|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar de planta circular d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter. | + | La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter. |
| | | | |
| | L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecta la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment. | | L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecta la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment. |
| Línia 10: |
Línia 10: |
| | En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions. | | En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions. |
| | Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació. | | Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació. |
| | + | |
| | + | ==Notes== |
| | + | <references/> |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
Revisió de 07:44, 2 set 2009
La torre Quimeta és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar[1]. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.
L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecta la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.
El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatà i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.
Al costat de la torre hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca assegura que aquesta procedeix de la torre.
Notícies històriques
La torre Quimeta juntament amb la torre Calsina estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.
Notes
- ↑ VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III
Localització
c/Joanot Martorell, 14
Coordenades
Mapa
Nivell de protecció
B. Protecció bàsica.
Objectes de protecció:
- Forma i volum de la torre.
- Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
- Accés des del carrer.
Enllaços externs
