|
|
| Línia 2: |
Línia 2: |
| | | | |
| | Va exercir com a torrera auxiliar interina el juny de 1930, mentre el ministeri no resolia la petició efectuada pel seu pare, Felip Trull Pujol (Roses, 1875-Palafrugell, 1970) per a què "''s'habilités provisionalment la seva filla per exercir funcions de torrer auxiliar''". A la jubilació de Josep Oliver Sastre va ser torrera auxiliar interina del far de Sant Sebastià “mientras resuelve la superioridad” entre l'1 i el 29 de juny de 1930. La resolució va ser negativa, i el seu lloc va ser ocupat pel torrer Enric Pujol García, natural de Sant Carles de la Ràpita, amb qui curiosament va contraure matrimoni.<ref>David Moré, Fars i senyals marítims, Girona, Diputació de Girona, 2007, pàg. 81.</ref> | | Va exercir com a torrera auxiliar interina el juny de 1930, mentre el ministeri no resolia la petició efectuada pel seu pare, Felip Trull Pujol (Roses, 1875-Palafrugell, 1970) per a què "''s'habilités provisionalment la seva filla per exercir funcions de torrer auxiliar''". A la jubilació de Josep Oliver Sastre va ser torrera auxiliar interina del far de Sant Sebastià “mientras resuelve la superioridad” entre l'1 i el 29 de juny de 1930. La resolució va ser negativa, i el seu lloc va ser ocupat pel torrer Enric Pujol García, natural de Sant Carles de la Ràpita, amb qui curiosament va contraure matrimoni.<ref>David Moré, Fars i senyals marítims, Girona, Diputació de Girona, 2007, pàg. 81.</ref> |
| | + | |
| | + | <references/> |
Revisió de 08:53, 15 set 2023
Eloïsa Trull Sanés (Roses el 13 de juny de 1909 - La Ràpita, 20 d'agost de 2000), fou la primera faronera de Catalunya i de l'Estat espanyol l'any 1930.
Va exercir com a torrera auxiliar interina el juny de 1930, mentre el ministeri no resolia la petició efectuada pel seu pare, Felip Trull Pujol (Roses, 1875-Palafrugell, 1970) per a què "s'habilités provisionalment la seva filla per exercir funcions de torrer auxiliar". A la jubilació de Josep Oliver Sastre va ser torrera auxiliar interina del far de Sant Sebastià “mientras resuelve la superioridad” entre l'1 i el 29 de juny de 1930. La resolució va ser negativa, i el seu lloc va ser ocupat pel torrer Enric Pujol García, natural de Sant Carles de la Ràpita, amb qui curiosament va contraure matrimoni.[1]
- ↑ David Moré, Fars i senyals marítims, Girona, Diputació de Girona, 2007, pàg. 81.
