|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | Hi ha dues roques al [[cap Norfeu]] que s'anomenen popularment els '''Fadrins encantats'''. La llegenda que envolta aquest nom està relacionada amb les [[sirenes de la badia de Roses]] i és la següent: | | Hi ha dues roques al [[cap Norfeu]] que s'anomenen popularment els '''Fadrins encantats'''. La llegenda que envolta aquest nom està relacionada amb les [[sirenes de la badia de Roses]] i és la següent: |
| | | | |
| − | <blockquote><poem>Aquell que podia furtar un vel de sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de Palau-saverdera que quedaren seduïts pels cants i les rialles d'aquelles dones. | + | <blockquote><poem>Aquell que podia furtar un vel de sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de [[Palau-saverdera]] que quedaren seduïts pels cants i les rialles d'aquelles dones. |
| | | | |
| | En intentar prendre d'amagat un d'aquests vels foren sorpresos per la sirena, que amb una mirada fulminant els va convertir en dues roques vora del mar, que la gent de la comarca coneix amb el nom dels Fadrins Encantats, al cap Norfeu. Hi ha algunes variants d'aquesta llegenda que substitueixen el vel preuat per un anell d'or.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote> | | En intentar prendre d'amagat un d'aquests vels foren sorpresos per la sirena, que amb una mirada fulminant els va convertir en dues roques vora del mar, que la gent de la comarca coneix amb el nom dels Fadrins Encantats, al cap Norfeu. Hi ha algunes variants d'aquesta llegenda que substitueixen el vel preuat per un anell d'or.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote> |
Revisió de 15:46, 22 abr 2010
Hi ha dues roques al cap Norfeu que s'anomenen popularment els Fadrins encantats. La llegenda que envolta aquest nom està relacionada amb les sirenes de la badia de Roses i és la següent:
Aquell que podia furtar un vel de sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de Palau-saverdera que quedaren seduïts pels cants i les rialles d'aquelles dones.
En intentar prendre d'amagat un d'aquests vels foren sorpresos per la sirena, que amb una mirada fulminant els va convertir en dues roques vora del mar, que la gent de la comarca coneix amb el nom dels Fadrins Encantats, al cap Norfeu. Hi ha algunes variants d'aquesta llegenda que substitueixen el vel preuat per un anell d'or.[1]
- ↑ "L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.
