bibliografia== |
| | + | * "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002. |
| | | | |
| | [[Categoria: Prehistòria]] | | [[Categoria: Prehistòria]] |
Revisió de 11:22, 20 maig 2009
El dolmen de la Creu d'en Cobertella és el monument megalític més gran de Catalunya.
Està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la riera de la Quarentena pel cantó de ponent.
És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65m x 4'10 m x 0'40 m de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 m de llarg, per 3'20 m d’ample, per 2’45 m d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra.
Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda. Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor.
Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien el peristàlit. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.
Davant de l'avantcambra, a uns 2 m, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual.
Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.
Era ja conegut a l'Edat Mitjana. Al segle XIII apareix documentat com "pedre Coperte", "petra Coperta" i "petra Cooperta". Al segle XIX, el dolmen formava part de la masia que s'hi construí al voltant. Rematat i completat amb parets de pedra seca es feia servir de corral o estable.
Localització
- UTM: X=4678530 Y=516360
- GPS: 42° 15.528' N 3° 11.901' E
- Decimal: Lat. 42.25879832703652 Lon. 3.198348188106098
Com arribar-hi
Des de Roses cal seguir la carretera cap a cala Montjoi durant 1 km fins que s'arriba a l'aparcament que hi ha al peu del puig on és aquest megàlit. Llavors cal pujar per un camí uns 175 metres fins al cim del puig, on hi ha el dolmen.
Situació
Paratge de la Casa Cremada
Propietat
Propietat privada.
Dades cadastrals: 700117
Règim del sòl
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural.
Construcció megalítica.
Ús original
Lloc d'enterrament
Ús actual
Element patrimonial consolidat
Estat de conservació
Bo.
Cronologia
3500-3000 aC.
Nivell de protecció
A. Protecció integral.
Objectes de protecció:
- Volumetria i elements visibles que configuren el dolmen (cambra, avant-cambra, passadis, zona tumulària, anell perimetral)
- Configuració natural i formal de l'entorn (parets de pedra seca, feixes, olivar, etc.).
- Restes estructurals de la masia de la Creu d'en Cobertella i barraca d'olivar situada a tramuntana.
- Camí d'accés al lloc
- Jaciment arqueològic (veure fitxa 38 d'aquest mateix inventari).
- Per a l’àrea de protecció a l’entorn de l’element, consultar la planimetria del POUM (Classificació del sól i zonificació del sól no urbanitzable, PII).
- Cal un informe previ del departament de Cultura-Comissió Territoral de Patrimoni per qualsevol tipus d’obra o actuació.
Bibliografia
- "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.
