|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | [[Categoria: Prehistòria]] | | [[Categoria: Prehistòria]] |
| | | | |
| − | Dolmen situat a la vessant nord-est del puig Marès que davalla cap a la riera de la Quarantena, en un aflorament rocós anomenat els Guills del mas Marès. La seva cronologia és del 2500-2000 aC. | + | Dolmen situat a la vessant nord-est del puig Marès que davalla cap a la [[riera de la Quarantena]], en un aflorament rocós anomenat els Guills del mas Marès. La seva cronologia és del 2500-2000 aC. |
| | | | |
| − | El megàlit està construït sobre un terreny en pendent i aprofita un aflorament rocós per formar la cambra. Completen la estructura de la cova-dolmen un corredor de lloses i dues parets seques. La cambra o cova està coberta per la mateixa la roca natural i s'orienta en direcció sudest. Presenta una planta de tendència el·líptica, molt irregular, fa 2 metres de llarg, 3,30 metres d'ample i 1,25 d'altura màxima. | + | El megàlit està construït sobre un terreny en pendent i aprofita un aflorament rocós per formar la cambra. Completen la estructura de la cova-dolmen un corredor de lloses i dues parets de pedra seca. La cambra o cova està coberta per la mateixa la roca natural i s'orienta en direcció sudest. Presenta una planta de tendència el·líptica, molt irregular, fa 2 metres de llarg, 3,30 metres d'ample i 1,25 d'altura màxima. |
| | | | |
| | A l'interior s'ha documentat una capa de lloses de pissarra, com un paviment disposat per aconseguir una superfície planera on dipositar els morts. Del corredor es conserven només dues lloses d'esquist ben falcades i treballades. Aquest component del dolmen està a un nivell més baix. La llosa de l'esquerra fa 70 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 12 cm de gruix; la de la dreta fa 65 cm d'amplada, 95 cm d'alçada i 12 cm. de gruix. En aquest cas també presenta un enllosat. | | A l'interior s'ha documentat una capa de lloses de pissarra, com un paviment disposat per aconseguir una superfície planera on dipositar els morts. Del corredor es conserven només dues lloses d'esquist ben falcades i treballades. Aquest component del dolmen està a un nivell més baix. La llosa de l'esquerra fa 70 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 12 cm de gruix; la de la dreta fa 65 cm d'amplada, 95 cm d'alçada i 12 cm. de gruix. En aquest cas també presenta un enllosat. |
| | | | |
| − | L'espai que resta entre la cambra i el corredor es tanca mitjançant dues parets de pedra seca, que es van trobar en força mal estat, esllevissades cap a l'interior. La paret de l'esquerra disposa d'un suport addicional: una llosa de 65 cm de llargada i d'amplada i 10 cm de gruix. El túmul que el cobreix el megàlit es conserva força bé, sobretot a la dreta del corredor, no així el peristàltic exterior que el delimitava perimetralment, que ha desaparegut completament. | + | L'espai que resta entre la cambra i el corredor es tanca mitjançant dues parets de pedra seca, que es van trobar en força mal estat, esllavissades cap a l'interior. La paret de l'esquerra disposa d'un suport addicional: una llosa de 65 cm de llargada i d'amplada i 10 cm de gruix. El túmul que el cobreix el megàlit es conserva força bé, sobretot a la dreta del corredor, no així el peristàltic exterior que en delimitava el perímetre i que ha desaparegut completament. |
| | | | |
| | Durant l'excavació arqueològica, s'ha constatat la inexistència de restes humanes. La desaparició d'aquest elements estaria en relació amb l'acidesa del sòl i les successives buidades de la cova. De l'aixovar que solia acompanyar els cossos només s'han recuperat diversos fragments informes de ceràmica feta a mà. | | Durant l'excavació arqueològica, s'ha constatat la inexistència de restes humanes. La desaparició d'aquest elements estaria en relació amb l'acidesa del sòl i les successives buidades de la cova. De l'aixovar que solia acompanyar els cossos només s'han recuperat diversos fragments informes de ceràmica feta a mà. |
| | | | |
| − | Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de la Casa Cremada i alhora constitueix un punt d'unió entre dues zones megalítiques del terme municipal , que presenten característiques diferenciades: d'una banda el paratge de la Casa Cremada, amb quatre dólmens i dos menhirs i, de l'altra, la zona del puig Alt i el pla de les Gates, amb quatre cistes. | + | Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de de la Casa Cremada i alhora constitueix un punt d'unió entre dues zones megalítiques del terme municipal , que presenten característiques diferenciades: d'una banda [[el paratge de la Casa Cremada]], amb quatre dòlmens i dos menhirs i, de l'altra, la zona del [[puig Alt]] i el [[pla de les Gates]], amb quatre cistes. |
| | | | |
| | | | |
| Línia 30: |
Línia 30: |
| | | | |
| | ==Com arribar-hi== | | ==Com arribar-hi== |
| − | Des de Roses s'agafa la carretera que va a la cala Montjoi, fins que arribarem al puig on és el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]], al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa un camí que s'enfila pel marge esquerra de la Riera Quarentena. Al cap d'uns 650 metres s'arriba a aquesta cova-dolmen, a l'esquerra. | + | Des de Roses s'agafa la carretera que va a la cala Montjoi, fins que arribarem al puig on és el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]], al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa un camí que s'enfila pel marge esquerra de la Riera Quarantena. Al cap d'uns 650 metres s'arriba a aquesta cova-dolmen, a l'esquerra. |
| | | | |
| | | | |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
| − | * "Poblats, dólmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002. | + | * "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002. |
| | | | |
| | | | |
| | ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |
| − | * [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&view=category&id=191:arqueo-roses-dquarentena&Itemid=145&layout=default Dolmen del Rec de la Quarentena]. | + | * [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&view=category&id=191:arqueo-roses-dquarentena&Itemid=145&layout=default Dolmen del Rec de la Quarantena]. |
| − | * [http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17152012.html Riera Quarentena] | + | * [http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17152012.html Riera Quarantena] |
| | * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&ia=Catala&men=NQMYGZCJ Roses Digital]. | | * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&ia=Catala&men=NQMYGZCJ Roses Digital]. |
Revisió de 13:06, 4 set 2009
Dolmen situat a la vessant nord-est del puig Marès que davalla cap a la riera de la Quarantena, en un aflorament rocós anomenat els Guills del mas Marès. La seva cronologia és del 2500-2000 aC.
El megàlit està construït sobre un terreny en pendent i aprofita un aflorament rocós per formar la cambra. Completen la estructura de la cova-dolmen un corredor de lloses i dues parets de pedra seca. La cambra o cova està coberta per la mateixa la roca natural i s'orienta en direcció sudest. Presenta una planta de tendència el·líptica, molt irregular, fa 2 metres de llarg, 3,30 metres d'ample i 1,25 d'altura màxima.
A l'interior s'ha documentat una capa de lloses de pissarra, com un paviment disposat per aconseguir una superfície planera on dipositar els morts. Del corredor es conserven només dues lloses d'esquist ben falcades i treballades. Aquest component del dolmen està a un nivell més baix. La llosa de l'esquerra fa 70 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 12 cm de gruix; la de la dreta fa 65 cm d'amplada, 95 cm d'alçada i 12 cm. de gruix. En aquest cas també presenta un enllosat.
L'espai que resta entre la cambra i el corredor es tanca mitjançant dues parets de pedra seca, que es van trobar en força mal estat, esllavissades cap a l'interior. La paret de l'esquerra disposa d'un suport addicional: una llosa de 65 cm de llargada i d'amplada i 10 cm de gruix. El túmul que el cobreix el megàlit es conserva força bé, sobretot a la dreta del corredor, no així el peristàltic exterior que en delimitava el perímetre i que ha desaparegut completament.
Durant l'excavació arqueològica, s'ha constatat la inexistència de restes humanes. La desaparició d'aquest elements estaria en relació amb l'acidesa del sòl i les successives buidades de la cova. De l'aixovar que solia acompanyar els cossos només s'han recuperat diversos fragments informes de ceràmica feta a mà.
Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de de la Casa Cremada i alhora constitueix un punt d'unió entre dues zones megalítiques del terme municipal , que presenten característiques diferenciades: d'una banda el paratge de la Casa Cremada, amb quatre dòlmens i dos menhirs i, de l'altra, la zona del puig Alt i el pla de les Gates, amb quatre cistes.
Localització
Coordenades
- UTM: X=4679040 Y=516810
- GPS: 42º 15' 43" N 3º 12'15" E
- Decimal: Lat. 42.261944444444445 Lon. 3.204166666666667
Mapa
Com arribar-hi
Des de Roses s'agafa la carretera que va a la cala Montjoi, fins que arribarem al puig on és el dolmen de la Creu d'en Cobertella, al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa un camí que s'enfila pel marge esquerra de la Riera Quarantena. Al cap d'uns 650 metres s'arriba a aquesta cova-dolmen, a l'esquerra.
Bibliografia
- "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.
Enllaços externs
