Josep Sallent Marquès: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
Línia 1: Línia 1:
[[Imatge: Josep Sallent.jpg|350px|thumb|dreta|Josep Sallent Marqués/AMR]]
+
[[Imatge: Josep Sallent.jpg|350px|thumb|dreta|Josep Sallent Marquès/AMR]]
  
 
'''Josep Sallent Marquès'''<ref> El cognom Sallent durant la primera meitat del segle XX en documents oficials apareix com Sellent </ref> va néixer a Roses el 19 d'octubre de 1895, lloc on morí el 13 de febrer de 1944. Era fill d'[[Emili Sallent Pairet]] (Barcelona, 1863), agutzil de l'Ajuntament de Roses, i  Francesca Marquès Solà, nascuda l'any 1862 a Navata. Fou paleta i contractista, tanmateix en el Padró d'Habitants de 1910 hi apareixia com a pescador.  
 
'''Josep Sallent Marquès'''<ref> El cognom Sallent durant la primera meitat del segle XX en documents oficials apareix com Sellent </ref> va néixer a Roses el 19 d'octubre de 1895, lloc on morí el 13 de febrer de 1944. Era fill d'[[Emili Sallent Pairet]] (Barcelona, 1863), agutzil de l'Ajuntament de Roses, i  Francesca Marquès Solà, nascuda l'any 1862 a Navata. Fou paleta i contractista, tanmateix en el Padró d'Habitants de 1910 hi apareixia com a pescador.  
  
 
El 2 de març de 1924 es casà a Barcelona amb Gregòria Pelijero Badules, originària de Terol. El matrimoni tingué dos fills, Josep i Carme. El polític d'ERC Pere Vigo Sallent, de Ribes de Freser, n'és un nét.   
 
El 2 de març de 1924 es casà a Barcelona amb Gregòria Pelijero Badules, originària de Terol. El matrimoni tingué dos fills, Josep i Carme. El polític d'ERC Pere Vigo Sallent, de Ribes de Freser, n'és un nét.   
 
  
 
Josep Sallent és un cas polític interessant, ja sigui perquè va exercir la seva activitat política durant el període bèl·lic de la Guerra Civil com la seva militància en el PSUC i la posterior col·laboració amb el bàndol sollevat. Del buidatge dels llibres de plens, l'arxiver de Roses n'extreu un fragment que evidencia aquest canvi de bàndol:
 
Josep Sallent és un cas polític interessant, ja sigui perquè va exercir la seva activitat política durant el període bèl·lic de la Guerra Civil com la seva militància en el PSUC i la posterior col·laboració amb el bàndol sollevat. Del buidatge dels llibres de plens, l'arxiver de Roses n'extreu un fragment que evidencia aquest canvi de bàndol:
  
<blockquote><poem> Sallent fou el darrer alcalde de la Guerra, entre el 9/5/1938 i el 9/2/1939, data en la qual les tropes insurrectes entraren a Roses. Un mes i mig després, el Ple de l´Ajuntament, en la sessió del 19/3/1939 (data de la seva onomàstica, sic), elogià la seva actuació en els darrers mesos de “govern marxista” en els següents termes: “…hace uso de la palabra el sr. Presidente y expone los servios prestados por Don Jose Sellent Marques en el desenpeño del cargo de alcalde durante los ultimos meses del Gobierno marxista el cual en todo momento estuvo en combinacion con los elementos afectos al regimen de la España Nacional a los cuales aviso y defendio con disimulos siempre que se trataba de perseguirseles por las ordas rojas, de modo que tanto en su aceptacion de alcalde como en su actuacion en la misma fue siempre de acuerdo con los elementos contrarios al marxismo y con el unico fin de hacer el juego a los mismos, por lo que habia llegado el caso de revalidar su actuacion en la Alcaldia durante la dominacion roja, proponiendo a la Corporacion se sirviera acordar la ratificacion y aprobacion de aquella actuacion ya que la misma fue inspirada siempre en beneficio de nuestra causa…<ref> Sessió plenària del 19/3/1939. S´ha respectat l´ortografia original.</ref>”.<ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p. 57 </ref>. </poem></blockquote>  
+
<blockquote><poem> Sallent fou el darrer alcalde de la Guerra, entre el 9/5/1938 i el 9/2/1939, data en la qual les tropes insurrectes entraren a Roses. Un mes i mig després, el Ple de l´Ajuntament, en la sessió del 19/3/1939 (data de la seva onomàstica, sic), elogià la seva actuació en els darrers mesos de “govern marxista” en els següents termes: “…hace uso de la palabra el sr. Presidente y expone los servicios prestados por Don José Sellent Marquès en el desenpeño del cargo de alcalde durante los últimos meses del Gobierno marxista, el cual en todo momento estuvo en combinación con los elementos afectos al régimen de la España Nacional, a los cuales avisó y defendió con disimulos siempre que se trataba de perseguírseles por las ordas rojas, de modo que tanto en su aceptación de alcalde como en su actuación en la misma fué siempre de acuerdo con los elementos contrarios al marxismo y con el único fin de hacer el juego a los mismos, por lo que había llegado el caso de revalidar su actuación en la Alcaldía durante la dominación roja, proponiendo a la Corporación se sirviera acordar la ratificacion y aprobación de aquella actuación, ya que la misma fué inspirada siempre en beneficio de nuestra causa…<ref> Sessió plenària del 19/3/1939. S´ha respectat l´ortografia original.</ref>”.<ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p. 57 </ref>. </poem></blockquote>  
  
  

Revisió de 11:14, 28 oct 2024

Josep Sallent Marquès/AMR

Josep Sallent Marquès[1] va néixer a Roses el 19 d'octubre de 1895, lloc on morí el 13 de febrer de 1944. Era fill d'Emili Sallent Pairet (Barcelona, 1863), agutzil de l'Ajuntament de Roses, i Francesca Marquès Solà, nascuda l'any 1862 a Navata. Fou paleta i contractista, tanmateix en el Padró d'Habitants de 1910 hi apareixia com a pescador.

El 2 de març de 1924 es casà a Barcelona amb Gregòria Pelijero Badules, originària de Terol. El matrimoni tingué dos fills, Josep i Carme. El polític d'ERC Pere Vigo Sallent, de Ribes de Freser, n'és un nét.

Josep Sallent és un cas polític interessant, ja sigui perquè va exercir la seva activitat política durant el període bèl·lic de la Guerra Civil com la seva militància en el PSUC i la posterior col·laboració amb el bàndol sollevat. Del buidatge dels llibres de plens, l'arxiver de Roses n'extreu un fragment que evidencia aquest canvi de bàndol:

 Sallent fou el darrer alcalde de la Guerra, entre el 9/5/1938 i el 9/2/1939, data en la qual les tropes insurrectes entraren a Roses. Un mes i mig després, el Ple de l´Ajuntament, en la sessió del 19/3/1939 (data de la seva onomàstica, sic), elogià la seva actuació en els darrers mesos de “govern marxista” en els següents termes: “…hace uso de la palabra el sr. Presidente y expone los servicios prestados por Don José Sellent Marquès en el desenpeño del cargo de alcalde durante los últimos meses del Gobierno marxista, el cual en todo momento estuvo en combinación con los elementos afectos al régimen de la España Nacional, a los cuales avisó y defendió con disimulos siempre que se trataba de perseguírseles por las ordas rojas, de modo que tanto en su aceptación de alcalde como en su actuación en la misma fué siempre de acuerdo con los elementos contrarios al marxismo y con el único fin de hacer el juego a los mismos, por lo que había llegado el caso de revalidar su actuación en la Alcaldía durante la dominación roja, proponiendo a la Corporación se sirviera acordar la ratificacion y aprobación de aquella actuación, ya que la misma fué inspirada siempre en beneficio de nuestra causa…[2]”.[3].


La bona relació amb el nou consistori es fa evident quan l'any 1939 és contractat per l'Ajuntament per arranjar els desperfectes en diverses propietats municipals i l'Església parroquial de Santa Maria[4]


A banda de ser alcalde durant un període difícil, Josep Sallent Marqués fou un dels fundadors i vocals de la primera Junta de Govern de la Societat Unió Fraternal (S.U.F) el 1927, juntament amb el seu germà Miquel Sallent Marqués, agutzil municipal, que en fou el primer president.


Notes[modifica]

  1. El cognom Sallent durant la primera meitat del segle XX en documents oficials apareix com Sellent
  2. Sessió plenària del 19/3/1939. S´ha respectat l´ortografia original.
  3. Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p. 57
  4. AMR, Administració General, 1.8. Correspondència, 1939.


Bibliografia[modifica]

  • Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, inèdit. p. 56- 57